Anar al contingut

Tepeticpac

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Tepeticpac és una zona arqueològica ubicada en la localitat de Santiago Tepeticpac, en el municipi de Totolac, Tlaxcala, Mèxic. S'assenta sobre els cerros Cuauhtzi, El Fort i Tlaxistlan, a més de 2 450 metros sobre el nivell de la mar, i ocupa aproximadament 98 hectàrees dins del Valle de Pobla‑Tlaxcala.[1] Junt en Ocotelulco, Tizatlán i Quiahuiztlán, va formar part de l'antic huey altépetl de Tlaxcallan, entitat política conformada per varis assentaments interconectados en la regió central del Replanell Mexicà.[2][3]

Les investigacions arqueològiques han identificat dos fases principals d'ocupació: la primera se situa entre els anys 600 i 900 d. C. (Epiclàssic), seguida d'un interval d'abandó i una segona etapa que comprén aproximadament de 1200 a 1519 d. C. (Posclàssic tardà).[2] L'estudi de la ceràmica ha documentat entre 20 i 25 tipos de vaixelles policromas, mentres que l'alçament topogràfic ha registrat a lo manco 169 terrats, sis places i dèu estructures templarias distribuïdes en cinc sectors diferenciats.[3]

Com un dels quatre altepemeh fundadors de la confederació tlaxcalteca, Tepeticpac va combinar funcions religioses i defensives. S'han trobat vestigis de muralles perimetrals, torres de vigilància de fins a sèt metros d'altura i complexos sistemes de terrats adaptats a la topografia local.[3] L'iconografia ceràmica i els altars sugerixen que Tezcatlipoca va figurar com deidad principal, junt a cults a Camaxtli, reflectint l'organisació sociopolítica de la seua èlit gobernant.[4][5]


Des de 2009 l'Institut Nacional d'Antropologia i Història (INAH) ha portat a terme excavacions, mapages i llabors de consolidació estructural.[6] Entre 2024 i 2025 es varen invertir més de 17 millons de pesos en l'ampliació del camí d'accés i la senyalisació del lloc, i està prevista per a 2025 l'obertura d'un museu de lloc a on s'exhibiran peces com els restants d'un gonfoterio i diversos materials arqueològics recuperats.[6]

Etimologia i simbologia

[editar | editar còdic]

El nom i la simbologia militar de Tepeticpac reflectixen la seua geografia, la seua funció i el seu caràcter dins de la confederació tlaxcalteca. El nom Tepeticpac prové de la llengua náhuatl i el seu significat: «en el cim del cerro», «sobre el mont» o «el cim de la serra».[7] Es compon de la raïl tepetl (cerro o montanya) i el sufix locatiu -icpac (damunt de, sobre).[8] Este topònim no és merament descriptivo, sino que reforça l'identitat del señorío com un poder elevat, un lloc d'autoritat i refugi que vigilava la vall.[7] Complementant el seu nom, l'estandart militar (tlamamalli) que identificava als guerrers de Tepeticpac en el camp de batalla era conegut com el Quaxolotl.[9] Les cròniques ho descriuen com la figura d'un llop (xolotl) en el cap d'or i plomes verdes, del cos de les quals penjaven plomes grogues.[9] Este emblema, representat en còdexs com el Llenç de Tlaxcala, era un símbol de l'identitat marcial del señorío. L'elecció d'un depredador com el llop proyectava una image de poder militar i distinguia als seus contingents dels de les atres capçaleres, que portaven estandarts diferents com la garza (Aztatzontli) de Tizatlán o el quetzal (Quetzaltototl) d'Ocotelulco.[9]

Història

[editar | editar còdic]

Periodo prehispánico

[editar | editar còdic]

El història prehispánica de Tepeticpac es definix per la formació d'una entitat estatal a través del conflicte, la migració i l'adaptació estratègica. El seu sorgiment com el altépetl principal de Tlaxcallan va ser un procés que va modificar el panorama polític del Altiplano Central.

Fundació

[editar | editar còdic]

L'orige de Tepeticpac està lligat a l'arribada d'un grup de migrants teochichimecas, també referits en les fonts com cexcaltecas o poyauhtecas,[1] els qui formaven part d'una de les sèt tribus que, segons la tradició mítica, varen emergir de Chicomoztoc («el lloc de les sèt coves»).[1] Guiats pel seu deidad patrona, el deu de la caça Camaxtli,[1] estos grups varen iniciar un pelegrinage que els va dur al vall de Pobla-Tlaxcala.[10][11]

A la seua arribada, la vall era dominada pels olmeca-xicalancas,[1] un grup sedentari i consolidat, a els qui algunes fonts identifiquen en els popolocas.[12] La trobada entre abdós pobles va ser violent. Les fonts pictogràfiques, com el Llenç de Tepeticpac, narren visualment esta conquista.[13] En les seues escenes bèliques, es representa als guerrers teochichimecas en el seu armament característic: l'arc (tlahuitolli) i la flecha (mitl), armes que els conferien una ventaja tàctica sobre els guerrers locals, els qui combatien en la macana d'obsidiana (macuahuitl) i l'escut (chimalli).[14] Este conflicte va culminar en l'expulsió dels olmeca-xicalancas i l'establiment del domini teochichimeca en la regió.[12]


Al front dels conquistadors teochichimecas es trobava el seu líder, Culhuatecuhtli Quanex, reconegut en les cròniques com el fundador de Tepeticpac i el primer governant de la nova entitat política.[10] Ell va elegir els cims dels cerros de Tepeticpac com a emplaçament per a la seua capital, una fortalea natural des de la qual podia eixercir el control i la defensa del territori.[10] Com a senyor suprem, era responsable del govern i l'administració de justícia.[15] En un acte d'expansió i consolidació política, Culhuatecuhtli Quanex va cedir una part del territori conquistat al seu germà, Teyohualminqui, qui va procedir a fundar el segon dels grans señoríos, Ocotelulco, en les terres baixes de la vall.[16]

La cronologia precisa d'estos events fundacionals és un tema de debat entre els historiadors, ya que les fonts colonials presenten dates discordantes.

Data proposta Font/Proponente Context/Notes Ref.
c. 1260-1280 d. C. Diego Muñoz Camargo Menciona que l'arribada va ocórrer en un any 5 Técpatl (5 Pedernal), 300 anys abans de la redacció de la seua Història de Tlaxcala. [17]
c. 1310 d. C. Gámez (citant fonts) Data en que els teochichimecas haurien expulsat als popolocas (olmeca-xicalancas). [12]
1331 d. C. Zapata i Mendoza Cita específicament l'any 9 Técpatl per a l'arribe dels teochichimecas. [17]
1348-1371 d. C. Daniel Alatorre Reis (UNAM) Periodo propost per a la fundació dels quatre señoríos. [10]

Este procés d'etnogénesis a través del conflicte i l'adaptació estratègica és un cas d'estudi en la formació d'estats mesoamericanos. Els teochichimecas varen utilisar una combinació de tecnologia militar (l'arc i la flecha) i una estratègia de posicionament geogràfic (la fortalea en el tossal) per a establir una nova entitat política.[16] La posterior fundació de Ocotelulco per part del germà de Quanex va ser una estratègia de fissió i expansió.[16] Este model va permetre al grup original colonisar i controlar la vall circumdant, otorgant dominis a líders clau per a evitar lluites de poder internes, a el hora que es mantenia un front unificat contra amenaces externes.[16] La fortalea de Tepeticpac va proporcionar la seguritat necessària per a que este proyecte de colonisació poguera desenrollar-se, assentant les bases de la confederació de Tlaxcallan.[3]

Organisació política i militar

[editar | editar còdic]

La funció principal de Tepeticpac era la d'un bastió militar. La seua ubicació estratègica en els cims dels cerros, flanquejada per profundes barrancas, va ser reforçada en una ret d'obres defensives que incloïen muralles, fossos, passadiços restringits i albarradas de pedra.[1] Estes estructures ho convertien en l'últim refugi dels senyors tlaxcaltecas en cas d'una invasió.[1][18]


