Tecnomarcador

Un tecnomarcador o tecnofirma és qualsevol propietat o efecte que puga ser mesurable i que proporcione evidència científica de l'existència de tecnologia, be siga en el passat o en l'actualitat.[1][2] El concepte és anàlec al de les biofirmas, que indicarien la presència de vida, siga o no inteligent.[1] Alguns autors preferixen excloure de la definició de tecnomarcador les transmissions de radi,[3] pero este us restrictiu no és majoritari. Jill Tarter ha propost renombrar la busca d'inteligència extraterrestre (SETI) a «busca de tecnomarcadores».[1] Diferents tipos de tecnomarcadores hipotètics, com megaestructuras de astroingeniería, esferes de Dyson, la llum d'una ecumenópolis extraterrestre o propulsors de Shkadov (sistemes capaços d'alterar les òrbites d'estreles entorn al centre galàctic), podrien ser detectables en futurs supertelescopios. Alguns eixemples de tecnomarcadores es descriuen en el llibre Un silenci inquietant de Paul Davies, encara que el terme tecnomarcador pròpiament dit no apareix en el llibre.
Proyectes de astroingeniería

Una esfera de Dyson, construïda per formes de vida en el veïnat d'una estrela pareguda al sol, provocaria un aument en la cantitat de radiació infrarroja de l'espectre emés per este sistema estelar. Freeman Dyson va descriure estes chafades en el seu artícul de 1960 titulat Search for Artificial Stellar Sources of Infrared Radiation ("Busca de fonts estelars artificials de radiació infrarroja").[4] El proyecte SETI ha explorat esta idea buscant espectres en excés infrarroig en estreles de tipo solar.
Els propulsors de Shkadov, hipotèticament capaços d'alterar l'òrbita d'estreles per a evitar perills per a la vida com núvols moleculars o impactes cometaris, serien detectables de manera similar als trànsits d'exoplanetas. No obstant, al contrari que els planetes, els propulsors semblarien detindre's súbitamente sobre la superfície de l'estrela en lloc de creuar-la completament, lo que revelaria el seu orige tecnològic.[5]
Observacions espectroscópicas de molt alta precisió podrien revelar indicis de mineria d'asteroides en atres sistemes, delatant aixina l'existència d'inteligència extraterrestre.[6]
Anàlisis planetari

Llum i calor artificial
Varis astrònoms, entre els que es troben Avi Loeb del Centre d'astrofísica Harvard-Smithsonian i Edwin Turner de l'Universitat de Princeton, han propost que la llum artificial de planetes extrasolars (possiblement produïda per ciutats, indústries i rets de transport) podria ser detectable des de la Terra. Estes idees fan us de la suposició de que l'energia radiada per la civilisació estaria agrupada en nodos i podria aixina ser més fàcilment observada.[8][9]
Una dificultat d'este procediment és que, per a poder afirmar de forma concloent que la llum i la calor d'atres planetes es deu a la presència d'una civilisació, és necessari poder distinguir-la dels produïts de forma natural.[3] Per eixemple, l'experiment de la NASA Black marble (o Marbre negre), de 2012, va demostrar que una cantitat significativa i estable de la llum i la calor produïts en la Terra s'originen per causes naturals en regions deshabitades, com els incendis crònics que es donen en Austràlia Occidental.[10]
Anàlisis atmosfèric
L'anàlisis de les atmòsfera planetàries, com ya es fa en varis cossos del sistema solar i de forma rudimentària en alguns planetes extrasolars de tipo Júpiter calent, pot revelar la presència de composts químics produïts per civilisacions tecnològiques.[11] Per eixemple, les emissions atmosfèriques de l'activitat industrial en la Terra, inclosos el diòxit de nitrogen i els clorofluorocarbonos, són detectables des de l'espai.[12] Per tant, la polució artificial podria ser detectable en planetes extrasolars. No obstant, existix la possibilitat de falsos positius. Per eixemple, l'atmòsfera de Titán mostra senyals detectables de composts químics que en la Terra són contaminants químics a pesar de que òbviament no són el subproducte d'una civilisació.[13] Alguns investigadors han propost buscar atmòsfera artificials creades per mig d'ingenieria planetària per a produir entorns habitables i aptes per a la colonisació per una espècie inteligent.[11]
Artefactes i naus extraterrestres

