Anar al contingut

Teorema de Kirszbraun

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

En matemàtiques, específicament anàlisis real i anàlisis funcional, la teorema de Kirszbraun establix que si O és un subconjunt d'algun espai de Hilbert H1, i H2 és un atre espai de Hilbert, i

f : O → H2

és un mapa continu de Lipschitz, llavors hi ha un mapa continu de Lipschitz

F: H1 → H2

que estén f i té la mateixa constant de Lipschitz que f.

Tinga's en conte que este resultat en particular s'aplica als espais euclídeos In i Im, i va anar d'esta forma que Kirszbraun va formular i va demostrar originalment la teorema.[1] La versió per a espais de Hilbert es pot trobar, per eixemple, en (Schwartz 1969, p. 21).[2] Si H1 és un espai separable (en particular, si és un espai euclidiano) el resultat és cert en la teoria de conjunts de Zermelo-Fraenkel; per al cas completament general, sembla necessitar alguna forma de l'axioma d'elecció; la teorema ideal primera de Boole és conegut per ser suficient.[3]

La demostració de la teorema utilisa característiques geomètriques dels espais de Hilbert; l'enunciat corresponent per als espais de Banach no és cert en general, ni tan sols per als espais de Banach de dimensió finita. Per eixemple, és possible construir contraeixemples a on el domini és un subconjunt de Rn en la norma màxima i Rm du la norma euclidiana.[4] De manera més general, la teorema falla per a ℝm equipat en qualsevol norma ℓp (p≠2) (Schwartz 1969, p. 20).[2]

Per a una funció en valor R, l'extensió és proporcionada per f~(x):=infu∈U(f(u)+Lip(f)⋅d(x,u)), a on Lip(f) és la constant de Lipschitz de f en U.

Història

La teorema va ser provada per Mojżesz David Kirszbraun, i més vesprada va ser provat de nou per Frederick Valentine,[5] qui ho va demostrar per primera volta per al pla euclidiano.[6] A voltes, esta teorema també es denomina teorema de Kirszbraun-Valentine.

Referències

  1. ↑ Kirszbraun, M. D.(1934).«Über die zusammenziehende und Lipschitzsche Transformationen».Fund. Math..22: 77–108.
  2. ↑ 2,0 2,1 Schwartz, J. T. (1969). Nonlinear functional analysis, New York: Gordon and Breach Science.
  3. ↑ Plantilla:Cite paper
  4. ↑ Federer, H. (1969). Geometric Measure Theory, Berlin: Springer, p. 202.
  5. ↑ Valentine, F. A.(1945).«A Lipschitz Condition Preserving Extension for a Vector Function».American Journal of Mathematics.67(1): 83–93.doi:10.2307/2371917.
  6. ↑ Valentine, F. A.(1943).«On the extension of a vector function baix as to preserve a Lipschitz condition».Bulletin of the American Mathematical Society.49(2): 100–108.ISSN 0002-9904.doi:10.1090/S0002-9904-1943-07859-7.Consultat el 2021-02-16.(en en)


Referències