Anar al contingut

Teorema de Liouville (mecànica hamiltoniana)

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

En física, la teorema de Liouville és un resultat de la mecànica hamiltoniana sobre l'evolució temporal d'un sistema mecànic. Un conjunt de partícules en condicions inicials propenques poden representar-se per la regió conexa que ocupa en l'espai de fases. La teorema establix que dita regió mantindrà invariante el seu volum a pesar de que s'estirarà i s'encollirà a mida que cada partícula evolucione.

Introducció

[editar | editar còdic]

Considerem una regió del espai fásico que evoluciona en el temps en desplaçar-se sobre la seua trayectòria. Cada u dels seus punts es transforma a la veta del temps en una regió de forma diferent ubicada, ademés, en una atra part de l'espai fásico. La teorema de Liouville afirma que a pesar de la translació i el canvi de forma el «volum» total de dita regió permaneixerà invariante. Ademés per la continuïtat de l'evolució temporal si la regió és conexa inicialment seguirà sent conexa tot el temps.

Casi totes les demostracions usen el fet de que l'evolució temporal d'un «núvol» de punts en l'espai fásico és de fet una transformació canònica que canviarà la forma i posició de dita núvol, encara que mantindrà el seu volum total.

Demostració directa

[editar | editar còdic]

Una forma de provar que l'evolució temporal és una transformació canònica, cosa relativament senzilla, i a partir d'ahí calcular directament el determinant de dit canvi de coordenades, i provar que de fet el determinant de dita transformació és igual a 1, la qual cosa prova la invariancia del volum.

Demostració basada en la forma simpléctica

[editar | editar còdic]

Una atra forma de provar la teorema és tindre en conte que la forma de volum ηΓ de l'espai fásico és el n-ésimo producte de la forma simpléctica, i que està d'acort en la teorema de Darboux s'expressa com a producte de parells de variables canónicamente conjugades:

D'a on se seguix que el determinant de la transformació és igual a 1 i, per tant:

Esta última expressió és essencialment l'enunciat de la teorema de Liouville.

Equació de Liouville

[editar | editar còdic]

La teorema de Liouville pot reescriure's en térmens del corchete de Poisson. Esta forma alternativa, coneguda com a equació de Liouville, ve donada per:

o en térmens del operador de Liouville, també cridat «Liouvilliano»:

que du a la forma: