Televisió digital terrestre en Argentina

La televisió digital terrestre en Argentina (TDA) és un servici d'interés general que transmet senyals televisives per mig d'ones terrestres en tecnologia digital. Es va implementar utilisant la norma ISDB-Tb, una versió modificada per Brasil de l'estàndart japonés ISDB-T, que ampra el códec MPEG-4 en lloc de MPEG-2. La seua adopció es va formalisar el 28 d'agost de 2009, en el Cim de presidents de l'UNASUR en Bariloche, per mig d'un conveni firmat per Cristina Fernández de Kirchner i Luiz Inácio Lula da Silva, complementat en un memoràndum en Japó.

La TDA forma partix del «Sistema Argentí de Televisió Digital Terrestre» (SATVD-T), gestionat inicialment pel Consell Assessor de el SATVD-T, en Osvaldo Nemirovsci com a Coordinador General fins a 2015. Durant el periodo 2015-2019, l'organisme va ser transferit al MinCom, després al SFMyCP i al ENACOM, encara que sense continuïtat en les seues funcions. Actualment, està baix l'òrbita de la Secretaria de Mijos i Comunicació Pública (Decret 50/2019).

Ademés de la TDA, existixen servicis de televisió paga que utilisen la mateixa banda de freqüències en UHF, encara que en normes de transmissió que permeten l'encriptación de senyals. Les freqüències en UHF es dividixen en els canals 14 a 36 per a la TDA i del 38 al 51 per a la televisió digital per subscripció. La TDA també comprén servicis satelitales gratuïts proveïts per l'empresa estatal Arsat. No es llimita a continguts de l'Estat nacional, sino que inclou emissions digitals de licenciataris privats (en o sense fins de lucre), estatals (provincials, universitaris) i mijos de gestió social.

Història

Erro al crear miniatura:

Mapa dels distints sistemes utilisats per a la televisió digital en el món.

Començos

En octubre de 1998, durant la presidència de Carlos Menem, es va publicar en el Bolletí oficial la Resolució 2357 de la Secretaria de Comunicacions, establint l'estàndart tècnic ATSC (Advanced Television Systems Comitee) per als sistemes de televisió digital terrestre per a la República Argentina. La resolució recorda, ademés, en les seues considerandos, que ya s'havia autorisat a les empreses Telearte S.A., operadora de Canal 9; Televisió Federal S.A.; de Canal 11; i Artear S.A., Canal 13, a efectuar els ensajos experimentals corresponents en eixa norma.

Accions de nulitat sobre la Resolució SeCom N.º 2357/98 que adoptara la norma tècnica ATSC

La resolució SeCom N.º 2357/98 adopta la norma tècnica de TV Digital Terrestre d'orige nortamericà ATSC, sense mediar proves comparatives, com les efectuades en atres països, ni estudi algun sobre les seues característiques tècniques. Dita resolució, va ser objecte de l'interposició d'un recurs interruptivo de ejecutorietat de resolució (recurs d'ampar) per part del ciutadà Jorge Rivero, llavors president de la ONG argentina "Consell de TV Digital", argumentant haver mediat "incompetència en raó de la matèria", per "basar-se en antecedents falsos" i "ser falsos els fets i el dret invocats", tots causals de nulitat absoluta i insanables, segons la Llei de Procediments Administratius de la Nació. El recurs va ser defés en primera i segona instància, incloent una classe-demostració davant els camaristas Banys i Argento, de característiques úniques en la jurisprudència argentina.

Tant Jorge Rivero, a títul personal, com per mig de la ONG "Consell de TV Digital", varen continuar durant varis participant de fòrums especialisats, events públics i en mijos de prensa, objectant l'aplicatorietat de la Resolució SeCom 2357/98 i de la modulació d'amplitut utilisada per la norma tècnica nortamericana ATSC, VSB (vestigial side band, la mateixa utilisada en els servicis de TV Color analògics), i l'operació en la freqüència de VHF utilisada baix el concepte de canal adjacent, en foc únicament en la HD, sense servicis mòvils ni interactius.

La principal objecció al ATSC presentada per Jorge Rivero i el "Consell de TV Digital", va anar que dita norma tècnica havia segut creada per a priorisar servicis HD, tentant d'ocupar tot l'espectre disponible impedint l'existència de nous licenciatarios, motiu central del respal del grup ARTEAR i de ATA, que varen pretendre donar-li, aixina, continuïtat a la seua hegemonisme mediàtic.

