Anar al contingut

Susceptancia

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

En electricitat i electrònica, la susceptancia (B) és la part imaginària de l'admitancia. En unitats del SI, la susceptancia es medix en Siemens. En juny de 1887, Oliver Heaviside va utilisar el terme "permitancia" que més vesprada es convertiria en susceptancia.

Definició

[editar | editar còdic]

La susceptancia és la partix imaginària de la admitancia (I). Partint de l'impedència Z, s'obté la admitancia com a inversa d'esta[1]

Y=1/Z

a on l'impedència, escrita en forma cartesiana pren el valor:

Z=R+jX

sent:

Z, l'impedència, mida en ohms,
R, la resistència, mida en ohms,
X, la reactància, mida en ohms.

Operant una miqueta este valor expressat en forma de número complejo s'obté:

Y=1Z=1R+jX=(RR2+X2)+j(XR2+X2)=G+jB

en

G=Re(Y)=(RR2+X2)

i

B=Im(Y)=(XR2+X2)

sent:

I, l'admitancia, mida en siemens,
G, la conductància, mida en siemens,
j, l'unitat imaginària, i
B, la susceptancia, mida en siemens.

En una admitancia, en part conductància i partix susceptancia, estes no són recíproques de la resistència i la reactància respectivament, ya que[1]

1R+jX1R+1jX

La magnitut de la admitancia està donada per:

|Y|=G2+B2


Referències

[editar | editar còdic]
  1. 1,0 1,1 Glisson, Tildon H. (2011). «12.14 Susceptance and effective conductance», Introduction to Circuit Analysis and Design, 1ª edició (en anglés), Springer, pp. 412-414. ISBN 9048194423.