Mineria d'asteroides
La mineria d'asteroides es referix a la possibilitat d'explotar les matèries primeres dels asteroides i uns atres planetes menors, inclosos els objectes propencs a la Terra.[1] Els minerals i els composts volàtils poden ser extrets d'un asteroide o un cometa per a proporcionar l'espai de construcció de materials (per eixemple, ferro, níquel, titani), extraure l'aigua i l'oxigen per a sostindre la vida dels astronautes exploradors en l'espai, aixina com l'hidrogen i l'oxigen per al seu us com a combustible per a eixides. En l'exploració de l'espai, a estes activitats se'ls coneix com l'utilisació de recursos in-situ.
Propòsit
[editar | editar còdic]
Basant-se en les reserves conegudes terrestres i el creixent consum en els països en desenroll, s'especula que els elements clau necessaris per a l'indústria moderna, incloent antimoni, zinc, estany, argent, plom, indi, or i coure, podrien agotar-se en la Terra dins de 50 a 60 anys.[2] En resposta, s'ha sugerit que el platí, cobalt i atres elements valiosos dels asteroides puguen ser extrets i enviats a la Terra en fins de lucre, i l'aigua extreta de gèl podria ser usada per als propulsors de depòsits,[3][4][5] d'energia solar espacial, i els hàbitats de l'espai.[6][7]
De fet, l'or, cobalt, ferro, manganeso, molibdeno, níquel, osmi, paladi, platí, reni, rodio, ruteni, i el tungsteno extrets de la corfa terrestre, i que són essencials per al progrés econòmic i tecnològic, varen vindre originalment de la pluja d'asteroides que va colpejar la Terra en acabant de que la corfa es va gelar.[8][9][10] Açò és aixina perque, mentres que els asteroides i la Terra estaven congelats dels mateixos materials de partida, l'enorme gravetat de la terra va traure tots eixos elements pesats siderofílicos (amants del ferro) en el núcleu del planeta durant la seua joventut fosa fa més de quatre mil millons d'anys.[11] Açò va deixar a la corfa agotada d'estos valiosos elements[11] fins que els impactes d'asteroides reinfudieron a la corfa empobrida en metals.
En 2006, l'Observatori Keck, va anunciar que els asteroides troyanos (617) Patroclo,[12] i possiblement grans números d'uns atres asteroides troyanos de Júpiter, són com cometes extints i es componen en gran part per gèl d'aigua. De la mateixa manera, els cometes de la família de Júpiter i, possiblement, els asteroides propencs a la Terra que són els cometes extints, també podrien proporcionar aigua de manera econòmica. El procés de l'utilisació in-situ dels recursos, utilisant materials natius de l'espai per al propulsor, tancs d'almagasenament, protecció radiològica, i uns atres de gran massa components de l'infraestructura de l'espai, podria conduir a reduccions radicals en el seu cost.[1]
El gèl complirà una de dos condicions necessàries per a permetre "l'expansió humana en el Sistema Solar" (l'objectiu final per al vol espacial humà propost per la "Comissió Agustina" de 2009: Review of United States Human Space Flight Plans Committee, Comité de Revisió dels Plans de Vols Espacials Humans dels Estats Units): la sostenibilitat física i la sostenibilitat econòmica.
Des del punt de vista astrobiológico, l'exploració dels asteroides podria proporcionar senyes científiques per a la busca d'inteligència extraterrestre (SETI). Alguns astrofísics han sugerit que si civilisacions inteligents i més alvançades varen aplegar al nostre sistema solar, hi ha una certa provabilitat de que estes civilisacions es dirigiren cap a la mineria d'asteroides des de fa molt temps. Si és aixina, les característiques de les seues activitats mineres podrien ser detectables des de la Terra.[13]
Selecció d'asteroides
[editar | editar còdic]
Un important element per a considerar en la selecció d'objectius és l'economia orbital, en particular el canvi de velocitat (Δv) i el temps de viage cap a i des de l'objectiu. Més del material natiu extret deu ser utilisat com propergol en trayectòries de major Δv, retornant aixina com menor càrrega. Les trayectòries de Hohmann directes són més ràpides que les trayectòries de Hohmann assistides per sobrevuelos planetaris i/o llunars, els quals són més ràpits que els de la Ret de Transport Interplanetario, pero l'última té menor Δv que la primera.
