Sphyrelaton

Sphyrelaton

Un sphyrélaton de bronze, que representa a una figura alada femenina, 590-580 a. C., Museu Arqueològic d'Olimpia.

Un sphyrélaton (en griego: σφυρήλατος, ον ‘treballat en el martell’, plural sphyrélata) era, en el món grec arcaic, un tipo d'estàtua votiva de discretes dimensions que en general representava una divinitat o un objecte de cult. Està present a partir de l'any 660 a. C.

Característiques

El sphyrélaton s'obtenia martilleando una fina làmina de bronze, or o un atre metal al voltant d'un núcleu de fusta prèviament tallada fins a prendre la forma desijada. La tècnica sembla ser d'orige oriental, provablement importat dels treballadors del nort de Síria que varen aplegar a Grècia al voltant de el VII. A sovint en l'Antiga Grècia el sphyrélaton (junt en molts atres invents, com el xóanon) s'atribuïa a la mítica figura de Dédalo; de fet els testimonis més importants d'objectes votivos fets en esta tècnica provenen d'excavacions portades a terme en l'illa de Creta.

Evidències arqueològiques

Les evidències arqueològiques relacionades en els sphyrélata són escasses. Este tipo d'estàtues votivas, de fet, eren produïdes en materials que són altament peridors i delicats. La realisació tècnica de les sphyrélata tampoc va tindre sòrt en particular en el món antic i va ser substituït per complet en l'arribada de la tècnica del molege a la cera perduda a inicis de el VI, que va permetre alcançar estàndarts superiors de calitat en menys esforç.

La prova més important ve de Creta. En el temple d'Apolo Delfinio de Dreros s'han trobat tres estatuillas votivas en un excelent estat de conservació «en el primer estil orientalizante de finals de el VII», l'anomenada Tríade de Dreros, actualment conservada en el Museu Arqueològic de Heraclión. Dos de les tres sphyrélata se supon que representen a Artemisa i Leto, ya que duen un pol, un vestit llarc en adorns i un mant; ademés estan en posicions estàtiques, mentres que la tercera s'ha sugerit que representa a Apolo en moviment, i la posició del braç del deu (inclinant-se cap a avant) sugerix que tenia un arc.

Bou d'argent repujada, procedent de les fosses de l'Era. Museu Arqueològic de Delfos.

El Museu Arqueològic d'Olimpia conserva un rar eixemple de figura femenina alada, una creació jónica, realisada en esta tècnica. En Delfos, en les fosses de l'Era (àrea circular plana ubicada davant del mur poligonal), Pierre Amandry va descobrir un bou d'argent, format per més de xixanta plaques d'argent clavades en tires de coure plateado, que estaven separades de l'estructura de fusta per una fina capa d'argila o pedra calcàrea.

Bibliografia

• John Griffiths Pedley (2005). Art i archeologia Greca (en italià), Roma: Istituto Poligrafico i Zecca dello Stato, Libreria dello Stato.

• (1345)

27-44.Consultat el 2024-08-30.