Tampó fosfat salino
El tampó fosfat salino o buffer fosfat salino (conegut també per les seues sigles en anglés, PBS, de phosphate buffered saline) és una solució tampó empleada en l'investigació biològica, bioquímica i d'inmunología diagnòstica. És una solució acuosa i salina que conté clorur sòdic, fosfat sòdic, clorur de potassi i fosfat de potassi. El seu osmolaridad i concentració de ions (Cl-, Na+ i K+) és molt semblant a la del líquit extracelular dels mamífers. Mentres que els grups fosfat mantenen el pH estable, la osmolaridad coincidix en la del cos humà (isotónico). Es tracta d'una solució isotónica, és dir, la concentració de solut és igual dins i fòra de la cèlula; no és tòxica per a les cèlules dels mamífers, i el seu pH és de 7.4.
Preparació
[editar | editar còdic]Una preparació comuna de el PBS requerix els ingredients en les concentracions següents:[1]
| Sal | Concentració (mmol/L) | Concentració (g/L) |
|---|---|---|
| NaCl | 137 | 8.0 |
| KCl | 2.7 | 0.2 |
| Na2HPO4 | 10 | 1.44 |
| KH2PO4 | 1.8 | 0.24 |
Les sals es dissolen 800 ml d'aigua destilada i s'ajusta el pH a 7.4 en HCl. Després s'afig aigua destilada fins a un volum total d'un litro. La solució resultant PBS té una concentració final de 10 mm PO43−, 137 mm NaCl i 2.7 mm KCl.
La solució pot esterilisar-se per tractament en autoclau, encara que l'esterilisació pot no ser necessària, segons el seu us. El PBS pot almagasenar-se a temperatura ambiente, pero si la solució no és estèril és convenient refrigerar-la per a la seua conservació durant llarcs periodos de temps. Les soluciones mare concentrades poden precipitar quan es gelen i deuen mantindre's a temperatura ambiente fins que el precipitat s'haja dissolt completament abans del seu us.
Us i aplicacions
[editar | editar còdic]És un dels buffers més utilisats perque és isotónico i no tòxic per a les cèlules. S'utilisa per a diluir substàncies utilisades per al cultiu i per a llavar els recipients que contenen cèlules.[2]
El PBS s'ampra com a vehícul neutre per a cèlules, ya que no modifica el perfil d'expressió i funcionament celular normal. L'us d'esta solució és molt comuna per a llavar cèlules a través d'centrifugación. El PBS pot amprar-se com a diluent per a métodos de dessecació de biomoléculas, ya que les molècules d'aigua presents en el PBS s'adherixen al voltant de la biomolécula i permeten immovilisar-la a una superfície sòlida.[3] Esta monocapa d'aigua evita que la biomolécula siga desnaturalizada (o sofrixca modificacions conformacionales) en el procés de dessecació.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Serrano Berríos, Carolina; Gutiérrez Ilabaca, Rodrigo (2018). Manual de microbiologia, Edicions UC. OCLC 1108803262. ISBN 956-14-2347-2.
- ↑ Tòpics en biofísica molecular. Pietrasanta Lia, Von Bilderling Catalina.
- ↑ Facultat de Medicina UASLP, Preparació de phosphate buffered saline, Laboratori de Genómica Viral i Humana. Creat 2 d'abril de 2008.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Tampón fosfato salino» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.