Els asteroides propencs a la Terra són considerats com a candidats per a les primeres activitats mineres. Les seues baixes localisacions de Δv els tornen disponibles per al seu us en l'extracció de materials de construcció per a les instalacions en base en l'espai propenques a la Terra, reduint en gran forma el cost econòmic de transportar suministraments en l'òrbita de la Terra.
| Missió | Δv |
|---|---|
| Superfície de la Terra a OBT* | 8,0 km/s |
| OBT a asteroide propenc a la Terra | 5,5 km/s[14] |
| OBT a superfície llunar | 6,3 km/s |
| OBT a llunes de Mart. | 8,0 km/s |
| *OBT és Òrbita baixa terrestre |
La taula a la dreta mostra una comparació dels requeriments de Δv per a vàries missions. En térmens de requeriments d'energia de propulsió, una missió a un asteroide propenc a la Terra es compara favorablement a missions de mineria alternatives.
Un eixemple d'un potencial objectiu per a una pronta missió de mineria d'asteroides és (4660) Nereus.cita requerida Este cos té una molt baixa Δv comparada en alçar materials des de la superfície de la Lluna. No obstant, requeriria un viage molt major per a retornar el material.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 BBC News. «[1]». Consultat el 4 de maig de 2012 (en anglés).
- ↑ D Cohen, "Earth's natural wealth: an audit" [2] archivat en Wayback Machine., NewScientist, 23 de maig de 2007.
- ↑ Didier Massonnet , Benoît Meyssignac. «A captured asteroid : Our David's stone for shielding earth and providing the cheapest extraterrestrial material». Acta Astronautica.
- ↑ Erro en la cita: L'element
<ref>no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenadaMTS1997 - ↑ John Brophy, Fred Culick, Louis Friedman and a el. «Asteroid Retrieval Feasibility Study». Keck Institute for Space Studies, Califòrnia Institute of Technology, Jet Propulsion Laboratory.
- ↑ BRIAN O'LEARY, MICHAEL J. GAFFEY, DAVID J. ROSS, and ROBERT SALKELD. «Retrieval of Asteroidal Materials». SPACE RESOURCES and SPACE SETTLEMENTS,1977 Summer Study at NASA Ames Research Center, Moffett Field, Califòrnia. NASA. Archivat des d'el original, el 24 de maig de 2019. Consultat el 8 de maig de 2012.
- ↑ Dr. Lee Valentine. «A Space Roadmap: Mine the Sky, Defend the Earth, Settle the Universe». Space Studies Institute. Archivat des d'el original, el 7 d'agost de 2019. Consultat el 19 de setembre de 2011.
- ↑ University of Toronto (19 d'octubre de 2009).Geologists Point To Outer Space As Source Of The Earth's Mineral Riches. ScienceDaily
- ↑ James M. Brenan and William F. McDonough, "Core formation and metal–silicate fractionation of osmium and iridium from gold." Nature Geoscience (18 d'octubre de 2009)
- ↑ Matthias Willbold, Tim Elliott and Stephen Moorbath, "The tungsten isotopic composition of the Earth’s mantle before the terminal bombardment." Nature (8 de setembre de 2011)
- ↑ 11,0 11,1 "ibid"
- ↑ F. Marchis et al., "A low density of 0.8 g/cm-3 for the Trojan binary asteroid 617 Patroclus", Nature, 439, pp. 565-567, 2 Febrer de 2006.
- ↑ Evidence of asteroid mining in our galaxy may lead to the discovery of extraterrestrial civilizations smithsonianscience.org; Asteroid Mining: A Marker for SETI? centauri-dreams.org; Duncan Forgan, Martin Elvis:Extrasolar Asteroid Mining as Forensic Evidence for Extraterrestrial Intelligence arxiv.org, (Consultat el 07-04-2011)
- ↑ Esta és la cantitat típica, no obstant existixen asteroides en molt menor delta-v.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Minería de asteroides» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.