Anar al contingut

Tell Muhammad

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Tell Muhammad (també transliterado com Tell Mohammed i Tall Muhammad) és un lloc arqueològic del Propenc Oriente que actualment es troba en les afores de Bagdad, a la vora del riu Tigris, en la regió de Diyala. Es troba molt prop del lloc de Tell Harmal, al nort, i no molt llunt de Tell al-Dhiba'i, al noreste.

El nom antic del lloc és desconegut, encara que s'ha propost que va poder haver segut Diniktum.[1] També s'ha sugerit que podria tractar-se de la ciutat perduda de Akkad.[2] En base en un nom d'any trobat en una de les tablillas cuneïformes, també s'ha propost el nom de Banaia.[3]

No deu confondre's en Tell Mohammed Arab, excavat en el marc del proyecte de rescat arqueològic per l'assut Saddam en Eski Mossul, Iraq, ni en Tell Mohammed Diyáb, en Síria.

Arqueologia

[editar | editar còdic]
Erro al crear miniatura:
Caps de maza Hammurabi Tell Muhammad BM 22455 6

La seua extensió original era d'aproximadament 25 hectàrees, encara que actualment s'ha reduït a unes 5 hectàrees, en una altura màxima de 2,5 metros. Existia una muralla de fortificació de sis metros d'ample, que el seu traçat complet encara no ha segut determinat. El lloc, que en eixe llavors es trobava a unes 6 milles (uns 10 km) al suroest de Bagdad, va ser excavat per J. F. Jones en 1850. Allí va trobar varis caps de maza de bronze en una inscripció d'Hammurabi, governant de Babilonia.[4][5] El lloc va ser examinat novament en 1853 per Austen Henry Layard, qui també va trobar caps de maza en l'inscripció "E.GAL ha-am-mu-ra-pi" —"(propietat del) palau de Hammurabi".[6]

Al començament de el XX, E. Hertzfeld ho va dibuixar en un croquis, indicant dimensions de 550 metros de nort a sur i 350 metros d'est a oest.[7]

En 1957, durant un estudi arqueològic de la regió (lloc # segons Adams), es va informar que havia segut parcialment destruït per la construcció d'un canal modern.[8]


Al noreste existia un gran recint quadrat (actualment urbanisat) que media 900 metros de noreste a suroest per 900 metros de surest a noroest. El lloc va ser treballat durant 8 temporades entre 1978 i 1985, i novament en 1999, per l'Organisació Estatal d'Antiguetats d'Iraq, baix la direcció de Sd. Mu'tasim Rashid Abdur-Ra. Les excavacions han revelat restants corresponents als periodos de Isin-Larsa, Babilònic Antic i Casita.[9][10][11][12][13]

Es varen trobar vàries tablillas cuneïformes del periodo babilònic antic en els Nivells II i III, les quals es conserven actualment en el Museu Nacional d'Iraq en Bagdad. Aproximadament 70 d'estes tablillas han segut publicades i provenen d'un context privat, registrant contractes de dos generacions d'una família dedicada al comerç.

Les tablillas del Nivell III presenten l'antiga fòrmula de datació basada en noms d'anys relacionats en events. En canvi, les del Nivell II contenen dos tipos de dates: una en la fòrmula antiga basada en events i una atra en la fòrmula més recent. Es creu que açò reflectix una transició del control babilònic al casita. Les tablillas més recents solament ampren la fòrmula de datació en nom d'any.[14]

Els treballs en el lloc s'han recomençat baix l'esforç del Proyecte Arqueològic Urbà de Bagdad, liderat per l'Universitat de Catania i dirigit per Nicola Laneri, de l'Universitat de Sicília, en campanyes d'excavació en 2022 i 2023. Ans que el lloc fora cercat en 2017, havia segut utilisat com un abocador no oficial, per lo que gran part de la primera temporada es va dedicar a la neteja dels residus.

