Anar al contingut

Tensor de Maxwell

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

El tensor de Maxwell o tensor de tensions de Maxwell (cridat aixina en honor de James Clerk Maxwell) és un tensor de segon ranc utilisat en electromagnetisme clàssic per a representar l'interacció entre les forces elèctrica/magnètica i l'impuls mecànic. En situacions simples, tals com una càrrega elèctrica movent-se lliurement en un camp magnètic homogéneu, és fàcil calcular les forces sobre la càrrega a partir de la llei de la força de Lorentz. Quan la situació es torna més complicada, este procediment ordinari pot convertir-se en increiblement difícil, en equacions que comprenen vàries llínees. Per tant, és convenient arreplegar molts d'estos térmens en el tensor de tensions de Maxwell, i utilisar l'aritmètica de tensors per a trobar la resposta al problema que nos ocupa.

Es definix com:

σij=ϵ0(EiEj−12δijE2)+1μ0(BiBj−12δijB2)

A on Ek és la component k-ésima i δij és la delta de Kronecker.

Motivació

Força de Lorentz (per unitat de volum tridimensional) f sobre una distribució de càrrega contínua (densitat de càrrega ρ) en moviment. La densitat de corrent tridimensional J es correspon en el moviment de l'element de càrrega dq en l'element de volum dV i varia a través del continu.

Com vorem a continuació, les forces electromagnètiques s'escriuen en térmens de I (camp elèctric) i B (camp magnètic).

Usant identitats de càlcul vectorial i les equacions de Maxwell, es busca escriure la llei de força de Lorentz de manera simètrica en els térmens que contenen I i B, i introduint el tensor de tensions de Maxwell, el resultat se simplifica.[1]

Equacions de Maxwell en unitats SI en el buit
(per a referència)
Nom Format diferencial
Llei de Gauss (en el buit) ∇⋅𝐄=ρϵ0
Llei de Gauss del magnetisme ∇⋅𝐁=0
Equació de Maxwell–Faraday
(llei de Faraday de l'inducció)
∇×𝐄=−∂𝐁∂t
Llei de Ampère del circuit (en el buit)
(en la correcció de Maxwell)
∇×𝐁=μ0𝐉+μ0ϵ0∂𝐄∂t 
  1. Escomençant en la llei de la força de Lorentz
    𝐟=q(𝐄+𝐯×𝐁)
    la força per unitat de volum per a una distribució de càrrega desconeguda és
    𝐟=ρ𝐄+𝐉×𝐁
  2. Després, ρ i J poden ser reemplaçats pels camps I i B, usant la llei de Gauss i la llei de Ampère (de la taula de dalt):
    𝐟=ϵ0(∇⋅𝐄)𝐄+1μ0(∇×𝐁)×𝐁−ϵ0∂𝐄∂t×𝐁
  3. La derivada temporal es pot reescriure de modo que puga ser interpretada físicament, a saber, el vector de Poynting. Usant la regla del producte i llei d'inducció de Faraday nos queda
    ∂∂t(𝐄×𝐁)=∂𝐄∂t×𝐁+𝐄×∂𝐁∂t=∂𝐄∂t×𝐁−𝐄×(∇×𝐄)
    i podem reescriure f com
    𝐟=ϵ0(∇⋅𝐄)𝐄+1μ0(∇×𝐁)×𝐁−ϵ0∂∂t(𝐄×𝐁)−ϵ0𝐄×(∇×𝐄),
    després agrupant térmens en I i B queda
    𝐟=ϵ0[(∇⋅𝐄)𝐄−𝐄×(∇×𝐄)]+1μ0[−𝐁×(∇×𝐁)]−ϵ0∂∂t(𝐄×𝐁).
  4. Un terme sembla estar "absent" de la simetria en I i B, lo que es pot conseguir insertant (∇ • B)B per la llei de gauss per al camp magnètic:
    𝐟=ϵ0[(∇⋅𝐄)𝐄−𝐄×(∇×𝐄)]+1μ0[(∇⋅𝐁)𝐁−𝐁×(∇×𝐁)]−ϵ0∂∂t(𝐄×𝐁).
    Eliminant els rotacionales (que són prou complicats de calcular), usant l'identitat vectorial:
    12∇(𝐀⋅𝐀)=𝐀×(∇×𝐀)+(𝐀⋅∇)𝐀,
    nos du a:
    𝐟=ϵ0[(∇⋅𝐄)𝐄+(𝐄⋅∇)𝐄]+1μ0[(∇⋅𝐁)𝐁+(𝐁⋅∇)𝐁]−12∇(ϵ0E2+1μ0B2)−ϵ0∂∂t(𝐄×𝐁).
  5. Esta expressió conté tots els aspectes de l'electromagnetisme i el moment, i és relativament fàcil de calcular. Es pot escriure de forma més compacta presentant el tensor de tensions de Maxwell,
    σij≡ϵ0(EiEj−12δijE2)+1μ0(BiBj−12δijB2),
    de tal modo que la força 𝐟 siga exactament la divergència de 𝝈 més l'últim terme:
    𝐟=∇⋅𝝈−ϵ0∂∂t(𝐄×𝐁),
    Finalment, en introduir el vector de Poynting, 𝐒=1μ0𝐄×𝐁, obtenim
    𝐟=∇⋅𝝈−ϵ0μ0∂𝐒∂t.
    Ha segut demostrat recentment [2] que el tensor de Maxwell és la part real d'un tensor complex més general la part imaginària del qual descriu les forces electrodinàmiques reactives.


Referències

  1. ↑ 5. Força i energia magnètiques. Tensor de tensions de Maxwell. Problemes de Camps Electromagnètics. Francisco García Ochoa . Univ. Pontifícia de Comillas, 2003. ISBN 484680681, pág. 484.
  2. ↑ {{| https://www.nature.com/articles/s41377-022-00979-2 title=The complex Maxwell stress tensor theorem: The imaginary stress tensor and the reactive strength of orbital momentum. A novell scenery underlying electromagnetic optical forces. Manuel Net-Vesperinas and Xiaohao Xu, Light: Science & Applications 11 (1): 297 (2022)|