Anar al contingut

Tell Aswad

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Tell Aswad (àrap تل أسود, "tossal negre"), El seu-uk-el seu o Shuksa, és un gran tell neolític , d'unes 5 ha., situat a uns 48 km de Damasc en Síria, en un afluent del riu Barada, en l'extrem oriental del llogaret de Jdeidet el Khass.

Excavacions

[editar | editar còdic]

Tell Aswad va ser descoberta en 1967 per Henri de Contenson que va dirigir les excavacions en 1971-1972.[1][2][3][4][5][6][7] La cultura Aswadiana trobada per de Contenson era molt més alvançada per al seu datació calibrada que qualsevol atra trobada en la regió, i l'únic eixemple jamai trobat d'esta cultura.[8] Les investigacions tècniques posteriors de les séries líticas realisades per Frédéric Abbès varen revelar incoherències, per lo que recentment es va decidir reexcavar en sis temporades per la Missió Arqueològica Permanent francesa El Kowm-Mureybet baix la codirecció de Danielle Stordeur i Bassam Jamous entre 2001-2006. Les investigacions sobre els materials trobats estan en curs en el Museu Nacional de Damasc.[9][10][11][12]


El treball de camp més recent en Tell Aswad ha dut a una revaluaació de la seua datació, considerant-se ara absent el periodo aswadiano o Neolític precerámico A (PPNA). (PPNA) (9500-8700 a. C. (per mig de datació per radiocarbono).[13] En canvi, la datació per radiocarbono de les noves excavacions i de les llavors de les excavacions de la década de 1970, documenta l'ocupació en el Neolític precerámico B (PPNB) (PPNB), dividit en tres parts; el PPNB antic (PPNB mig) de 8700 a 8200 a. C. i el PPNB recent de 8200 a 7500 a. C.[13] El PPNB final ha segut equiparat en el "Néolithique ancien de Byblos" de Dunand.

Construcció

[editar | editar còdic]

En el primer periodo del PPNB es va construir una enorme estructura de terra, que superponia la terra en les canyes per a construir murs. Els habitants de Tell Aswad varen inventar la rajola in situ, modelant gleves de terra en llits de canyes, que després varen formar en rajoles crues i varen secar en etapes posteriors. Les cases eren redones des del principi fins al final de l'assentament, elíptiques o poligonales i estaven parcialment enterrades o assentades. L'orientació de les obertures sol ser cap a l'est. Açò coincidix en els jaciments del sur del Alce mediterràneu, mentres que els de el nort de la vall del Éufrates solien tindre cases rectangulars.[14]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. (1972).Annales Archéologiques Arabes Syriennes XXII.
    75–84.
  2. (1973).Bulletin de la Société Préhistorique Française.70
    253–255.
  3. (1974).Bulletin de la Société Préhistorique Française.71,
    5–6..
  4. (1976).Bulletin de la Société Préhistorique Française.73
    198–199..
  5. (1978).
    151–152.
  6. (1977–1978).Annales Archéologiques Arabes Syriennes XXVII-XXVIII.
    207–215.
  7. (1979).Paléorient.(5)
    153–156.
  8. (1989).Paléorient.(15/1)
    259–261..
  9. (2008) Premières données sur els modalités de subsistance dans els niveaux récents de Tell Aswad (Damascène, Syrie) – fouilles 2001–2005. (en francés).
  10. (2008).Travaux de la Maison de l'Orient.Lió:1(49)
    119–151.
  11. (juny de 2006) Premières données sur els modalités de subsistances dans els niveaux récents (PPNB moyen à Néolithique à Poterie) de Tell Aswad en Damascène (Syrie), Fouilles 2001–2005 (en francés), Lió: ASWA.
  12. (2003).Neo Lithics.(1/03)
    7–15.
  13. 13,0 13,1 Consultat el 24 de novembre de 2021.
  14. «IFP Orient - Tell Aswad» (en anglés). Archivat des d'el original, el 26 de juliol de 2011. Consultat el 24 de novembre de 2021.


Referències

[editar | editar còdic]