Sorpresa de Meaux
La sorpresa de Meaux (La surprise de Meaux en francés) va ser un intent fallanc de colp d'Estat organisat per part dels principals aristócrates hugonotes, que va precipitar la segona guerra de religió en França. Insatisfets en la seua sòrt, i en el pretext de la por a l'extermini, Luis, príncip de Condé, i Gaspar de Coligny, varen conspirar per a capturar al rei Carlos IX quan este es trobava prop de Meaux. Alertada per la concentració dels hugonotes, la cort real es va afanyar cap a París, repelint els intents d'obrir-se pas cap a ells en el camí. Frustrat el seu pla, els hugonotes varen sitiar la ciutat, donant inici a la segona guerra. L'event tindria una importància perdurable per la reputació que va donar als seus artífexs com a permanents sospitosos de sedició.

Periodo d'entreguerras
Reunió de Bayona i el duc d'Alba
La primera guerra de religió de França va concloure en l'Edicte d'Amboise en 1563, que posteriorment es va consolidar en un edicte de pacificació.[1] A pesar de les concessions que oferia la pau als hugonotes, els principals nobles de la seua facció seguien desconfiant de les intencions finals de la corona. En 1565, la regna mare, Catalina de Médici, es va reunir en Fernando Álvarez de Toledo, tercer duc d'Alba en Bayona, a on es va discutir una possible aliança matrimonial.[2] Entre els principals hugonotes, esta reunió va tindre interpretacions molt diverses, i alguns varen sugerir que en esta conferència s'havia organisat en secret un pla per a liquidar a tots els hugonotes en França. Açò va tornar a cobrar importància en 1567, quan el duc d'Alba va marchar cap al nort, seguint el Camí Espanyol fins als Països Baixos, per a esclafar un alçament dins de la guerra dels Huitanta Anys que havia esclatat en la regió.[3]
Esta marcha en la frontera francesa va inquietar tant a hugonotes com a catòlics en la cort francesa, i es va acordar contractar a 6.000 mercenaris suïssos per a protegir les fronteres si el duc d'Alba decidia marchar cap al sur. Luis, príncip de Condé, Gaspar de Coligny i els demés nobles hugonotes varen interpretar esta maniobra com amenazadora, en els mercenaris (potencials aliats del duc d'Alba per a liquidar als protestants francesos), distribuint-se per tota França.[3]
Modificació de l'Edicte
Casi al mateix temps que el duc d'Alba marchava cap al nort per a sofocar la rebelió dels Països Baixos, en juliol es va modificar l'Edicte de Pacificació, ampliant la prohibició del cult protestant des de París a tota la regió de l'Illa de França, i prohibint ademés als protestants eixercir càrrecs públics en la regió. Si be esta mida, dissenyada principalment per a reprimir la rebelió en la capital contava en el respal del moderat Michel de L'Hospital, també es va interpretar com un preludi a l'extermini.[4] Condé es va enfrontar a crits en el rei Carlos IX i, poc despuix, va decidir retirar-se de la cort. No molt despuix, se suponia que perque havia descobert plans en contra seua, pero en realitat, en gran part perque havia segut descartat en favor de Felipe de Pedro Strozzi per al mando de les tropes suïsses, Coligny va seguir a Condé en la seua retirada de la cort.[5]
Escrivint des dels seus dominis, Condé va protestar en una carta a la regna mare Catalina de Médici per la revocació de l'Edicte i atres conspiracions en contra seua. Catalina va respondre el 29 d'agost que el verdader propòsit de les tropes era defendre's dels espanyols, i va intentar invitar-ho a retornar a la cort.[6]
Organisació de la conspiració
Sínodo protestants
Si ben els nobles insatisfets havien albergat desijos d'algun tipo de retribució des de la seua retirada de la cort, la situació va alcançar un punt crític quan va aplegar la notícia de l'arrest de dos nobles, el comte d'Egmont i Felipe de Montmorency, per part del duc d'Alba el 9 de setembre. Al mateix temps, va aplegar la notícia de que els mercenaris suïssos havien creuat la frontera cap a França. Dos sínodo protestants es trobaven reunits durant la recepció d'esta informació, un en Châtillon-Coligny i l'atre en Valery. L'ambient en estos sínodo es va crispar en rebre estes notícies, i els assistents varen pensar que estos fets eren proves d'una conspiració internacional contra la seua religió. Els sínodo varen decidir donar un colp d'Estat com a mida d'acció.[4]
Reunió de nobles
Es va celebrar aixina una reunió conspirativa més directa en el castell de Coligny. Varen assistir els tres germans Coligny, Condé, François III de la Rochefoucauld, Charles de Téligny i Gabriel I de Montgomery, entre uns atres.[7] Esta conferència va durar una semana, durant la que els nobles varen debatre cóm procedir, en l'almirant Gaspar de Coligny defenent la cautela, mentres que el seu germà François de Coligny va encapçalar el bando partidari de la guerra, que va reunir a la majoria dels demés assistents.[8] Finalment, es va acordar que els diáconos demanarien als hugonotes de cada bailía que recaptaren fondos per a pagar als reiter (cavalleria pesada) alemans, que serien contractats pels seus aliats en Alemània.[7] Ademés, es reuniria una força d'1.500 ginets per a seqüestrar al rei i a la regna mare en Meaux i arrestar o matar als membres de la cort que més s'oponien als hugonotes, especialment a Carlos de Lorena-Guisa.[9]
Referències
- ↑ Roelker, Nancy (1996). One King One Faith: The Parlement of Paris and the Religious Reformations of the Sixteenth Century, University of Califòrnia Press, pp. 297. ISBN 0520086260.
- ↑ Salmon, J. H. M (1975). Society in Crisis: France in the Sixteenth Century, Metheun & Co, pp. 150. ISBN 0416730507.
- ↑ 3,0 3,1 Knecht, Robert (2010). The French Wars of Religion 1559–1598, Routledge, pp. 39. ISBN 9781408228197.
- ↑ 4,0 4,1 Thompson, James (1909). The Wars of Religion in France, 1559-1576: The Huguenots, Catherine de Medici and Philip II, Chicago University Press, pp. 318.
- ↑ Thompson, James (1909). The Wars of Religion in France, 1559-1576: The Huguenots, Catherine de Medici and Philip II, Chicago University Press, pp. 317.
- ↑ Thompson, James (1909). The Wars of Religion in France, 1559-1576: The Huguenots, Catherine de Medici and Philip II, Chicago University Press, pp. 316.
- ↑ 7,0 7,1 Thompson, James (1909). The Wars of Religion in France, 1559-1576: The Huguenots, Catherine de Medici and Philip II, Chicago University Press, pp. 319.
- ↑ Baird, Henry (1880). History of the Rise of the Huguenots in Two Volumes: Vol 2 of 2, Hodder & Stoughton, pp. 204.
- ↑ Baird, Henry (1880). History of the Rise of the Huguenots in Two Volumes: Vol 2 of 2, Hodder & Stoughton, pp. 205.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Sorpresa de Meaux» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.