Políticament, Tepeticpac operava com un dels quatre altepemeh que constituïen un govern colectiu, una forma d'organisació que ha segut descrita anacrónicament com una «república».[19] Este sistema es distinguia per l'absència d'un únic monarca absolut, com el huey tlatoani dels seus rivals mexicas. En canvi, les decisions més importants, especialment les relatives a la guerra i la política exterior, eren preses per un consell o senat compost pels senyors (teteuctin) de les quatre capçaleres.[1] Encara que actuaven de forma confederada, cada altepetl mantenia un alt grau d'autonomia en els seus assunts interns, com l'administració de justícia i la recolecció de tributs.[1][10] Tepeticpac, com el señorío fundador, gojava d'una preeminència simbòlica i era el depositario de l'herència històrica més antiga de la nació.[16][20]

Era de la Conquista

[editar | editar còdic]

L'arribada dels espanyols en 1519 va representar un punt d'inflexió en el història de Tepeticpac i de la confederació de Tlaxcallan. Este periodo va estar definit per la figura del seu governant, Tlehuexolotzin, les delliberació que varen conduir a l'aliança en Hernán Cortés i les transformacions culturals i religioses que es varen derivar d'este pacte.

Tlehuexolotzin: El Senyor de Tepeticpac en 1519

[editar | editar còdic]
Artícul principal → Tlahuexolotzin.

En el moment del contacte en els europeus, el altépetl de Tepeticpac estava governat pel tlatoani Tlehuexolotzin, qui havia ascendit al poder al voltant de l'any 1510.[21] Com un dels quatre senyors principals del senat tlaxcalteca, la seua veu va ser crucial en els debats que es varen suscitar davant l'alvanç de les huestes de Cortés. Les fonts indiquen que, despuix dels enfrontaments inicials, Tlehuexolotzin va participar en les delliberació junt a Maxixcatzin de Ocotelulco, Xicoténcatl el Vell de Tizatlán i Citlalpopocatzin de Quiahuiztlán per a decidir el curs d'acció.[22][23]

Una volta forjada l'aliança, Tlehuexolotzin, de la mateixa manera que els atres senyors, va comprometre als seus guerrers per a recolzar les campanyes militars espanyoles. Encara que els detalls de la seua participació específica són escassos, s'entén que el seu señorío va contribuir en un contingent a les forces tlaxcaltecas que es varen convertir en els aliats més importants dels espanyols en la conquista del Imperi Mexica.[23]


L'identitat de Tlehuexolotzin en el registre colonial presenta inconsistencias entorn al seu nom cristià, un reflex de les narrativa històriques a sovint contradictòries de l'época. L'assignació de noms cristians als senyors tlaxcaltecas va ser un acte d'importància simbòlica, i les variacions en les fonts poden indicar disputes de prestigi entre els linajes de les diferents capçaleres durant el periodo virreinal. La següent taula comparativa ilustra estes discrepàncies:

Altepetl Senyor (Nom náhuatl) Estandart militar (Tlamamalli) Nom(s) Cristià(s) i Discrepàncies en les Fonts Ref.
Tepeticpac Tlehuexolotzin Quaxolotl (Llop en cap d'or i plomes) Vicente. Atres fonts ho ometen o sugerixen que el seu successor va ser cridat Gonzalo.[24] [9][25]
Tizatlan Huehue Xicoténcatl Aztatzontli (Garza blanca en plomes d'or i verts) Vicente[26] o Lorenzo (segons Bernal Díaz). [9][27]
Ocotelulco Maxixcatzin Quetzaltototl (Au quetzal en pico i pates d'or) Lorenzo [9][25]
Quiahuiztlan Citlalpopocatzin Quetzalpatzactli (Ala de plomes verdes en or) Bartolomé [9][27]

Cristianisació primerenca i canvi cultural

[editar | editar còdic]

El batisme dels quatre senyors va ser un acte fundacional del nou orde colonial, un event simbòlic que va sagellar l'aliança militar i espiritual en els espanyols.[28] Este episodi va ser representat en els documents històrics tlaxcaltecas, com el Llenç de Tlaxcala, com una forma de recordar a la Corona espanyola la seua primerenca i voluntària conversió al cristianisme, un argument clau per a la defensa dels seus privilegis.[27][29]