Durant més de 4 anys, la norma ATSC va resultar inaplicable en raó de l'interposició d'este recurs judicial, que "va interrompre" l'ejecutorietat de la resolució SeCom N.º 2357/98. Ademés, el 4 d'agost de 2000, el Secretari de Comunicacions del President Fernando de la Rúa, Henoch Aguiar, va comunicar que l'adopció de la norma ATSC era inválida.

Primeres emissions experimentals

L'empresa Artear, per mig de Canal 13, va ser un dels primers en efectuar transmissions experimentals en certa regularitat en la TDT baix la norma ATSC. Este canal va continuar realisant les emissions de prova en la freqüència 12 (200MHz) de la banda VHF entre 2000 i 2009. Telefe, que inicialment havia acompanyat l'elecció de la norma nortamericana ATSC, canvia de norma a DVB-T.

En abril de 2006, baix la gestió del llavors President Néstor Kirchner, la Secretaria de Comunicacions va emetre la Resolució N.º 4, per la qual es creava una Comissió d'Estudi i Anàlisis dels Sistemes de Televisió Digital. Esta comissió deuria estudiar els sistemes disponibles considerant els alvanços tècnics produïts, i recomanar un estàndart. Un dels objectius de dita comissió, seria el de considerar, ademés de les ventages tècniques específiques, atres factors com a inversions, generació d'ocupació, transferència de tecnologia i la deguda "inclusió social". L'intenció va ser que l'elecció de l'estàndart actuara com a ferramenta del desenroll social i econòmic del país.

En 2009, la Secretaria de Comunicacions va anular la resolució feta en 1998 per mig de la Resolució N.º 171, i va recomanar l'adopció de l'estàndart japonés de televisió digital. Junt en el decret 1148/2009, es crea el Sistema Argentí de Televisió Digital Terrestre, basat en l'estàndart ISDB-T, Integrated Services Digital Broadcasting, el qual ya havia segut adoptat per Brasil (a on li'l denomina ISDB-Tb) incorporant vàries millores implementades per tècnics brasilers en combinar-se en el ya existent estàndar SBTVD. L'anunci va ser realisat per la presidenta Cristina Fernández de Kirchner, en un acte portat a terme en Bariloche, junt al president brasiler Luiz Inácio Lula da Silva.

En octubre de 2010, la Plataforma Nacional de Televisió Digital Terrestre va ser declarada d'interés públic per mig del Decret N.º 364/2010 del Poder Eixecutiu Nacional.

El Govern argentí va ordenar l'entrega gratuïta de decodificadores i antenes receptors de senyals baix la norma ISDB-Tb en la finalitat de promoure la recepció de canals en la TDT en llars en televisors analògics. Els principals beneficiaris varen ser les associacions sense fins de lucre, fundacions, cooperatives, jubilats, pensionados, discapacitats, i atres casos en vulnerabilitat social. Els equips entregats pel Govern per a la TDT varen ser de les marques Coradir, Newtronic (fabricats per grup Cometrans) i UTE Nacional (fabricat per Zoitron-Microtrol-Inarci-TRV Unió Transitòria d'empreses), els quals ademés incloïen al moment de l'entrega la seua respectiva antena exterior per a UHF, del tipo "panel pla", comunament cridada "antena barbacoa".

Segons prevea el Decret N.º 1148/09 l'apagó analògic es produiria el 31 d'agost de 2019, pero esta data va ser modificada per mig del Decret N.º 173/2019, que va establir la data dos anys més vesprada, el 31 d'agost de 2021.

Encés digital i apagó analògic

Per mig del decret 333/2023 del 30 de juny de 2023, publicat en la firma del President Alberto Fernández i el Cap de Gabinet Agustín Rossi, el Govern nacional va confirmar l'apagó analògic en tot el país i va aprovar un cronograma en la finalitat de realisar el procés de transició de la televisió analògica al sistema argentí de televisió digital terrestre (SATVD-T). Segons detalla l'anex del decret, les estaciones repetidores de titularitat de Ràdio i Televisió Argentina (TV i Ràdio pública) deuran cessar les seues emissions analògiques en data 30 de juny de 2024, independentment de la regió a on es troben emplaçada. Mentres que les estacions d'orige de titularitat de licenciataris i autorisats (privats) tindran fases depenent la zona. Posteriorment, per mig del Decret 555/2024, en firma del President Javier Milei, estes dates es varen propondre per 2 anys, quedat de la següent manera:

