Anar al contingut

Teej

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Teej (en hindi: तीज) és una festa celebrada en molts estats de l'Índia i en el Nepal.

Lliteralment, "teej" significa "tercer", Teej cau en el tercer dia despuix de la lluna nova(Amavasya) i en el tercer dia despuix de la lluna plena de cada més. No obstant, segons la mitologia hindú, el tercer dia despuix de la lluna nova o Amavasya del més hinduista Shraavana (श्रावण) és el Teej més important, puix és quan la deesa Párvati va ser a la casa de Shivá, el seu espós i es va unir a ell. Per esta commemoració, eixe dia se celebra com Teej en tota l'Índia, especialment en el Rajastán.

Com el més de Shraavana (Shravan o Saawan) cau durant l'época del monsó, marca també l'estació de les pluges, donant la benvinguda al deu de la pluja, Indra i celebrant també l'aigua tan necessària al paisage reseco que aplega a tornar-se, rejovenit, fèrtil i vert, per lo que al Teej Shraavana també se li crida Hariyali Teej (Teej Vert).

Índia

En l'Índia, la festa Teej, ademés d'en Rajastán, també se celebra fonamentalment, en Andhra Pradesh, Haryana, Punjab, Bihar i Uttar Pradesh. En caure en el tercer dia despuix de la lluna nova del més de Shraavana del calendari hindú, es correspon, depén dels anys, en finals de juliol o principis d'agost. Dedicat a la deesa Párvati, en la seua unió en el seu marit, la festa se celebra per la felicitat conjugal, el benestar del espós i fills i la purificació del propi cos i l'ànima. Les dònes fadrines se someten a un dejuni per a demanar per un bon marit. La festa, que dura dos o tres dies combina suntuosas processons i desfilades, participant l'image de la deesa.[1][2][3]

Durant el Teej, les dònes són lo més important, conseguixen regals, roba nova i ornaments dels majors de cada família i les casades ho obtenen de la seua sogra. Un dia abans del Teej, que és cridat "Sindhare", les dònes s'apliquen mehndi en les mans i es posen roba nova. Es considera bona sòrt usar roba de colors verts i braçalets verts en este dia com a símbol d'agraïment al deu Indra, que ha dut la fertilitat a la seua entorn.

Nepal

Dònes nepalés dansant en la festa Teej.

En el primer dia del Teej, cridat Donar Khane Din, les dònes, casades i fadrines, principalment d'ètnia Khas, es reunixen en un lloc, en els seus millors paraments i escomencen a ballar i cantar cançons devocionales. En mig de tot açò, es desenrolla la gran festa, continuant, a sovint, fins a la mijanit, despuix de lo que comença la festa de 24 hores.

El segon dia és el dia del dejuni. Algunes dònes no proven ni un mòs de menjar ni aigua, mentres que unes atres prenen líquits i fruta. En este dia, visten alegrement i visiten un propenc temple de Sivá cantant i ballant pel camí. El Temple Pashupatinath és el que conseguix el major número de devotes. En el temple, les dònes circunvalan el lingam de Sivá, el símbol del deu, ofrendando flors, dolces i monedes. La principal puya es porta a terme per mig d'ofrenes de flors, frutes, etc., a Sivá i Párvati, suplicant-los que els concedixquen la seua bendició sobre cada marit i família. La part més important de la puya és la llàntia d'oli que deu estar encesa durant tota la nit.


El tercer dia de la festa és el Rishi Panchami. Despuix de la finalisació de la puya del dia anterior, les dònes rendixen homenage a vàries deïtats i es banyen en fanc roig que es troba en les raïls de l'arbust sagrat datiwan, junt en els seus fulls. Este acte de purificació és el ritual final del Teej, despuix de lo que es considera que les dònes han segut absoltes de tots els seus pecats. Els últims anys han segut testics d'una alteració en els rituals, especialment en relació en la gravetat dels mateixos, pero la seua essència seguix sent la mateixa.

El Teej se celebra just abans del primer dia del Ganesh Chaturthi. Les dònes fan dejuni nirjala de 24 hores (sense aigua ni fruta) pel benestar del seu marit i de la seua vida de casats. Les fadrines oren per a conseguir un bon marit.

Vore també

Referències

  1. ↑ «[1]», Sify News. Consultat el 4 de setembre de 2013.
  2. ↑ «[2]», The Times of Índia. Consultat el 4 de setembre de 2013.
  3. ↑ Verma, Manish (2000). Fasts and festivals of Índia, Diamond Pocket Books, p. 32. ISBN 81-7182-076-X.