Naus espacials
El viage interestelar podria ser detectable des de centenars fins a centenars de mils d'anys llum de distància a través de varis tipos de radiació, com els fotons emesos per un propulsor d'antimatèria o la radiació ciclotró resultant de l'interacció d'una vela magnètica en el mig interestelar. Estes senyals serien fàcilment distinguibles de fonts naturals i podrien establir fermament l'existència de vida extraterrestre si fora detectada.[14] Ademés, chicotetes sondes de Bracewell en el nostre propi sistema solar podrien ser detectables per mig de busques en l'espectre òptic o en tot l'espectre de radi.[15]
Satèlits
Una tecnologia no tan alvançada i més propenca al nivell actual de l'humanitat és el «exocinturón de Clarke», propost pel astrofísic Héctor Socas-Navarro del Institut d'Astrofísica de Canàries.[16] Este cinturó hipotètic estaria format per tots els satèlits artificials en òrbites geoestacionarias o geosíncronas al voltant d'un exoplaneta. Les simulacions sugerixen que un cinturó molt poblat (requerint únicament una civilisació moderadament més alvançada que la nostra) seria detectable en els mijos actuals en les curves de llum de trànsits d'exoplanetes.[17]
Referències
- ↑ 1,0 1,1 1,2 «'Search for Extraterrestrial Intelligence' Needs a New Name, SETI Pioneer Says». Space.com.
- ↑ «Researchers Just Scanned 14 Worlds From the Kepler Mission for "Technosignatures", Evidence of Advanced Civilizations - Universe Today» (en en-us). Universe Today (9 de febrer de 2018). Consultat el 13 de febrer de 2018.
- ↑ 3,0 3,1 Almár, Iván(2011-11).«SETI and astrobiology: The Rio Scale and the London Scale».Acta Astronáutica.69(9-10): 899–904.ISSN 0094-5765.doi:10.1016/j.actaastro.2011.05.036.
- ↑ Dyson, Freeman J.(3 de juny de 1960).«Search for Artificial Stellar Sources of Infrared Radiation».Science.131(3414): 1667–1668.ISSN 0036-8075.doi:10.1126/science.131.3414.1667.Consultat el 18 de juliol de 2018.(en en)
- ↑ Ray Villard (10 de maig de 2017). «6 Reasons to Upgrade to RebelMouse from WordPress» (en en). RebelMouse. Archivat des de l'original, el 28 de juny de 2013. Consultat el 8 de juliol de 2013.
- ↑ Forgan, Duncan H.; Elvis, Martin(2011/10).«Extrasolar asteroid mining as forensic evidence for extraterrestrial intelligence».International Journal of Astrobiology (Revista Internacional de Astrobiología).10(4): 307–313.ISSN 1475-3006.doi:10.1017/S1473550411000127.Consultat el 18 de juliol de 2018.(en en)
- ↑ doi:10.1016/j.actaastro.2021.02.029.
- ↑ «SETI search urged to look for city lights» (en en). UPI (3 de novembre de 2011). Consultat el 10 de juliol de 2013.
- ↑ Rudolf Dvorak, (2008). Extrasolar planets: formation, detection and dynamics, Wiley-VCH. OCLC 154798913. ISBN 9783527406715.
- ↑ «Wildfires Light Up Western Austràlia» (en en). NASA (7 de decembre de 2012). Archivat des de l'original, el 29 de juliol de 2013. Consultat el 10 de juliol de 2013.
- ↑ 11,0 11,1 «Alien Hairspray May Help Us Find E.T.», Space.com, 26 de novembre de 2012. Consultat el 10 de juliol de 2013.
- ↑ «Satellite sniffs out chemical traces of atmospheric pollution» (en en-gb). European Space Agency. Eixa.int (18 de decembre de 2000). Consultat el 13 de juliol de 2013.
- ↑ «La boira terrera en el Titán llunar de Saturn és similar a la contaminació de la Terra». Space.com (6 de juny de 2013). Consultat el 10 de juliol de 2013. (anglés)
- ↑ (anglés)
- ↑ Tough, Allen(1998).«Small Smart Interstellar Probes».Revista de la Societat Interplanetaria Britànica.51: 167–174. (anglés)
- ↑ Dorminey, Bruce (24 de febrer de 2018). «NASA's TESS Telescope May Espot Alien Geo-Satellites, Say Astronomers» (en en). Forbes. Consultat el 12 de juny de 2018.
- ↑ Socas-Navarro, Hector(13 de març de 2018).«Possible Photometric Signatures of Moderately Advanced Civilizations: The Clarke Exobelt».The Astrophysical Journal (El diari astrofísic).855(2): 110.ISSN 1538-4357.doi:10.3847/1538-4357/aaae66.(en en)
Enllaços externs
- Este artícul conté una traducció parcial derivada de «Technosignature» de Wikipedia en inglés, concretament de esta versió del 21 de juny de 2018, publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.