• Regió Este (Província de Buenos Aires i Ciutat Autònoma de Buenos Aires): La data d'inici d'emissions digitals per al 31 de març de 2026 i la cessació d'emissions analògiques, el 30 de juny de 2026.
• Regió Sur (Neuquén, Riu Negre, Chubut, Santa Creu i Terra del Fòc, Antàrtida i Illes de l'Atlàntic Sur): La data de l'inici d'emissions digitals per al 30 de juny de 2026 i la cessació d'emissions analògiques el 30 de setembre de 2026.
• Regió Central Que el seu (Sant Joan, Mendoza, Sant Luis, Còrdova i La Pampa): Les dates són el 30 de setembre de 2026 per a inici d'emissions digitals mentres que el 31 de decembre de 2026 per a la cessació d'emissions analògiques.
• Regió Noroest (Jujuy, Bota, Tucumán, Catamarca, La Rioja i Santiago del Estero): El 31 de decembre de 2026 per a l'inici d'emissions digitals i el 31 de març de 2027 per a la cessació d'analògiques.
• Regió Noreste (Formosa, Chaco, Santa Fe, Entre Rios, Corrents i Missions): El 31 de març de 2027 i 30 de juny de 2027.

Les dates ací detallades d'apagó analògic són prorrogables 180 dies. El determini suplementari en el cas d'aquells titulars de llicències i autorisacions que acrediten l'impossibilitat, per raons econòmiques, de donar començ a les emissions digitals, l'Ent Nacional De Comunicacions està facultat per a estendre el determini del procés de transició de la televisió analògica al sistema argentí de televisió digital terrestre (SATVD-T) que detalla l'anex del decret.

Especificacions tècniques

Artícul principal → Televisió digital terrestre.

La norma tècnica adoptada per a la transmissió de TV digital terrestre en Argentina és l'ISDB-Tb Internacional. Esta norma està basada en la japonesa ISDB-T, pero, a diferència de Japó, a on el video s'emet en MPEG-2, en Sudamérica s'utilisa video en compressió H.264 i àudio HE-AAC.

Les recomanacions de la Comissió Nacional de Comunicacions sobre el format de video de definició estàndar, és que siga compatible en tot el material històric registrat en el país, de manera analògica, en 576 llínees d'image entrellaçades a una freqüència de 50Hz.

Per la possibilitat de compressió de senyes que oferix la digitalisació de senyals, per cada canal UHF poden emetre's varis programes en forma simultànea; típicament quatre canals de definició estàndar, o dos d'alta definició, i adicionalment un canal per a dispositius mòvils.

Les senyals per a dispositius mòvils poden ser rebudes en teléfons celulars, PDA i tabletas preparades per a rebre TV en la norma ISDB-T. L'emissió per a mòvil es realisa en un dels tretze segments en que ISDB-Tb dividix l'ample de banda de cada canal UHF, d'a on procedix el seu nom tècnic de «One Seg» (a diferència del «Full Seg» que indica una recepció de tots els segments, encara que des d'un receptor fix)

Quan es menciona la sigla TDA, es fa referència unívoca al servici gratuït, el qual no deu ser confòs en atres servicis de televisió digital terrestre per subscripció que operen en el país, com per eixemple el d'Antina que transmet en la norma europea DVB-T2 la qual permet emetre per un mateix ample de banda una major cantitat de canals de definició estàndar i alta definició en un bitrate altament superior, a diferència de la seua predecessora DVB-T. La gratuïtat de la TDA en l'Argentina inclou també les senyals per a dispositius mòvils.

El Govern Nacional administra quatre freqüències UHF en tot el territori argentí: canals 22 al 25, que contenen alguns canals de producció pròpia com Trobada, Pakapaka, CineAR, TEC i Televisió Pública com també senyals a préstam privades que abans solament eren difoses per cableoperadores. Per una atra part, cada ciutat conta en la possibilitat d'agregar canals locals en atres freqüències. Per eixemple, en la Ciutat autònoma de Buenos Aires, les freqüències 33 a 36 varen ser assignades als actuals canals privats d'aire, mentres que les freqüències 21, 26, 27 i 32 varen ser assignades a nous licenciatarios.

En l'àrea compresa per les ciutats de Rosario, Sant Nicolás, Baradero, Campana, Buenos Aires i L'Argent s'ha implementat una Ret de Freqüència Única, o SFN, en les antenes transmisoras existents a lo llarc de dit recorregut. Açò permet principalment que una sola freqüència puga ser utilisada en tot el seu recorregut per a emetre el mateix contingut o canals de televisió, actualment eixa ret té 360 quilómetros de llongitut encara que es podria estendre a futur mentres que el sistema analògic permet en promig sol 100 quilómetros de cobertura usant la mateixa freqüència. També permet que en un dispositiu mòvil es puga gojar de la televisió digital en forma contínua a lo llarc del seu recorregut.

Vore també

• Apagó analògic
• ARSAT