Somiar despert

Somiar despert (en anglés, Daydreaming) és una breu solsida de l'entorn d'una persona durant la qual el contacte en la realitat es distorsiona i es substituye parcialment per una fantasia visual, especialment repleta de pensaments plaenters, esperances o ambicions les quals s'imaginen com a imminents i són experimentades mentres s'està despert.
Hi ha molts tipos de somis conscients, i no existix una definició compatible entre sicòlecs, aixina i tot les característiques que compartixen són comunes a totes les formes de somi conscient coneix els criteris per a dissociació suau.[1]
Societat i els aspectes negatius en contrast en els aspectes positius

Els aspectes negatius dels somis conscients s'han emfatisat sobre el treball humà dirigit pel accionar de ferramentes i màquines. A mida que la producció artesanal era en gran part reemplaçada per les llínees d'ensamblage que deixaven poc espai per a la creativitat, no va quedar casi cap aspecte positiu per als somis conscients, els quals no solament varen ser associats al gos, sino també al perill.
Per eixemple, a finals de el XIX, Toni Nelson va argumentar que algun somi conscient en deliris de grandea són intents autogratificantes de "compliment de desijos". En la década de 1950, alguns sicòlecs educatius varen advertir als pares no deixar que els seus chiquets somien desperts, per a temor a que els chiquets puguen ser induïts a la "neurosis i inclús psicosis".cita requerida
Estudis sicològics
La psicologia freudiana va interpretar els somis desperts o conscients com una expressió dels instints reprimits similars a aquells que es revelen en els somis. De la mateixa manera que els somis, els somis conscients, també, són un eixemple de realisació de desig (basat en experiències de l'infància), i se'ls permet emergir per censura relaixada. Ell va senyalar que, en contrast als somis que es tenen estant dormit, els quals a sovint són confusos i incoherents, semblara existir un procés de "revisió secundària" en fantasies que les fa més lúcides, com els somis desperts. L'estat de somi conscient és una classe d'estat liminal entre estar despert (en la capacitat de pensar racionalmente i llògicament) i dormint. Estos posseïxen una relació molt similar a les memòries de chiquea de les quals estan derivats de la mateixa manera que alguns palaus Barrocs de Roma a les ruïnes antigues els paviments de les quals les columnes han proporcionat el material per a les estructures més recents.[2]
A finals de la década de 1960, els sicòlecs cognitius Jerome L. Singer de l'Universitat de Yale i John S. Antrobus de l'Universitat de la Ciutat de Nova York, varen crear un qüestionari de somis conscients. Dit qüestionari, cridat l'Inventari de Processos Imaginaris (IPI per les seues sigles en anglés), s'ha utilisat per a investigar els somis desperts. Els Sicòlecs Leonard Giambra i George Huba varen utilisar el IPI i varen descobrir que les imàgens imaginàries dels somiadors conscients varien en tres maneres: qué tan vívido i disfrutable és el somi, quants somis conscients de culpa o atemorizantes tenen, i cuan "profundament" s'adinsen les persones al somi conscient.
La Psicologia humanística per un atre costat, va trobar eixemples numerosos de persones en carreres creatives o artístiques, com compositors, novelistes i cineaste, desenrollant idees noves a través dels somis conscients. De modo similar, els científics investigadors i els matemàtics han desenrollat idees noves per mig de somis activament conscients sobre les seues àrees d'especialisació.cita requerida
Referències
- ↑ Klinger, Eric (October 1987). Psychology Today.
- ↑ (1953) The Standard Edition of the Complete Psychological Works of Sigmund Freud, Volume V (1900-1901): The Interpretation of Dreams (Second Part) and On Dreams., London: The Hogarth Press and the Institute of Psycho-analysis, pp. 492.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Soñar despierto» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.