En Tepeticpac, esta nova fe es va materialisar en la construcció d'una de les primeres capelles cristianes de la regió, erigida en el cim del cerro El Fort, el centre simbòlic del señorío. No obstant, el destí d'esta capella revela les tensions del procés de evangelizaació.[20] En l'any 1552, una forta airegada la va destruir. A l'any següent, en 1553, va ser demolida per complet i no va ser reconstruïda.[20]


Este abandó deu considerar-se en el context polític i religiós de l'época.[20] La destrucció de la capella va ocórrer pocs anys despuix d'un periodo de persecució religiosa (al voltant de 1545), durant el qual varis nobles tlaxcaltecas varen ser jujats i eixecutats per idolatría.[20] Entre ells es trobava Don Francisco Tecpanécatl, un senyor de Tepeticpac.[20] Este event, que el croniste indígena Zapata i Mendoza va descriure com una época de terror que va impulsar les conversió massives per por, va afectar el prestigi de la capçalera.[20]

La no reconstrucció de la capella de Tepeticpac, per lo tant, pot ser un síntoma del seu decliu polític en la nova configuració colonial.[20] L'event provablement reflectix una confluència de factors: la pèrdua de prestigi del linaje de Tepeticpac despuix de les persecucions, la disminució de la seua importància estratègica en un paisage ya pacificado, i el proyecte colonial espanyol de centralisar el poder.[20] Este últim implicava la construcció d'una nova capital, la ciutat de Tlaxcala, en la seua pròpia plaça central, catedral i edificis de govern, lo que va desplaçar el centre de gravetat polític i econòmic llunt de les antigues capçaleres prehispánicas, tornant obsoleta la capella-fortalea de la montanya.[30]

Época pos-colonial

[editar | editar còdic]

Despuix de la consolidació de la conquista, la funció de Tepeticpac i de Tlaxcala es va transformar. La seua tradició militar, desenrollada durant la seua resistència contra els mexicas i la seua aliança en els espanyols, va ser reorientada per la Corona per a servir als seus interessos expansionista en la frontera nort de la Nova Espanya.[16]

En 1591, es va materialisar un dels episodis més significatius de l'història tlaxcalteca post-conquista: la migració de 400 famílies per a colonisar i pacificar la regió coneguda com la Gran Chichimeca.[31] Este acort, negociat en el virrey Luis de Velasco II, tenia un doble propòsit: establir assentaments sedentaris que serviren d'eixemple per als grups nómades locals i crear una barrera de colon lleals per a protegir les rutes de l'argent que conectaven les mines del nort en el centre del virreinato.[32]

A canvi d'este servici, als colon tlaxcaltecas se'ls varen otorgar privilegis, codificats en capitulacions formals.[33] Estos incloïen l'hidalguía perpètua (un estatus de noblea menor) para ells i els seus descendents, l'exenció de tributs i servicis personals, la concessió de terres en propietat i el dret a portar armes i montar a cavall, prerrogatives normalment reservades als espanyols.[33]


Cada u dels quatre grans señoríos de Tlaxcala va aportar un contingent a esta empresa colonizadora. El señorío de Tepeticpac va organisar una caravana de 228 persones, baix el mando dels capitans Francisco Vázquez i Joaquín Parets. Este grup va partir de Tlaxcala el 9 de juny de 1591.[34] El seu destí específic va ser la regió minera de Sant Miguel Mexquitic, en el Regne de Nova Galícia, territori que hui correspon a l'estat de Sant Luis Potosí.[34]

En esta nova terra, els colon de Tepeticpac i de les atres capçaleres no solament varen replicar les seues estructures socials i els seus coneiximents agrícoles, sino que també varen fundar nous assentaments.[35] En Sant Luis Potosí, les famílies tlaxcaltecas varen establir el poble de l'Asunción Tlaxcalilla.[35] En el temps, este assentament es va integrar a la creixent ciutat de Sant Luis Potosí, convertint-se en l'actual Barri de Tlaxcala, una comunitat que encara hui conserva la seua identitat i herència tlaxcalteca.[35]

