Tangara

Tangara és un gènero d'aus passeriformes pertanyent a la família Thraupidae que agrupa a numeroses espècies natives de l'Amèrica tropical (Neotròpic), a on es distribuïxen des de la costa caribenya de Guatemala, per Amèrica Central i del Sur fins al noroest de Bolívia, sur de Brasil, este de Paraguai i extrem noreste d'Argentina.[1] Era el gènero més numerós d'aus neotropicals, en casi una cinquantena d'espècies, fins que estudis de filogènia molecular varen trobar que no era monofilètic i, com a conseqüència, en l'any 2016, un grup gran d'espècies varen ser separades en quatre atres gèneros.[2] Als seus membres se'ls coneix pel nom comú de tangaras,[3] o tangaraes o tángaras, i també saíras, entre uns atres.[4]
Característiques
Les tangaras d'este gèneros són un grup numerós i àmpliament disseminat de tráupidos chicotets, medixen entre 12 i 14,5 cm de llongitut, reconeguts pels seus plomalls colorits i de patró complex. Troben la seua major diversitat en les selves andinas, a on vàries espècies poden ser vistes en la mateixa bandada mixta, pero també en atres boscs montanos, com la Mata atlàntica de l'est de Brasil, selves humides de terres baixes de l'Amazònia, a on preferixen el dosel i també en terrenys semiabiertos. A pesar de que tots forrajean per fruts de forma semblant, diferixen en la forma que cacen insectes. Algunes espècies emeten cridats distintius, pero en general no es distinguixen especialment per les seues veus.[5]
Comportament
La femella sol construir un niu ben amagat en forma de tassa i posar dos ous tacats de marró o sirimomo. Els pollets naixen als 13 a 14 dies i empluman en 15 a 16 dies. El mascle i la femella alimenten a les seues cries en insectes i fruts. A voltes tenen ajudants. Els fruts constituïxen del 53 al 86 % de la seua alimentació. Ademés mengen insectes que arrepleguen dels fulls o que atrapen al vol.
Taxonomia
Descripció original
El gènero Tangara va ser propost originalment en l'any 1760 pel naturaliste francés Mathurin Jacques Brisson; posteriorment es va definir l'espècie tipo com sent Aglaia paradisaea Swainson, 1837, pero va resultar ser un sinònim posterior de Aglaia chilensis Vigors, 1832 (actual Tangara chilensis).
Etimologia
Etimológicamente el terme de gènero femení Tangara deriva de la paraula en l'idioma tupí «tangará», que significa «ballarí» i era utilisat originalment per a designar una varietat d'aus de colorit lluent.[6]
Història taxonòmica i relacions filogenètiques
Tradicionalment, el present gènero agrupava a una cinquantena d'espècies,[7] fins que en els anys 2010, publicacions de filogenias completes de grans conjunts d'espècies de la família Thraupidae basades en mostrejos genètics,[8][9] que varen incloure varis marcadors mitocondrials i nuclears, varen permetre comprovar que el gènero aixina constituït no era monofilètic, en algunes de les espècies del gènero Thraupis embotides en el mateix. Les opcions existents eren: mantindre Thraupis i dividir el present en atres gèneros, o, incloure les espècies de Thraupis en un Tangara més àmpliament definit de lo que ya era, aplegant fins a 55 espècies. Esta segona opció no va ser ben rebuda, en crear un gènero més gran que lo convencional per a la classe Aus, aixina com també destacant la notable diferència de tamany del cos entre els Thraupis i les espècies del present.[10]
- Burns et al. (2016) varen propondre la separació de cinc espècies en un gènero resucitat Ixothraupis, una espècie en un gènero resucitat Chalcothraupis, dos espècies en un nou gènero Poecilostreptus i catorze espècies en un nou gènero Stilpnia.
el Comité de Classificació de Sudamèrica (SACC), en la proposta N° 730 parts 19 i 20 va reconéixer estos canvis,[2] en lo que va ser seguit pel Congrés Ornitològic Internacional (IOC)[11] i Clements checklist/eBird.[1] Atres classificacions com Aus del Món (HBW) i Birdlife International (BLI) varen optar per mantindre el gènero Tangara més àmpliament definit, en lo que les espècies separades conserven el seu nom anterior.[7]
- Espècies separades en Stilpnia: Tangara argyrofenges, T. cayana, T. cucullata, T. cyanicollis, T. cyanoptera, T. heinei, T. larvata, T. meyerdeschauenseei, T. nigrocincta, T. peruviana, T. phillipsi, T. preciosa, T. viridicollis i T. vitriolina.
