Sonoritat (sicoacústica)
La sonoritat és una mida subjectiva de l'intensitat en la que un sò és percebut pel oït humà. És dir, la sonoritat és l'atribut que nos permet ordenar sons en una escala del de major intensitat al de menor intensitat. L'unitat que medix la sonoritat és el fonio.[1]
La sensació sonora d'intensitat (sonoritat) s'agudisa per a sons dèbils, i disminuïx per a sons forts, lo que es deu a que l'oïment humà no és llineal, sino logarítmica.
Cridem llindar d'oïment a l'intensitat mínima de sò capaç d'impressionar l'oït humà.[2] El seu valor se situa en 0 dB o 20 micropascales.
Cridem llindar de dolor a la potència o intensitat sonora a partir de la qual el sò produïx en el sentit sensació de dolor. El seu valor mig se situa entorn als 110-130 dB o 20 pascals.
També podríem utilisar com a unitat de mida el microbar que és una mil milèsima part d'un bar (magnitut utilisada per a medir la pressió atmosfèrica: 1 bar = 1.000 milibares). No obstant és poc pràctica, ya que el sò eixercix en l'aire una millonèsima part de pressió respecte a la pressió atmosfèrica presa com a punt d'equilibri.
Normalment, s'utilisa l'escala en decibelis perque és més manejable utilisar una escala de 0 a 130 (producte d'una relació logarítmica) que una que va de vint millonèsimes d'un pascal als 100 pascals (producte d'una relació llineal).
La sonoritat depén de l'intensitat d'un sò, pero també del seu freqüència, amplitut i atres variables, com poden ser la sensibilitat del oït de qui escolta i de la duració del sò.
Com la sonoritat no és una magnitut absoluta, lo que es fa és medir el nivell de sonoritat, és dir, determinar cóm és de forta un sò en relació en un atre. Per a medir el nivell de sonoritat hi ha dos unitats: el fonio i el sonio.[3]
Fonio
[editar | editar còdic]El fon (o fonio) està definit arbitrariamente com la sonoritat d'un sò sinusoidal d'1 kHz en un nivell de pressió sonora (intensitat) de 0 . Aixina, 0 dB és igual a 0 fon i 120 dB és igual a 120 fon. Això sempre per a sons sinusoidals en freqüèncias d'1 kHz.
El fon és una unitat que no servix per a comparar la sonoritat de dos sons diferents, sino que fa referència a la sonoritat d'un determinat sò. Lo que es deu a que l'escala de fons està relacionada en una escala logarítmica.
Curves isofónicas
[editar | editar còdic]Les curves isofónicas són curves d'igual sonoritat. Estes curves calculen la relació existent entre la freqüència i l'intensitat (en decibelis) de dos sons per a que estos siguen percebuts com a igual de forts, en lo que tots els punts sobre una mateixa curva isofónica tenen la mateixa sonoritat.
Aixina, si 0 fon corresponen a una sonoritat en una intensitat de 0 dB en una freqüència d'1 kHz, també una sonoritat de 0 fon podria correspondre a una sonoritat en una intensitat de 60 dB en una freqüència de 40 Hz.
Les primeres curves d'igual sonoritat varen ser establides per Munson i Fletcher en 1930. Curves isofónicas de Fletcher-Munson
En estes curves isofónicas s'observa com, a mida que aumenta l'intensitat sonora, les curves es fan cada volta més planes. Açò es traduïx que la dependència de la freqüència és menor a mida que aumenta el nivell de pressió sonora, lo que significa que si disminuïx l'intensitat sonora els primers sons en desaparéixer serien els greus (baixes freqüències).
Les curves de Munson i Fletcher varen ser recalculadas, més vesprada, per Robinson i Dadson.
Les curves Munson i Fletcher i les curves de Robinson i Dadson només són vàlides per a un camp sonor directe, ya que no tenen en conte que no percebem per igual els sons si provenen de diferents direccions (camp sonor difuso).
Atres curves de ponderació molt difoses són:
- la curva A (curva de nivell de sonoritat de 30 fon, mides en decibelis A - ).
- La curva B (curva de nivell de sonoritat de 70 fon, mides en decibelis B - ).
- La curva C (curva de nivell de sonoritat de 100 fon, mides en decibelis C - ).
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Schiffman, Harvey (2001). «5», La Percepció Sensorial, Limusa Wiley, p. 103. ISBN 968-18-5307-5.
- ↑ «Glossari: Llindar d'oïment». ec.europa.eu. Consultat el 2022-11-04.
- ↑ «Tema 7: Sicoacústica I» (en espanyol). Archivat des d'el original, el 29 de novembre de 2020. Consultat el 31 de giner de 2021.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Sonoridad (sicoacústica)» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.