Suvarnabhumi
Suvarna Bhumi (en sánscrito) o Suvanna bhumi (en palí) és un terme falcat pels antics hindús que es referix àmpliament a la baixa Birmània, la baixa Tailàndia, la península malaya i Sumatra, pero generalment acceptat per a fer referència més específicament a la baixa Birmània.[1]
Un atre terme que utilisaven els antics hindús és Suvarna Duipa que significa ‘illa dorada’. Suvarna Bhumi es podria haver utilisat inicialment com una vaga designació general d'una regió extensa en el surest asiàtic, pero, a lo llarc del temps, diferents parts d'esta varen aplegar a ser designades pels epítets adicionals d'illa, península o ciutat.[2]
En contrast, els hinduistas cridaven a l'enorme regió ocupada pel subcontinent indi, els Himalayas, el surest asiàtic, les cordilleres del Pamir, i les evidentment desconegudes regions del nort com Yambu Duipa (‘illa-continent del arbre yambu’).
Nomenclatura i etimologia
[editar | editar còdic]En sánscrito, Suvarna Bhumi significa ‘terra dorada’, sent la seua-varna: ‘molt-color’, color bell, lluent, dorat, fet d'or; i bhumi ‘terra, sol, territori’.
Suvarna Duipa significa ‘illa dorada’ o ‘península bella’, sent dwipá: ‘península, illa’ (ya que dvi significa ‘dos’ i apa o apu: ‘aigua’, o siga ‘terra en aigua en abdós costats’).
Orige
[editar | editar còdic]Es fa referència a Suvarnabhumi en varis manuscrits hindús, cingaleses, grecs, llatins, àraps i chinencs.[3] Igualment apareix en el text Ramayana (cap a el III) en la forma de Suvarnadwipa (‘illa o península dorada’) o Suvarnabhumi (‘terra dorada’), que pot ser assignada al surest asiàtic.[4]
L'antic text hindú Artha shastra, de Kautilia (en el III), mencionen que el bráhmana Shanka va navegar des de Benarés (Benarés) fins a Suvarnabhumi.[5]
Atres texts antics, com el Katha Kosha conta l'història de Naga Datta, qui va anar a Suvarnabhumi en cinccentes naus per a realisar un comerç lucratiu.[6]
El primer geógrafo llatí que va fer referència a la locación en el surest asiàtic és Pomponio Mela, qui es referix a l'illa d'or (Chryse) en el seu 'De Chorographia' (45 d. C.).[7]
El matemàtic grec i astrònom Claudio Ptolomeo, que va treballar en Aleixandria en el II va utilisar el nom Chryse Chersonesos (Illa/Península Dorada) per a referir-se a un àrea que es pot identificar com la Península Malaya[8] i Sumatra.[9] Mentres que el terme Suvarnadvipa (‘illa dorada’) és comunament identificat en l'illa de Sumatra, numerosos escritors àraps han identificat a tot l'archipèlec com la locación de Suvarnabhumi.[10]
En un manuscrit nepalí ilustrat, una figura és titulada Suvarnnapure Sri-Vijaya-pure Lokanatha o (l'image de) Lokanatha (Avalokiteshvara) en Sri Vijaya Pura, en Suvarna Pura, que es referix al poderós regne Srivijaya localisat en el surest asiàtic.[11]
En el XVI va quedar registrat que el monge budiste Buddha Gupta va visitar dos illes anomenades Suvarnadvipa, localisades en la mar oriental de l'Índia.[12]
En 1478, el rei Dhammazedi del regne Mon de Ramana Desha, va erigir dèu inscripcions en pedra escrites en les llengües mon i palí. Les inscripcions dien que el seu regne és també conegut com Suvannabhumi.[13][14] Les inscripcions en pedra són conegudes entre els estudiosos com les inscripcions "Kaliani Alvenc" o "Kaliani". Estan relacionades en la reforma mampresa pel rei en la finalitat de purificar el budisme theravādona en el seu regne. D'acort a una font tibetana, Dharmapala (en el VII) i Dipankara Atisa (en el XI) varen visitar Suvarnadvipa.
