Anar al contingut

Terafín

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Fresca de Giovanni Battista Tiepolo representant a Raquel assentada sobre un terafín.

Terafín (en hebreu: תרף teraph, plural: תרפים teraphim) és una paraula hebrea de la Bíblia, que només es troba en plural i és d'etimologia incerta. A pesar de ser plural, terafín té, en ocasions, el significat d'un singular, usant el hebreu plural d'excelència.[1]

La paraula terafín és explicada en la lliteratura rabínica clàssica en un sentit de coses vergonyoses o alusions despectives[2] (encara que rebujada pels etimòlecs actuals). En moltes traduccions de la Bíblia en italià es traduïx com a ídols, o deu o deus domèstics, encara que es desconeix en precisió el seu significat exacte. En l'Antic Testament es fa referència al panteón dels deus semítics que daten del nomadisme dels hebreus, com aixina ho atesten les versions gregues i la seua utilisació en les Sagrades Escritures.

Segons Génesis 31, Raquel va prendre els terafines que pertanyien al seu pare Laban quan el seu marit Jacob va escapar. Els oculta en una albarda de l'ensellament del seu camello i se senta sobre ells quan Labán els està buscant, i li diu que no pot alçar-se perque està en la menstruació. De tot açò es deduïx que eren menuts, tal volta entre 30 i 35 mm.,[3] encara que també es té constància d'uns atres més grans.

Este tipo de figurillas són les que s'han trobat en grans cantitats en multitut d'excavacions en el Propenc Oriente, moltes d'elles nuetes, lo que podia indicar un amulet en simbolisme de fertilitat, en unes atres, de bona sòrt i en fi, per a contestar simbòlicament a preguntes quan se'ls demanava consells. En determinats casos, se'ls considerava com a elements de fetilleria.

En les excavacions arqueològiques entre 1925 i 1930 de Nuzi, en Mesopotamia, es va descobrir per mig d'escrits en tablillas d'argila en cuneïforme que la possessió dels terafines, en certes circumstàncies, garantisaven al seu posseïdor el dret als bens del seu pare quan este morira. Per això provablement, Labán tenia tant interés en recuperar-los.

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. Van Der Toorn, 206.
  2. Jewish Encyclopedia
  3. Van Der Toorn, 205.

 Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».

  • Karel Van Der Toorn, "The Nature of the Biblical Teraphim in the Light of Cuneiform Evidence". Catholic Biblical Quarterly, 52 (1990), p. 203-222.


Referències

[editar | editar còdic]