- Espècies separades en Ixothraupis: Tangara guttata, T. punctata, T. rufigula, T. vària i T. xanthogastra.
- Espècies separades en Poecilostreptus: Tangara cabanisi i T. palmeri.
- Espècie separada en Chalcothraupis: Tangara ruficervix. Els amplis estudis filogenético recents demostren que el present gènero és parent pròxim a un clade format per Thraupis, Chalcothraupis, Stilpnia i Poecilostreptus, tots en una subfamília Thraupinae.[8]
Llista d'espècies
Segons les classificacions del Congrés Ornitològic Internacional (IOC)[11] i Clements Checklist[1] el gènero agrupa a les següents espècies en el respectiu nom popular d'acort en la Societat Espanyola d'Ornitologia (SÈU)[3] o un atre quan referenciado:
| Image | Nom científic | Autor | Nom comú | Estat de conservació[12] | Distribució |
|---|---|---|---|---|---|
| Tangara vassorii | (Boissoneau, 1840) | tangara azulinegra | |||
| Tangara (vassorii) atrocoerulea | (Tschudi, 1844) | (tangara azulinegra motejada)[nota 1][7] | |||
| Tangara nigroviridis | (Lafresnaye, 1843) | tangara de llentilles | |||
| Tangara dowii | (Salvin, 1863) | tangara caripinta | |||
| Tangara fucosa | Nelson, 1912 | tangara nuquiverde | |||
| Tangara labradorides | (Boissonneau, 1840) | tangara verdinegra | |||
| Tangara cyanotis | (P. L. Sclater, 1858) | tangara cejiazul | |||
| Tangara inornata | (Gould, 1855) | tangara cenicienta | |||
| Tangara mexicana | (Linnaeus, 1766) | tangara turquesa | |||
| Tangara brasiliensis | (Linnaeus, 1766) | (tangara ventriblanca)[nota 2][5] | |||
| Tangara chilensis | (Vigors, 1832) | tangara del paraís | |||
| Tangara velia | (Linnaeus, 1758) | tangara velia | |||
| Tangara (velia) cyanomelas | (Wied-Neuwied, 1830) | (tangara pechiplateada)[nota 3][7][13] | |||
| Tangara callophrys | (Cabanis, 1848) | tangara opalina | |||
| Tangara seledon | (Statius Müller, 1776) | tangara arcoíris | |||
| Tangara fastuosa | (Lesson, 1832) | tangara sietecolores | |||
| Tangara cyanocephala | (Statius Müller, 1776) | tangara militar | |||
| Tangara desmaresti | (Vieillot, 1819) | tangara de Desmarest | |||
| Tangara cyanoventris | (Vieillot, 1819) | tangara ventriazul | |||
| Tangara lavinia | (Cassin, 1858) | tangara alirrufa | |||
| Tangara gyrola | (Linnaeus, 1758) | tangara cabecirroja | |||
| Tangara rufigenis | (P. L. Sclater, 1857) | tangara carirrufa | |||
| Tangara chrysotis | (du Bus de Gisignies, 1846) | tangara orejidorada | |||
| Tangara xanthocephala | (Tschudi, 1844) | tangara coronigualda | |||
| Tangara parzudakii | (Lafresnaye, 1843) | tangara carafuego | |||
| Tangara (parzudakii) lunigera | (P. L. Sclater, 1851) | (tangara carigualda)[nota 4][7] | |||
| Tangara schrankii | (Spix, 1825) | tangara de Schrank | |||
| Tangara johannae | (Dalmas, 1900) | tangara bigotuda | |||
| Tangara arthus | Lesson, 1832 | tangara dorada (pechicastaña) | |||
| Tangara (arthus) aurulenta | (Lafresnaye, 1843) | tangara dorada[nota 5][7] | |||
| Tangara florida | (P. L. Sclater & Salvin, 1869) | tangara florida | |||
| Tangara icterocephala | (Bonaparte, 1851) | tangara goliplateada |
Notes taxonòmicas
- ↑ La subespecie T. vassori atrocoerulea, dels Andes del sur de Perú fins a l'oest de Bolívia, és considerada una espècie separada de T. vassorii, en base en significatives diferències de plomall.
- ↑ L'anteriorment subespecie T. mexicana brasiliensis, geogràficament aïllada en la Mata atlàntica de l'est de Brasil, ya era considerada una espècie separada per autors com Ridgely & Tudor (2009), en base en diferències de plomall, lo que va ser seguit per la majoria de les classificacions.