Es varen examinar àrees residencials, comercials i de gestió de l'aigua. Entre les troballes es varen trobar tres sagells cilíndrics, vàries plaques de terracota, models, un vàter, una capella funerària i figurillas. Un dels sagells cilíndrics duya l'inscripció: “Awil-Adad, fill de la-sani, siervo de Sense”.[15][16] Els excavadors solament es varen trobar restants ceràmics i tombes corresponents al nivell casita, determinant que l'estratigrafia del lloc comprén 8 nivells:

  • Nivells V-VIII – Isin-Larsa – Ur III (finals del tercer mileni a. C.)
  • Nivell IV – Babilònic Antic Primerenc (ca. XIX)
  • Nivell III – Babilònic Antic Mig Primerenc (ca. XVIII)
  • Nivell II – Babilònic Antic Tardà (ca. sigles XVI–XVII a. C.)
  • Nivell I – Casita (ca. sigles XIII–XV a. C.)

Història

[editar | editar còdic]

Tell Muhammad va estar ocupat des del periodo Ur III fins al periodo casita, encara que correspon principalment al periodo babilònic antic. (L'estudi de 1957 va reportar ceràmica del periodo acadio, pero excavacions posteriors no varen poder confirmar eixa troballa).


A partir de les tablillas recuperades, es coneixen dos governants: Ḫurbaḫ (també escrit Ḫurbaḫ/zoom) i Šipta-ulzi, abdós en noms casitas. Estos coincidixen en els noms de gobernant casitas primerencs registrats en la Llista Sincrónica de Reis.[17] Es creu que varen governar aproximadament en la mateixa época que Samsu-ditāna (ca. 1625–1595 a. C.), l'últim rei de la Primera Dinastia de Babilonia, i que els reis de la Dinastia del País de la Mar, Pešgaldarameš i Ayadaragalama,[18] també estaven actius en eixe periodo.

Una proposta alternativa sugerix datar a estos governants de Tell Muhammad durant el regnat del monarca anterior de Babilonia, Ammi-Saduqa.[19]

En Tell Muhammad es varen trobar vàries tablillas —contractes de préstam en argent— que estaven datades en dos fòrmules de nom d'any: ___protected_title_0___ i “L'any en que va haver un eclipse llunar”. La primera fòrmula correspon al tipo de datació utilisat pels casitas, lo que marca un canvi respecte al format basat en events que s'usava durant tot el periodo babilònic antic.

S'han realisat intents d'utilisar esta referència a l'eclipse per a datar el saqueig de Babilonia i el seu posterior repoblament per part dels casitas.[20][21][22]

Atres noms d'any coneguts inclouen:[23][24]

  • “Any en que el fill de Ḫurbaḫ va ser assessinat en Tupliaš” (mu ša dumu ḫo-ur-ba-aḫ i-na la teua-up-li-ia-aš vaig donar-kú).
  • “L'any en que el fill de Ḫurbaḫ es va tornar hostil cap al rei” (mu dumu ḫo-ur-ba-aḫ ki lugal ik-ki-ru).
  • “Any en que Ḫurbaḫ va restaurar als deus d'Išnunna” (MU DINGIR.DIDLI ša áš-nun-naki ḫo-ur-ba-aḫ ú-ud-vaig donar-šo).

