Tethyshadros insularis
Tethyshadros insularis és l'única espècie coneguda del gènero extint Tethyshadros ("hadrosaurio del mar de Tetis"), un tipo de dinosauri ornitópodo hadrosauroideo que va viure a finals del periodo Cretácico Superior, fa uns 80 millons d'anys entre el Campaniense, en lo que és hui Europa.
Descripció
Originalment es va pensar que Tethyshadros era un hadrosauroide nano. La part conservada del holotip medix 3,6 m i solament falta l'extrem de la coa.[1] Posteriorment, es va estimar que la llongitut de la coa, inclosa la part no preservada, era de 2,5 m, lo que va resultar en una llongitut corporal total estimada de 4,5 m per a l'animal,[2] encara que s'ha argumentat que açò és una sobreestimación.[3] Encara que inicialment es va pensar que l'holotip "Antonio" representava a un adult,[1] més vesprada es va evaluar com un individu subadulto segons l'histologia dels seus ossos. Es va descobrir que "Bruno", que és entre un 15% i un 20% més gran que "Antonio", és un adult i mostra característiques relacionades en la madurea, com un cràneu més robust i proporcions més robustes. "Antonio" s'ha estimat en 338 kg de pes,[4] mentres que Bruno s'ha estimat en 514 a 584 kg.[3]
Sent un hadrosauroideo, Tethyshadros era un animal en pico, en una mà formada en una almohadilla carnosa i peus de tres dits. Tethyshadros té una anatomia única en general en comparació als seus parents.[2] Posseïx una gran cantitat d'autapomorfias, o característiques anatòmiques completament úniques d'esta espècie. Específicament, es va descriure originalment en el cràneu que posseïa sèt d'eixes traces, la columna vertebral sèt i les extremitats sis.[1] Es pensava que gran part d'esta peculiar anatomia havia evolucionat com a adaptacions per al tipo únic d'entorn en el que vivia. Entre atres parents europeus, els espècimen rumans que potencialment pertanyen a Telmatosaurus mostren una anatomia més similar.[2] A pesar d'açò, existixen moltes diferències entre els dos gèneros, Telmatosaurus és més similar als hadrosáuridos, en general.[1]
Un atre aspecte destacat de l'anatomia de Tethyshadros és la seua naturalea intermija: posseïx una mescla de traces primitives i traces derivades. Es creu que açò es deu a que estes característiques es varen adquirir gradualment en el linaje dels hadrosáuridos, en lloc d'aparéixer totes al mateix temps. Com a tal, T. insularis es va separar del linaje principal en un punt en el que solament havien evolucionat alguns de les traces alvançades. D'alguna manera, l'espècie s'assembla més a parents anteriors com Iguanodon, com en la forma general del cràneu, la possessió d'un os supraorbitario i el coll comparativament curt. En uns atres, és més comparable a la condició que s'observa en els verdaders hadrosáuridos, tal com s'aprecia en la seua morfologia de mà, falta de fenestra anteorbitaria i dents dispostes en bateries.[1]
Descobriment i investigació
En algun moment de la década de 1980, Alceo Tarlao i Giorgio Rimoli varen informar haver trobat fragments d'ossos de dinosauris mentres buscaven ossos rars. La pedrera abandonada en la que es varen trobar es trobava a sol 100 metros terra adins, en Villagio del Pescatore, província de Trieste, Itàlia. Va ser en esta pedrera a on es va descobrir un esquelet d'hadrosauroide casi complet en 1994. Yacer sobre una roca vertical, l'espècimen va requerir un difícil procés d'excavació, que va implicar l'extracció de més de 300 m3 de mineral i l'us de grans equips. El paleontòlec Fabio Della Vacchia, entre uns atres, es va eixercitar com a director científic de l'excavació. Molts atres fòssils, inclosos varis atres espècimen d'hadrosauroide, varen ser descoberts en el procés. L'esquelet principal no es va extraure fins a 1999.[5] L'importància de la troballa es va reconéixer de colp i repent, sent el hadrosauroide més antic conegut en Europa i l'esquelet de dinosauri gran més complet trobat en el continent des del descobriment del XIX dels restants de Iguanodon en Bernissart, Bèlgica.[5] [1] La troballa estava incrustada en una lent de pedra calcàrea en fòssils, que media dèu metros de gruixa i setanta metros de diàmetro. Esta lent pertanyia a la Formació Liburnia. Basat en la presència de foraminíferos Murciella cuvillieri i el aligatoroideo Acynodon, ademés de senyes geològiques, el fòssil d'hadrosáurido data del Campaniense en el llímit en el Maastrichtiense, fa uns 70 millons d'anys,[1] una edat recentment revaluada per estudis més recents fins a fa 81,5-80,5 millons d'anys.[3]