- ↑ La subespecie T. velia cyanomelas, geogràficament aïllada en la Mata atlàntica de l'est de Brasil, és considerada una espècie separada per HBW, BLI i el Comité Brasiler de Registres Ornitològics (CBRO), en base en marcades diferències de plomall.
- ↑ La subespecie T. parzudakii lunigera, de la pendent del Pacífic dels Andes de l'oest de Colòmbia i Equador, és considerada una espècie separada de T. parzudakii, en base en el tamany menor i significatives diferències de plomall.
- ↑ El grup de subespecies T. arthus aurulenta, distribuïda a lo llarc dels Andes des del nort de Colòmbia fins a l'oest de Bolívia, és considerada una espècie separada de T. arthus, en base en significatives diferències de plomall.
Referències
- ↑ 1,0 1,1 1,2 Clements, J. F., P. C. Rasmussen, T. S. Schulenberg, M. J. Iliff, T. A. Fredericks, J. A. Gerbracht, D. Lepage, A. Spencer, S. M. Billerman, B. L. Sullivan, i C. L. Wood. 2023. The eBird/Clements checklist of Birds of the World: v2023.
- ↑ 2,0 2,1 Remsen, J. V.(octubre de 2016).«Revise generic limits in the Thraupidae - Resurrect Ixothraupis Bonaparte 1851, for Tangara punctata, T. vària, T. rufigula, T. xanthogastra, and T. guttata. Recognize newly named Poecilostreptus for Tangara palmeri (and extralimital T. cabanisi); resurrect Chalcothraupis Bonaparte 1851 for Tangara ruficervix; and recognize newly named Stilpnia for Tangara cyanoptera, T. larvata, T. nigrocincta, T. cyanicollis, T. preciosa, T. peruviana, T, meyerdeschauenseei, T. vitriolina, T. cucullata, T. cayana, T. viridicollis, T, phillipsi, T. argyrofenges, and T. heinei».South American Classification Committee.(en en)
- ↑ 3,0 3,1 Bernis, F; De Juana, E; Del Hoyo, J; Fernández-Cruz, M; Ferrer, X; Sáez-Royuela, R; Sargatal, J (2012). «[https://www.ardeola.org/uploads/articles/docs/1545.pdf Noms en castellà de les aus del món recomanats per la Societat Espanyola d'Ornitologia (Setzena part: Orde Passeriformes, Famílies Thraupidae a Icteridae) ]». Ardeola. Handbook of the Birds of the World (Madrit: SEO/BirdLife) 59 (1): 157-166. ISSN 0570-7358. Consultat el 20 de març de 2021. P. 159.
- ↑ «Tangara arcoiris Tangara seledon (Statius Muller, 1776)». Avibase. Consultat el 20 de març de 2021.
- ↑ 5,0 5,1 Ridgely, Robert; Tudor, Guy (2009). Field guide to the songbirds of South America: the passerines, 1a. edició (en en), Austin: University of Texas Press. ISBN 978-0-292-71748-0. «Tangara, p. 587–596, làmines 92(6–9, 11–14), 93(2–5), 94(1–4, 9–17)»
- ↑ Jobling, J. A. (2010). Helm Dictionary of Scientific Bird Names (en en), Londres: Bloomsbury Publishing, pp. 1–432. ISBN 9781408133262. «Tangara, p. 379»
- ↑ 7,0 7,1 7,2 7,3 7,4 7,5 del Hoyo, J., Collar, N. J., Christie, D. A., Elliott, A., Fishpool, L. D. C., Boesman, P. & Kirwan, G. M. (2016). HBW and BirdLife International Illustrated Checklist of the Birds of the World. Volume 2: Passerines (en en), Barcelona, Espanya i Cambridge, Regne Unit.
- ↑ 8,0 8,1 Plantilla:Burns et al., 2014
- ↑ Plantilla:Barker et al., 2015
- ↑ Burns, K.J., Unitt, P. & Mason, N.A. (2016). «A genus-level classification of the family Thraupidae (Class Aves: Order Passeriformes)». Zootaxa.
- ↑ 11,0 11,1 Plantilla:IOC Thraupidae
- ↑ BirdLife International. (2020). Tangara. Llesta Roja d'espècies amenaçades de l'UICN 2020.2 (en anglés). Consultada el 20 de març de 2021.
- ↑ Plantilla:CBRO2015
Enllaços externs
Wikispecies té un artícul sobre Tangara.
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Tangara.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Tangara» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.