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. ↑ Gentili, Paolo, "Where is Diniktum? : Remarks on the Situation and a Supposition", Rivista Degli Studi Orientali, vol. 79, no. 1/4, pp. 231–238, 2006
  2. ↑ [1] Naohiko Kawakami, "The Location of the Ancient City of Akkade: Review of Past Theories and Identification of Issues for Formulating a Specific Methodology for Searching Akkade", AL-RĀFIDĀN: Journal of Western Asiatic Studies, vol. 45, pp. 45–68, 2023
  3. ↑ Gentili, Paolo, "The 'Strange(r)' Month Names of Tell Muhammad and the Diyāla Calendars", Egitto i Vicino Orient, vol. 25, pp. 203–30, 2002
  4. ↑ J. F. Jones, "Memoir on the Province of Baghdad Accompanied by a Ground-Pla of the Enceinte", Selections from the Records of the Bombay Government, XLIII, 1857
  5. ↑ Curtis J.E., "Maceheads from Tell Mohammed in the British Museum", in Frame G. (éd.) From the Upper Siga to the Lower Siga. Studies on the History of Assyria and Babylonia in Honour of A.K. Grayson. PIHANS 101, Leyde : Nederlands Instituut voor het Nabije Oosten, pp. 57-66, 2004
  6. ↑ [2]A. H. Layard, "Discoveries among the Ruins of Nineveh and Babylon", New York: Harper & Brothers, 1853
  7. ↑ F. Sarre and E. Hertzfeld, "Archiiologische Reise im Euphrat- und Tigris-Gebiet, vol. 2, Berlin, 1920
  8. ↑ [3] Adams, Robert M., "Land Behind Baghdad: A History of Settlement on the Diyala Plains", Chicago and London: University of Chicago Press, 1965
  9. ↑ Metab, A, "Tell Mohammed Excavations", Sumer, vol. 46, pp. 127-159, 1989-1990 (in Arabic)
  10. ↑ Hamze, H.A., "Tall Muhammad. The eighth season of excavations." In Between the Cultures, The Central Tigris Region from the 3rd to the 1st Millennium BC. Papers read at the symposium at Heidelberg January 22nd-24th, 2009. Heidelberger Studien zoom Alten Orient 14, 2011
  11. ↑ "Excavations in Iraq, 1979-80." Iraq, vol. 43, no. 2, pp. 167–98, 1981
  12. ↑ "Excavations in Iraq, 1977-78." Iraq, vol. 41, no. 2, pp. 141–81, 1979
  13. ↑ "Excavations in Iraq, 1981-82." Iraq, vol. 45, no. 2, pp. 199–224, 1983
  14. ↑ van Koppen, Frans, "The Old to Middle Babylonian transition: history and chronology of the Mesopotamian Dark Age", Ägypten Und Llevant / Egypt and the Levant, vol. 20, pp. 453–63, 2010
  15. ↑ "Sulle tracce vaig donar Hammurabi: nuove scoperte a Tell Muhammad, antica città babilonese nei pressi vaig donar Baghdad " - University of Catania - 26 October 2023
  16. ↑ New discoveries at Tell Muhammad - Heritage Daily - October 27, 2023
  17. ↑ Boese, Johannes, "„Ḫarbašipak“, „Tiptakzi“ und die Chronologie der älteren Kassitenzeit", Zeitschrift für Assyriologie und Vorderasiatische Archäologie, vol. 98, no. 2, pp. 201-210, 2008
  18. ↑ Boivin, Odette, "Geographical and chronological considerations", The First Dynasty of the Sealand in Mesopotamia, Berlin, Boston: De Gruyter, pp. 60-85, 2018
  19. ↑ Gentili, Paolo. "Wandering Through Clave: The Chronology of Tell Mohammed", Studi Classici i Orientali, vol. 57, pp. 39–55, 2011
  20. ↑ Calderbank, Daniel, "Dispersed Communities of Practice During the First Dynasty of the Sealand: The Pottery from Tell Khaiber, Southern Iraq", Babylonia under the Sealand and Kassite Dynasties, edited by Susanne Paulus and Tim Clayden, Berlin, Boston: De Gruyter, pp. 58-87, 2020
  21. ↑ [4] V.G.Gurzadyan, "Astronomy and the Fall of Babylon", Sky & Telescope, vol. 100, no.1 (July), pp. 40–45, 2000
  22. ↑ Gasche, Hermann, and Michel Tanret, eds., "Changing Watercourses in Babylonia: Towards a Reconstruction of the Ancient Environment in Lower Mesopotamia", Volume 1. Mesopotamian History and Environment Séries II Memoirs V. Ghent and Chicago: University of Ghent and the Oriental Institute of the University of Chicago, 1998
  23. ↑ Roaf, Michael, "Kassite and Elamite Kings", Volume 1 Karduniaš. Babylonia under the Kassites 1, edited by Alexa Bartelmus and Katja Sternitzke, Berlin, Boston: De Gruyter, pp. 166-195, 2017
  24. ↑ Susanne Paulus, "Fraud, Forgery, and Fiction: Is There Still Hope for Agum-Kakrime?", Journal of Cuneiform Studies, vol. 70, pp. 115–66, 2018


Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Tell_Muhammad&oldid=977436»