La participació de Tepeticpac en esta diàspora representa un canvi estratègic en la seua història.[33] Havent perdut la seua funció defensiva primordial en un Altiplano ya pacificado, el seu capital humà i la seua tradició militar varen ser reutilisats per l'imperi. Les famílies que varen marchar al nort eren colon-soldats, agents d'aculturación i defensors d'una nova frontera.[33] Este procés els va permetre passar de ser defensors del seu altépetl a ser co-conquistadors i fundadors de la Nova Espanya, exportant la seua cultura i el seu llegat a lo llarc del continent.[35]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 1,7 1,8 López Corral; Santacruz Cano, {{{nom2}}} (2022). Tepeticpac: l'arqueologia del primer señorío de Tlaxcallan, Tlaxcala, Mèxic: Institut Nacional d'Antropologia i Història, pp. 20-27.
  2. ↑ 2,0 2,1 «Noble houses and palaces: reconsidering the existence of palaces in Clapix Postclassic (A.D. 1250/1300–1519) Tepeticpac, Tlaxcallan».Ancient Mesoamerica.35(2)
    319–342.ISSN 0956-5361.doi:10.1017/S0956536123000123.Consultat el 2025-07-11.
  3. ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 «Troben vestigis de grans muralles en Tlaxcala» (en és). L'Universal. Consultat el 2025-07-11.
  4. ↑ «Redescubren Tepeticpac, centre de la cultura tlaxcalteca» (en és). Grup Mileni. Consultat el 2025-07-11.
  5. ↑ «donar-orige-a-tlaxcala Entre maleza, descobrixen lloc prehispánico que va donar orige a Tlaxcala». La Jornada d'Orient. Serra Nevada Comunicacions SA de CV. Consultat el 2025-07-11.
  6. ↑ 6,0 6,1 «[1]». Consultat el 2025-07-11 (en és-ES).
  7. ↑ 7,0 7,1 «tepeticpac». Nahuatl Dictionary. Consultat el 2025-07-11.
  8. ↑ «tepeticpac». Gran Diccionari Náhuatl. Consultat el 2025-07-11.
  9. ↑ 9,0 9,1 9,2 9,3 9,4 9,5 9,6 «Estandarts tlaxcaltecas» (en és). Reconstrucció històrica digital del Llenç de Tlaxcala. Consultat el 2025-07-11.
  10. ↑ 10,0 10,1 10,2 10,3 10,4 Guerrero Galván; Guerrero Galván, {{{nom2}}} (2022). Descobriment, conquista i institucionalización: de les expedicions al Yucatán a la consolidació de la Nova Espanya (I). Reflexions a cinccents anys de la trobada de dos móns, Ciutat de Mèxic: Universitat Nacional Autònoma de Mèxic.
  11. ↑ «Santiago Tepeticpac, Tlaxcala: importància arqueològica».Arqueologia.(32)
    28–47.ISSN 0187-6074.Consultat el 2025-07-11.
  12. ↑ 12,0 12,1 12,2 «Els popoloca en Cacaxtla: una reinterpretación dels olmeca xicalanca».Teccalli.(4)
    15–28.Consultat el 2025-07-11.
  13. ↑ «Tepeticpac, Llenç de». Institut d'Investigacions Filològiques, UNAM. Consultat el 2025-07-11.
  14. ↑ «Llenç de Tepeticpac (atribuït)» (en és). Memorica Mèxic. Archivat des d'el original, el 2025-02-10. Consultat el 2025-07-11.
  15. ↑ Álvarez. E. de M., Mèxic: Enciclopèdia de Mèxic, Tom XIII., p. 7717.
  16. ↑ 16,0 16,1 16,2 16,3 16,4 16,5 «Identitat guerrera tlaxcalteca del Posclásico tardà».Anals d'antropologia.57(1)
    19–31.ISSN 2448-6221.Consultat el 2025-07-11.
  17. ↑ 17,0 17,1 «La República de Tlaxcallan» (en és). Arqueologia Mexicana. Consultat el 2025-07-11.