Suvannabhumi i el budisme
[editar | editar còdic]Suvannabhumi ha segut mencionada en varis texts budistes tals com Milindapanha, Mahaniddesa i Jataka. En la crònica cingalesa Mahavansha (de el VI), se senyalava que despuix de la conclusió del Tercer concilie budiste, dos monges Sona i Uttara varen ser enviats a Suvannabhumi per a realisar activitats misionarias.[15] És conegut per mig d'escritures locals que el budisme theravada definitivament va existir en la baixa Birmània prop de el V
Fonts chinenques que han segut datades al voltant de l'any 240 d. C. varen mencionar un regne budiste en el nom de Lin-Yang, que els estudiosos han identificat com l'antic regne de Pyu de Beikthano[16] que està localisat 300 km al nort de Yangon, les mateixes fonts chinenques també varen mencionar al regne en el nom de Chin-Lin (‘muralla dorada’) localisat en una baïa gran, que alguns estudiosos han identificat com el regne Mon de Thaton.[17]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Kanai Lai Hazra: History of theravada buddhism in south-east Àsia (pág. 58). Munshiram Manoharlal, 1982.
- ↑ Dr. R. C. Majumdar: Ancient Índia' colonies in the far east (vol. 2), pág. 46. Asoke Kumar Majumdar, 1937.
- ↑ Dr. R. C. Majumdar, Ancient Índia' Colonies in the Far East (Vol. 2). Asoke Kumar Majumdar, 1937, pág. 39.
- ↑ Paul Wheatley: The golden khersonese (pág. 179). Universitat de Malaya Press, 1961.
- ↑ Dr. Balaram Tripathy: Early Historic Cultures of Orissa, Orissa Review, Índia, April 2007, pág. 12.
- ↑ Damodar P. Singhal: Índia and world civilization (págs. 80-98). Michigan State University Press, 1968.
- ↑ Govid Chandra Pande: Índia’s Interaction with Southeast Àsia. Project of History of Indian Science, Philosophy, and Culture, 2006, pág. 89
- ↑ W. J. Van Der Meulen, Suvarnadvipa and the Chryse Chersonesos, Indonèsia, Vol. 18, 1974, pág. 1
- ↑ W. J. Van Der Meulen, Suvarnadvipa and the Chryse Chersonesos, Indonèsia, Vol. 18, 1974, pág. 4
- ↑ Dr. R. C. Majumdar, Ancient Índia' Colonies in the Far East Vol 2', Asoke Kumar Majumdar, 1937, pags. 47-48.
- ↑ Dr. R. C. Majumdar, Ancient Índia' Colonies in the Far East Vol 2, Asoke Kumar Majumdar, 1937, pág. 45.
- ↑ Dr. R. C. Majumdar, Ancient Índia' Colonies in the Far East Vol 2', Asoke Kumar Majumdar, 1937, pág. 48.
- ↑ Dr. R. C. Majumdar, Ancient Índia' Colonies in the Far East Vol 2', Asoke Kumar Majumdar, 1937, pág. 46
- ↑ Aye Chan, The Nature of Land and Labour Endowments to Sasana in Medieval Burmese History. Southeast Asians Studies, Vol. 26, n.º 1, juny de 1988, pág. 93.
- ↑ Traduït per Wilhelm Geiger, Mahavamsa : The great chronicle of Ceylon', Pali Text Society, 1912, Pags. 82 i 86
- ↑ Bob Hudson: The Origins of Bagan. Tesis per a la University of Sydney, 2004, p. 36.
- ↑ Elizabeth Moore, Interpreting Pyu material culture: Royal chronologies and finger-marked bricks, Myanmar Historical Research Journal, Nº 13, juny de 2004, pp. 6 & 7.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Suvarnabhumi» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.