Terlinques
Terlinques és un jaciment arqueològic de l'Edat del Bronze localisat en el terme municipal de Villena (Alacant, Espanya), en la partida de Cases de Jordán, en la part alta d'un cerro situat en la vora sur de l'antiga estany de Villena.[1] En l'época en que el poblat va estar habitat, esta era una zona rica en aigua i espècies animals (cérvols, cabres monteses, aus, reptils, etc.) i vegetals, en amplis chapulls i àrees encharcadas en les zones més baixes i boscs de carrasques i pis en les estribacions montanyoses.[2]
Història de les excavacions
[editar | editar còdic]El jaciment va ser descobert pel arqueòlec villenense José María Soler García en el curs de les seues exploracions en les décades de 1950 i 1960. En 1969 va dirigir les primeres actuacions en Terlinques en colaboració en l'Universitat de Valéncia, lo que va posar al descobert dos vivendes destruïdes per un incendi i obtenint unes de les primeres datacions per a l'Edat del Bronze en la Comunitat Valenciana, al voltant de el XXII[1] Els treballs arqueològics es varen recomençar en 1997 i han permés corregir, matisar i confirmar diferents aspectes investigats anteriorment, aixina com reconéixer la continuïtat de l'ocupació des de la seua fundació al voltant de 2150 a. C. fins al seu abandó definitiu entorn a 1500 a. C., existint tres fases cronològiques clarament diferenciades.[1]
Estructura del poblat
[editar | editar còdic]Les unitats de habitació giren entorn a grans espais coberts provablement en techumbres a un alvertent, recolzades en murs de mampostería travada en argilas, que es disponen paralelament a les ales del cerro.[1] Els murs devien estar lluïts i en el seu interior era normal la presència de bancs multifuncionales, llars i un ampli conjunt d'utensilis domèstics com vaixelles, sacs, cestos, molís i inclús telers.[2]
Esta primera ordenació va ser destruïda cap a 1930 a. C., ocorrent llavors una transformació urbanística que compartimentó l'espai habitat en unitats sensiblement menors, adossades unes a unes atres i separades per murs de mampostería, i a les que s'accedia des d'un carrer a través d'uns vas efectuats en la cara nort de les construccions. Este carrer, traçada en sentit EO a lo llarc del cim del cerro, es configura com l'element fonamental de les fases més recents. En les vivendes d'esta época (entre els sigles XVIII a. C. i XVI a. C.) desapareixen les grans àrees d'almagasenament, es reduïx la superfície habitable i s'especialisen la majoria de les àrees d'activitat. Ademés, té lloc una progressiva compartimentació interna de les unitats de habitació.[1] L'abandó final del poblat va poder deure's a l'emigració cap al Cabezo Redó, al nort de l'estany, que entorn a el XV es va erigir en una important ciutat de més de 1000 habitants.
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 (2009) «Terlinques», Gran Enciclopèdia Temàtica de la Comunitat Valenciana, Editorial Prensa Valenciana.
- ↑ 2,0 2,1 Hernández Alcaraz (2001). Llauradors i artesans: El corredor de Villena fa 4000 anys (en espanyol), Villena: Conselleria de Cultura, Educació i Ciència de la Generalitat Valenciana i Ajuntament de Villena.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Terlinques» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.