  18. ↑ Coloqui sobre el Història de Tlaxcala, Tlaxcala, Mèxic: Edicions del Govern de l'Estat, p. 97.
  19. ↑ «ser-una-republica-abans-que-atres-pobles-mesoamericanos-24337110 Sense reis ni emperadors, Tlaxcala va ser una república abans que atres pobles mesoamericanos» (en és). El Sol de Tlaxcala. Organisació Editorial Mexicana. Consultat el 2025-07-11.
  20. ↑ 20,0 20,1 20,2 20,3 20,4 20,5 20,6 20,7 20,8 «La capella de Tepetícpac en l'airegada de l'història» (en és). Lletres Lliures. Consultat el 2025-07-11.
  21. ↑ Borejsza, Aleksander (2016). TLAXCALA EN LA ÉPOCA PREHISPÁNICA, Arqueologia Mexicana, p. 139.
  22. ↑ «Indigenous People» (en en-us). Mexica: A History Podcast. Consultat el 2025-07-11.
  23. ↑ 23,0 23,1 «seua-paraula-i-la seua-guerra/ Princeses tlaxcaltecas, la seua paraula i la seua guerra | CONFABULARIO | Suplement cultural de EL UNIVERSAL» (en és-es). Consultat el 2025-07-11.
  24. ↑ «148. Pila d'aigua beneïda més antiga d'Amèrica, Convent de Sant Francisco, Tlaxcala (Méx.)».Fondo Antonio Alzate (Societat Científica Antonio Alzate) baixa ampara de la Biblioteca "Rafael García Granados" de l'Institut d'Investigacions Històriques..Ciutat de Mèxic:Consultat el 2026-05-21.
  25. ↑ 25,0 25,1 «Els quatre señoríos tlaxcaltecas». Mediateca INAH. Archivat des d'el original, el 29 jun 2025. Consultat el 2026-05-21.
  26. ↑ Mena (Novembre de 1911). En la terra dels Quatre Senadors de Tlaxcala.
  27. ↑ 27,0 27,1 27,2 «¿Coneixes els noms cristians dels señoríos tlaxcaltecas?» (en és). El Sol de Tlaxcala. Organisació Editorial Mexicana. Consultat el 2025-07-11.
  28. ↑ «El batisme dels quatre senyors de Tlaxcala: cristianisació d'un passat, llegitimació d'un present» (en és). Noticonquista. UNAM. Consultat el 2025-07-11.
  29. ↑ «Espanyols inciten als tlaxcaltecas al cristianisme: el bateig dels quatre senyors de Tlaxcala» (en és). Noticonquista. UNAM. Consultat el 2025-07-11.
  30. ↑ (2011) Història i Geografia de Tlaxcala, Nou Mèxic.
  31. ↑ «a-colonisar-el-nort-de-mexico-13521851 Llista la commemoració dels 433 anys de l'eixida de les 400 famílies tlaxcaltecas per a colonisar el nort de Mèxic» (en és). El Sol de Tlaxcala. Organisació Editorial Mexicana. Consultat el 2025-07-11.
  32. ↑ «El trasllat de famílies d'indis tlaxcaltecas cap a la regió nort de la Nova Galícia (Virreinato de Nova Espanya). Una política de colonisació i pacificació de l'Imperi espanyol de finals del sigle XVI».HiSTOReLo. Revista de Història Regional i Local.8(16)
    55–88.ISSN 2145-132X.doi:10.15446/historelo.v8n16.55143.Consultat el 2025-07-11.
  33. ↑ 33,0 33,1 33,2 33,3 «Els conquistadors tlaxcaltecas» (en és). Lletres Lliures. Consultat el 2025-07-11.
  34. ↑ 34,0 34,1 Gibson, Charres (1991). Tlaxcala en el sigle XVI (en és), Govern de l'Estat de Tlaxcala. ISBN 978-968-16-3688-3.
  35. ↑ 35,0 35,1 35,2 35,3 (1591) Conta pels seus noms d'indis de Tlaxcala que varen vindre a poblar entre els chichimecas, -1591, Universitat Autònoma de Nou León.


Referències

[editar | editar còdic]


Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Tepeticpac&oldid=1311079»