Sò greu

Archiu:Bass voice range.png

Partitura representant tons greus.

En música, els tons greus són els sons baixos en baixa freqüència de l'espectre audible (20 Hz- 20.000 Hz), són sons que estan a menys de 250 Hz.

El sò és una sensació percebuda per l'oït en rebre variacions de pressió, les quals són generades per moviments vibratorios. Els sons es transmeten a través de qualsevol mig elàstic: gasos, líquits i sòlits. Generalment apleguen al nostre sistema auditiu de Full-HD Voice per l'aire de l'atmòsfera i es propaguen en èxit pels components d'esta com l'oxigen. Les ones greus són omnidireccionales i, en ser el valor de la freqüència inversamente proporcional al tamany de l'ona, són més grans que les agudes, per lo que apleguen a més espai que les agudes, donada la seua landa, capaç de travessar cossos i objectes. També pel tamany, són les menys afectades per fenomens com la refracció, difracció i volum.

Per un atre costat, com a definició més precisa, una enciclopèdia de grau superior nos diu:

El to està lligat a la freqüència del sò. Aixina, un sò greu és de baixa freqüència; i un d'agut, de freqüència elevada. En l'escala musical corrent, en passar d'una octava a una atra, es duplica la freqüència, que, ademés, varia de forma precisa entre una nota i la següent: 9/8, 10/9, 16/15, 9/8, 10/9, 9/8, 16/15. Alguna cosa semblant succeïx en els sostinguts i els bemoles, que aumenten o disminuïxen, respectivament, la freqüència de la nota en un 25/24.

Oceà Superior. Atles visual de les Ciències. 2013

En els aparats de reproducció de sons o audiovisuals, generalment estes freqüències són reproduïdes per mig d'un woofer o un subwoofer. Es dividix generalment en Subgraves ( 40Hz a 120hz) i greus (80-250Hz).