Anar al contingut

Tesor de Petra

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Tesor de Petra


El Tesor de Petra (en àrap: الخزنة, Al-Jazneh o Jazné) és la primera construcció de certa entitat que troba el viager quan emergix del Siq, el coll d'1.5 km que cal recórrer per a aplegar a la ciutat amagada de Petra, en Jordània.

Història

En algun moment durant el VI a. C., una tribu nómada coneguda com els nabateos va emigrar de l'oest d'Aràbia i es va establir en la zona. La migració va ser gradual i a mida que els nabateos varen abandonar el seu estil de vida nómada i es varen establir en Petra, es varen enriquir imponent imposts als viagers per a garantisar un pas segur per les seues terres. La ciutat de la vall de Petra, fàcilment defendible, va permetre que els nabateos s'enfortiren. Des dels seus orígens com a ciutat fortalea, Petra es va convertir en un ric encreuament comercial entre les cultures àrap, asiria, egipcíaca, grega i romana. El control d'esta ruta comercial crucial entre les terres altes de Jordània, la mar Roja, Damasc i el sur d'Aràbia va ser l'element vital del regne nabateo i va dur a Petra la seua fortuna. Les riquees acumulades pels nabateos els varen permetre excavar temples monumentals, tombes i centres administratius en el seu bastió de la vall.[1]

El Tesor, de 40 m d'altura per 28 m d'ample, va ser construït provablement en el I a. C. pel rei nabateo Aretas III. El seu disseny no té precedents en Petra, de manera que va deure ser excavat en la roca per constructors helenístics del Propenc Oriente, mesclant el seu propi estil en el nabateo.

A pesar del seu nom, el Tesor, o la Tesoreria, com li criden alguns, no té cap relació en este nom, ya que va poder ser un temple o una tomba real; no obstant, el saqueig realisat pels beduïns durant els sigles precedents al seu descobriment per a l'arqueologia impedixen saber a ciència certa la seua utilisació. No obstant, els beduïns creïen que els pirates havien amagat un important tesor faraònic en el tholos, la cúpula en forma d'urna jaganta que hi ha en la glorieta central del segon nivell, i li varen donar el seu nom per això. Els dispars realisats pels beduïns contra l'urna poden apreciar-se a simple vista des d'avall. Una atra història conta que varen ser els otomans els qui varen disparar contra l'urna en creure que els beduïns havien amagat en ella el frut dels seus saquejos.

La riera que recorria el Siq i desembocava en la plaça que hi ha front al tesor va ser desviat en el XIX per a facilitar l'arribada dels turistes.

En 1812, l'arqueòlec suís Johann Ludwig Burckhardt es va convertir en el primer occidental en entrar a Petra, viajant en caravana junt a un guia i disfrassat d'àrap. Els seus coneiximents en l'idioma li varen permetre crear una falsa identitat àrap usant el nom Ibrahim Ibn Abdallah. Durant casi siscents anys, els jordans s'havien encarregat de preservar l'ubicació de la ciutat als europeus en llegendes i històries sobre els perills de la ruta. Cinc anys despuix de la mort de Buckhardt, en 1822, es varen publicar les seues memòries, en les que incloïa el seu viage pel desert jordà i la seua visita a la ciutat de Petra.[2]

Característiques

La frontera té dos nivells; l'inferior, de 12 m d'altura, està decorat en sis columnes que soporten un frontó, i als costats hi ha relleus escultòrics mal conservats que guarden l'entrada; es creu que representen a Cástor i Pólux, fills de Zeus. Despuix de la porta hi ha una sala buida d'uns dotze metros quadrats i una espècie de buit en el sol per als rituals en honor dels deus locals, Al-lat, Uzza i Dushara. En el segon nivell hi ha representades tres falses glorietes en sis columnes frontals. Les glorietes laterals són quadrades i tenen un sostre en forma de frontó inclinat cap als costats, i la central és redona; sobre esta es troba l'urna i la figura d'un àguila que simbolisa una deïtat masculina nabatea. En les parets sense excavar de les falses glorietes hi ha relleus. En la central, enfronte, està la figura de la deesa de la fertilitat de Petra, coneguda com Uzza, associada a Isis.

En l'any 2003 es va descobrir un pis inferior davant del Tesor, a uns 6 metros de profunditat, que podria formar part de la Petra sumergida pels sediment que encara cal excavar. Conté vàries tombes. Experts estimen que solament s'ha excavat el 15% de la ciutat, i una gran cantitat de tombes i estructures de la ciutat es troben intactes baix la superfície.[3]

El 7 de juliol de 2007 la ciutat de Petra, incloent El Tesor, va ser inclosa en les sèt noves maravelles del món, junt en el Coliseu, el Taj Mahal, la Gran Muralla China, Chichén Itzá, Machu Picchu i el Crist Redentor.[4]

Referències

  1. ↑ «Jordan - Touristic Sites - South of Amman». www.kinghussein.gov.jo. Consultat el 2021-10-04.
  2. ↑ «La ciutat de Petra: cóm i quàn es va construir | Ingeoexpert ®» (en es). Ingeoexpert (2019-10-17). Consultat el 2021-10-04.
  3. ↑ NatGeoES (2017-05-22). «El 85% de la ciutat de Petra permaneix baix terra i intacta» (en es). National Geographic. Consultat el 2021-10-04.
  4. ↑ Welle (www.dw.com), Deutsche. «Les noves "sèt maravelles del món" | DW | 07.07.2021» (en es-es). DW.COM. Consultat el 2021-10-04.