Una volta finalisada l'excavació, el bloc de cinc tonellades que contenia l'espècimen va resultar massa gran per al transport. Com a tal, es va separar en sis blocs separats; Després, estos blocs es varen reduir encara més en tamany tallant seccions de roca que no contenien fòssils.[5] Una volta finalment recuperat, va ser dut al Museu Civico vaig donar Storia Naturale vaig donar Trieste en la ciutat de Trieste, encara que va ser catalogat com a propietat del Estat Italià, en lloc del museu.[1][6] Allí, l'espècimen es va sometre a dos mil huitcentes hores de preparació, el procés d'extraure el fòssil de la matriu de la roca. Açò es va fer per mig de la pulverisació d'àcit fórmico diluït, capaç de dissoldre la roca circumdant pero no el fòssil, que tenia una composició química diferent. Dits tractaments de rosat es varen realisar en sessions d'una hora, seguides d'enjuague i conservació dels ossos extrets en una resina especial. Este procés va finalisar en decembre de 2000, quan es va presentar públicament l'eixemplar. Va ser en este punt que l'eixemplar va guanyar el renom de "Antonio", que se li dona en els informes de prensa. En 2004 es va publicar un llibre sobre els dinosauris en Itàlia de Cristià Dal Sasso que dedicava un capítul al tema dels hadrosáuridos de Trieste.[5] El lloc de Villagio del Pescatore és un dels vestigis de dinosauris trobats en el país. Els únics uns atres són l'únic espècimen excepcional del diminut terópodo Scipionyx, descobert un any abans que "Antonio", un terópodo de Saltrio i unes chafades pertanyents a varis grups.[6]
El gènero va ser nomenat i descrit per Dalla Vecchia en 2009. La seua única espècie tipo és Tethyshadros insularis. El nom del gènero es referix al Oceà Tethys i al grup dels Hadrosauroidea. El nom de l'espècie significa "insular" o "de l'illa" en llatí, una referència al fet de que l'espècie hauria vixcut en una de les illes més grans de l'archipèlec europeu, l'Illa Adriático-Dinárica,.[1] L'holotip del gènero és SC 57021, "Antonio", un esquelet majorment complet pero esclafat. Les llínees de creiximent en els ossos indiquen que l'eixemplar hauria tingut entre 5 a 6 anys a l'hora de la seua mort.[7] En este lloc, SC 57247, es va trobar un esquelet extens adicional de Tethyshadros, malnomenat "Bruno".[2] Consistix en un cràneu complet i extensos restants poscraneals.[1] "Bruno" no es va preparar fins a 2019, moment en el que es varen publicar imàgens en llínea i l'espècimen es va exhibir públicament en el Castell de Duino durant l'hivern d'eixe any i 2020.[2] També es varen referir molts atres espècimen del lloc com SC 57022, extremitats anteriors parcials; possiblement d'un esquelet no recuperat més extens), SC 57023 (pubis esquerre aïllat), SC 57025 (vèrtebra cervical i costella aïllades), SC 57026 (cràneu complet i postcráneo parcial i SC 57256, costella aïllada, totes realisades en el Museu de Trieste.[1] Cada espècimen va ser depositat en un nivell diferent de la lent geològica, per lo que cada u va viure en diferents époques. Es creu que la lent es va depositar durant menys de dèu mil anys, lo que significa que els individus varen viure en una diferència màxima d'uns pocs mils d'anys entre sí.[1][2] Della Vacchia va publicar una descripció adicional de l'espècie, centrant-se específicament en l'anatomia de la seua coa, en 2020, que va ser refutada en la seua majoria en els següents estudis. "Bruno", junt en atres cinc espècimen, va ser descrit formalment en 2021 per Alfio Alessandro Chiarenza i els seus colegues.[3]
Referències
- ↑ 1,00 1,01 1,02 1,03 1,04 1,05 1,06 1,07 1,08 1,09 1,10 1,11 Dalla Vecchia, F. M.(2009).«Tethyshadros insularis, a new hadrosauroid dinosaur (Ornithischia) from the Upper Cretaceous of Italy».Journal of Vertebrate Paleontology.29(4): 1100–1116.doi:10.1671/039.029.0428.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 Della Vacchia, F. M.(2020).«The unusual tail of Tethyshadros insularis (Dinosauria, Hadrosauroidea) from the Adriatic island of the European archipelago».Rivista Italiana vaig donar Paleontologia i Stratigrafia.126(3)doi:10.13130/2039-4942/14075.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 Chiarenza, Alfio Alessandro; Fabbri, Matteo; Consorti, Lorenzo; Muscioni, Marque(2021-12-02).«An Italian dinosaur Lagerstätte reveals the tempo and mode of hadrosauriform body size evolution».Scientific Reports.11(1): 23295.doi:10.1038/s41598-021-02490-x.
- ↑ Benson, R. B. J.; Hunt, G.; Carrano, M. T.; Campione, N.(2018).«Cope's rule and the adaptive landscape of dinosaur body size evolution».Palaeontology.61(1): 13–48.doi:10.1111/pala.12329.
- ↑ 5,0 5,1 5,2 5,3 Dal Sasso, Cristià; Lluent, Giuseppe (2004). «'Antonio' and the Hadrosaurs of the Triestine Karst», Dinosaurs of Italy, Bloomington, Indiana: Indina University Press, pp. 99–113. ISBN 0-253-34514-6.
- ↑ 6,0 6,1 Dal Sasso, Cristià(January 2003).«Dinosaurs of Italy».Comptes Rendus Palevol.2(1): 45–66.doi:10.1016/S1631-0683(03)00007-1.
- ↑ Cristià Dal Sasso. (2005). Dinosaurs of Italy, Indiana University Press, p. 106
- Este artícul conté una traducció derivada de «Tethyshadros insularis» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.