Talent àtic
El talent àtic (un talent del estàndar àtic), també conegut com a talent ateniense o simplement talent (en griego: τάλαντον, talanton), és una antiga unitat de pes equivalent a uns Error de Lua: expandTemplate: template "es:formatnum" does not exist., aixina com una unitat de valor igual a esta cantitat d'argent pura.[1] Originalment, un talent estava destinat a ser la massa d'aigua necessària per a omplir un ánfora, aproximadament Error de Lua: expandTemplate: template "es:formatnum" does not exist..[2]
Història
[editar | editar còdic]
Les monedes atenienses més antigues que es coneixen oscilen entre els anys 545 a. C. i 515 a. C.[3] No obstant, els atenienses ya havien adoptat el dracma i l'óbolo com a moneda.[4] Els pesos corresponents varien abans i en acabant de que els atenienses començaren a produir monedes. Despuix del regnat de Solón, el canvi d'estàndart es va reduir a la mitat del seu pes anterior.[5] A mida que l'influència de la lliga ateniense es va expandir sobre el Mediterràneu, l'estàndar àtic es va convertir en un dels principals estàndars de pes adoptats durant el periodo arcaic i helenístico.[6]
Durant la guerra del Peloponeso, a una tripulació de trirreme de 200 remeros se li va pagar un talent pel valor d'un més de treball, una dracma o 4,3 grams d'argent per remero per dia.[7] Segons les taxes salarials del 377 a. C., un talent era el valor de nou anys-home de treball calificat.[8] Açò correspon a 2340 dies faeners o 11,1 grams d'argent per treballador per dia de treball.
El talent àtic, corresponent a l'estàndart, canviaria a lo llarc de l'época d'Alejandro Magne i el Periodo Helenístico, disminuint posteriorment el seu valor poc a poc.[9]
Moneda o pes
[editar | editar còdic]Les següents unitats serien les següents: óbolo, dracma, mina i el talent, que era el més pesat.[10]
Un talent àtic equival a 60 mines, 6.000 dracmes o 36.000 óbolos.[1]
En 1800, un artesà de la construcció en l'Europa urbana rebia un salari mig d'11,9 grams d'argent al dia,[11] o al voltant de mig centau de dólar al dia.[12] Suponent que un treballador europeu en 1800 fora tan productiu com un treballador en l'antiga Grècia, el poder adquisitiu d'un talent en l'antiguetat era aproximadament igual a 20 mil dólars a principis de el XXI.[13] El verosimilitut d'este càlcul es confirma pel fet de que un talent d'argent valia 1081 dólars en 1800,[12] equivalent a 13 mil despuix d'ajustar per inflació.[14]
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 The exact mass of a talent was 25.992kg. Herodotus, Robin Waterfield and Carolyn Dewald, The Histories (1998), p. 593.
- ↑ Talent (Biblical Hebrew), Unit of Measure, unitconversion.org.
- ↑ «Athenian Politics c800-500 BC: A Sourcebook» (en en). Routledge & CRC Press. Consultat el 2020-12-09.
- ↑ Metcalf, William (2012-02-23). The Oxford Handbook of Greek and Roman Coinage (en en), OUP USA. ISBN 978-0-19-530574-6.
- ↑ The Numismatic Chronicle and Journal of the Numismatic Society.17
- 284–292.ISSN 2054-9172.
- ↑ Berthold, Richard M. (2009). Rhodes in the Hellenistic Age (en en), Cornell University Press. ISBN 978-0-8014-7597-9.
- ↑ Torr, Cecil. "Triremes", The Classical Review, Vol. 20, No. 2 (March 1906), p. 137.
- ↑ Engen, Darel. "The Economy of Ancient Greece", EH.Net Encyclopedia, 2004.
- ↑ Mørkholm (1991-05-31). Early Hellenistic Coinage from the Accession of Alexander to the Peace of Apamaea (336-188 BC) (en en), Cambridge University Press. ISBN 978-0-521-39504-5.
- ↑ British Museum. Dept. of Coins and Medals. A Catalogue of the Greek Coins in the British Museum: Attica, Megaris, Aegina (en anglés).
- ↑ Calculated from Robert Allen's "Wages New[enllaç trencat]", p. 36.
- ↑ 12,0 12,1 Calculat ací [1] archivat en Wayback Machine.
- ↑ See also footnote one in "Life of Crassus", which calculates the value of a talent as $20,000 in 2004 money.
- ↑ Calculada ací [2] archivat en Wayback Machine..
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Talento ático» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.