Tamuda

Tamuda

Campament militar romà de Tamuda.

Tamuda, és un jaciment de la ciutat púnico-mauritana de Tamuda, sobre la que s'instala un castellum d'época romana, es troba ubicat a escassos quilómetros de l'actual Tetuán (Marroc). Té una gran importància històrica l'assentament prerromano, per haver segut habitat en época anterior a la colonisació romana en el Nort d'Àfrica, pels mauritanos. Situada a 2 km de Tetuán junt al riu Martín per la carretera de Chauen / Xauen. Són les ruïnes d'una ciutat de possible orige púnico o cartaginés, posteriorment mauritana i finalment romana. Va deure existir des de el III fins a principi de la nostra Era.

Ánfora romana en el Museu Arqueològic de Tetuán

Habitats els monts de Tetuán des de l'Antiguetat, els mauritanos nómades, més tarde sedentaris, colonisen la zona i s'establixen en el III A.C. prop de l'actual Tamuda, junt al riu Martil.

De l'ocupació fenicio-púnica no existix suficient documentació. No obstant, de la ciutat mauritana, la fundació de la qual es remonta al III, se sap que estava dividida en numerosos barris funcionals seguint el clàssic esquema regular i orientat. El barri sur es componia d'un conjunt de pomes constituït per cases en habitacions rectangulars. En el sector SE una plaça quadrangular, rodejada de habitacions, que devia ser el fòrum o centre de la ciutat, a l'oest del mur que tanca este espai, està la necròpolis. D'época posterior, ya alvançat l'Imperi, són les ruïnes que es conserven d'una manera més visible, constituïda per una ciutat amurallada, o millor dit un castre, ya que va tindre caràcter militar, en ella va servir de sèu molt temps a un ala de cavalleria.

És un espai amurallado de planta quadrada, en una muralla defesa per vàries torres en cada àngul i flanquejant les portes, en el seu interior dos carrers, el cardus màxim de nort a sur i decumanus maximus, en l'intersecció es veu una gran cisterna alimentada per un canal.

Açò és, que dita instalació campamental es definix com un quadrat en unes dimensions de 98 m x 93 m orientant les seues portes d'accés als punts cardinals.

Prop de la porta sur es poden observar unes chicotetes termes en una habitació de rajoles, separades per un mur que es recolza sobre tres arcs de rajoles, el restant de les construccions són de tècnica rudimentària com a habitacions quadrades o rectangulars algunes en sol enlosado. En el II, Tamuda es va convertir en una floreciente ciutat oberta a l'espai mediterràneu al que estava conectada pel riu Tamuda (flumen tamudae, segons fonts de l'antiguetat). Cap al final de el I esta ciutat va quedar devastada per un incendi que va ser atestat en varis llocs del nort de Marroc. Cap a l'any 40 d. C. en motiu de l'ocupació romana de Mauritània i del tumult de Aedemon, Tamuda va quedar definitivament destruïda. En el II els romans varen construir un campament defés per vàries torres. Al final de el III, este campament va ser modificat i li varen ser afegides torres semicirculares en els cantons i en les cortines.

Cremador d'incens en forma de Tanit, museu de Tetuán.

L'inici de l'excavació va ser per iniciativa de l'Alta Comissaria d'Espanya en Marroc per la seua la proximitat de la seua residència en Tetuán, segons Alfredo Rivera, cronista de L'Imparcial, Dámaso Berenguer i el tinent coronel Juan Lasquetty Perozo varen conseguir una subvenció i la colaboració del notable arqueòlec César Luis de Montalbán i de Mazas:

"El general Berenguer, coneixedor de l'existència de les ruïnes, amagades baix vàries capes de terres de llabor, de la que els moros varen arrancar durant centenars d'anys mils de tonellades de productes, va consagrar el seu esforç a conseguir l'important descobriment arqueològic en la fins ara inexplorada Mauritània Tingitana. Va obtindre del ministeri d'Estat una subvenció destinada als treballs d'excavació, en càrrec al presupost del Protectorat, i aprofitant la feliç coincidència del pas per Tetuán del notable arqueòlec espanyol D. César L. de Montalbán, va haver d'encarregar a este de l'àrdua llabor, baix l'inspecció de l'ilustre acadèmic de l'Història i president de la comissió de Monuments, tinent coronel Lasquetti."

Un equip internacional format per una vintena de professors, investigadors i estudiants de l'Universitat de Càdis, l'Universitat Abdelmalek Essaadi i la direcció regional de Cultura Tànger-Tetuán del Ministeri de Cultura del Govern de Marroc varen desenrollar en 2012 una campanya de treballs de camp en el jaciment arqueològic de Tamuda, que constituïx l'assentament preislámico més important de la regió, en una imponent ciutat helenística (sigles II - I a. C.) i un campament romà (I - V d. C.) en un estat de conservació excepcional.

En l'actualitat, els investigadors Abdelaziz El Khayari, Mehdi Zouak, Bernal Cassassola porten a terme el proyecte de prospeccions arqueològiques en la vall del riu Martín, com aquelles que va fer Miquel Tarradell en els anys 1950.

Despuix de la conquista pels àraps, estos construïxen front a Tamuda, la primera alcazaba en 1286, edificant-se en el XIV una chicoteta ciutat, com a base per a atacs a Ceuta. En el XV, es va convertir en sèu de corsarios que practicaven la pirateria pel estret de Gibraltar. El rei Enrique III de Castella va destruir la ciutat i els seus barcos.

Bibliografia

• Bermejo Meléndez, Javier; Juan Manuel Campos Carrasco; Salvador Prim Aguilar; Lucía Fernández Sutilo; Clara Toscano Pérez; Javier Verduc Sants (2012) Reconstrucció Infográfica del Castellum de Tamuda (Tetuán, Marroc). En Virtual Archaeology Review VAR. Volum 3 número 6. ISSN 1989-9947, pp. 83-87.
• BERMEJO, J., CAMPOS, J.M., FERNÁNDEZ, L., GÓMEZ, A., BERNAL, D., GHOTTES, M. (i.p): “Anàlisis virtual de la porta occidental del Castellum de Tamuda (Tetuan, Marroc)”. Actes de el II Congrés d'Arqueologia Virtual. Sant Josep de la Rinconada (Sevilla), juny de 2010.

• CAMPOS, J.M., BERMEJO, J., DELGADO, S., FERNÁNDEZ, J.A., FERNÁNDEZ, L., FUERTES, Mª., TOSCANO, C. I VERDUGO, J. (2011): Proyecte Tamuda (Tetuán Marroc). Memòria Científica. Inèdit. Direcció general de Bens Culturals. Junta d'Andalusia. Sevilla.
• CAMPOS, J.M., BERMEJO, J., FERNÁNDEZ, L., GÓMEZ, A., RUIZ, J., GHOTTES, M. (2010): "La porta principalis sinistra del castellum de Tamuda". Proyecte Tamuda (Tetuán Marroc). Memòria Científica. Inèdit. Direcció general de Bens Culturals. Junta d'Andalusia. Sevilla.
• CAMPOS, J.M., BERMEJO, J., FERNÁNDEZ, L., GÓMEZ, A., RUIZ, J., GHOTTES, M. (i.p): “El balneum del castellum de Tamuda. Anàlisis Arqueoarquitectónico i Arqueològic”. Actes de el XIX Convegno Internazionale dell’Africa romana.