Steindachneridion ivy
Steindachneridion ivy[1] és una espècie de peix pimelódido siluriforme d'aigua dolça extint del gènero Steindachneridion,[2] les espècies vivents del qual són denominades comunament bagres cabezones o mocholos i viuen en la conca de l'Argent i en rius costers de Brasil. S. ivy va habitar durant el Mioceno en lo que hui és el nordest de l'Argentina.
Taxonomia
[editar | editar còdic].jpg)
Esta espècie va ser descrita originalment en l'any 2016 per l'ictióloga María de les Mercedes Azpelicueta i el paleontòlec Alberto Luis Cione, utilisant el nom científic de Phractocephalus ivy.[3]
- Holotip
L'eixemplar holotip designat és el catalogat com: MACN Pv 14224-2;[3] es tracta d'una porció posterior del neurocràneu, que inclou la major part posterior dels frontals, fragments d'abdós esfèrics, abdós pteróticos, extraescapulas casi completes, part anterior del parietosupraoccipital, basioccipital, part posterior del parasfenoide, part del pterosfenoide, exoccipitales, proóticos i epióticos; el pterótico dret està incompletament preservat.[1] Es troba depositat en la colecció d'ictiologia del museu de ciències naturals Bernardino Rivadavia (MACN-Ict), situat en la capital argentina, la ciutat de Buenos Aires.[3]
Història taxonómica
[editar | editar còdic]En l'any 2016, María de les Mercedes Azpelicueta i Alberto Luis Cione varen descriure una espècie extinta del gènero Phractocephalus, a la qual varen denominar Phractocephalus ivy. La mateixa es va sustentar sobre un eixemplar tipo, acompanyat per vàries atres mostres com paratipos.[4][3] No obstant, un anàlisis de la serie tipo efectuat per Sergio Bogan i Federico Agnolín va comprovar que l'espècimen tipo no corresponia al gènero Phractocephalus, sent en realitat un eixemplar del gènero Steindachneridion, per la qual cosa es va deure recombinar l'espècie, traslladant-la a eixe gènero, quedant la mateixa com Steindachneridion ivy. Respecte al restant del material, este sí corresponia al gènero Phractocephalus; com el mateix no concordava en les espècies fòssils ni en l'única vivent d'eixe gènero, varen passar a caracterisar-la i descriure-la formalment com una nova espècie: Phractocephalus yaguaron.[1]
Distribució i edat atribuïda
[editar | editar còdic]Els seus restants varen ser recuperats de les proximitats de la ciutat de Paraná (ubicada en la ribera esquerra del riu homònim), en l'oest de la província d'Entre Rius. Els materials varen ser exhumats de sediment corresponents als perfils estratigráficos inferiors de la formació Ituzaingó (fluvial); dit horisó de soport és denominat “Conglomerat osífero” de la regió mesopotámica de l'Argentina. L'edat atribuïda és del Tortoniense (Mioceno).[3]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 1,2 Bogan, S., and F. L. Agnolín (2019). Phractocephaline catfishes from the clapix Miocene of Argentina, with the description of a new taxon. Journal of Vertebrate Paleontology. DOI: 10.1080/02724634.2019.1676254.
- ↑ Eigenmann C. H. and R. S. Eigenmann (1919). Steindachneridion. Science (new séries), 50(1301): 525-526.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 Azpelicueta, María de les Mercedes and Alberto Luis Cione (2016). A southern species of the tropical catfish genus Phractocephalus (Teleostei: Siluriformes) in the Miocene of South America. Journal of South American Earth Sciences.
- ↑ Azpelicueta, M. M. and A. L. Cione (2015). Occurrence of the tropical catfish genus Phractocephalus (Teleostei: Siluriformes) in the Miocene of Southern South America. Ameghiniana 52 (4) Suplement 2015-Resums.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Steindachneridion ivy» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.