Siringe
La siringe (en grec antic: σύριγξ [sûrinx] ‘flautes de Pa’)[1] és l'orgue vocal de les aus. S'ubica en la base de la tráquea, i produïx sons complexos sense les cordes vocals que tenen els mamífers. Els sons es produïxen per vibracions en les parets de la siringe o per la vibració de l'aire que passa per ella.[2][3]
Solament les aus tenen este orgue especialisat i això permet a moltes espècies (com els loros, els estorninos, els corps, els gayos, les urracas, etc.) imitar la veu humana.[4]
ya que la siringe s'ubica a on la tráquea es bifurca per a formar els bronquis, més profunt que la laringe dels mamífers, molts pardals cantores poden produir dos sons o més simultàneament.[5] L'aparat respiratori té diferències entre mamífers i aus. Els que solament es troben en les aus són els sens infraorbitals, siringe i sacs aéreus.
La cavitat nassal està delimitada per diferents ossos i de forma diferent. La majoria de les aus tenen una obertura que comunica la cavitat nassal i l'oral (coanas). No tenen paladar bla i té mecanismes diferents de deglució i respiració. El sen infraorbitario és la cavitat craneal i ventral a l'ull, que està buit i té comunicant els sacs aéreus i la cavitat nassal. Participa en l'olfat i és una cavitat relativament accessible subcutáneament a través de la pell i, en infeccions de vies respiratòries altes, és fàcil obtindre mostres o exsudats per punció.
És molt important en animals vius i en necropsias.
Morfologia
La siringe és de morfologia molt diferent a la laringe d'un mamífer. Està composta per cartílecs diferents. No té cartílec epiglótico ni té cuerdo vocals. La fonació es produïx per la siringe. La tráquea té anells totalment tancats i es disponen en forma de teixixques formant un tubo complet. En la porció final de la tráquea abans del forcall, està la siringe, que és molt semblat a les cordes vocals dels mamífers. Consta d'una fusió de cartílecs al tímpan. Este tímpan es continua en la membrana timpaniforme exterior i interior, que no té cartílec i, quan passa forzadament produïx una vibració. En les aus que poden parlar, el sò prové de la cavitat celómica.
En algunes espècies (anátidas), té una morfologia diferent, pero el mecanisme és igual. Tenen una espècie de caragol cartilaginoso molt gran en mateix mecanisme de producció del sò.
Els pulmons de les aus són diferents perque no tenen lobulacions. Són únics i són més chicotets que en els mamífers en el mateix tamany. En els mamífers, l'aire acaba en el alveolo. En les aus, l'aire penetra en pulmons, intercanvia gasos i acaba en els sacs cegos (sacs aéreus), que almagasena aire i fan entrar i eixir l'aire. Tenen separada la funció d'intercanvi i entrada d'aire. En les aus, és més freqüent que es produïxquen aerosaculitis que neumonias perque és més fàcil que proliferen. En el pulmó, l'aire passa molt ràpidament i és més fàcil en el sac aéreu perque es queda més.
No tenen lòbuls pulmonars. Hi ha bronquis primaris, secundaris i terciaris o parabronquios. Els bronquis primers tenen una porció extrapulmonar i una atra intrapulmonar. Recorren cràneu-caudalment tot el pulmó i acaben en el sac aéreu. Ixen 4 bronquis secundaris que recorren el parènquima pulmonar. Dels secundaris ixen els parabronquios o bronquis terciarios, que són diferents de mamífers perque no acaben en el alvéolo. Els parabronquios fan un intercanvi gaseós. Està delimitat per teixit conjuntiu. A la llum, hi ha unes cèlules (que es diuen atrium) que estan separades entre elles per septos. En la porció més apical tenen el múscul de l'alvéolo del mamífer. Òbrin o tanquen la paret de l'atrium.
De la llum del bronqui es pot aplegar al parènquima del parabronquio que té molts capilars sanguíneus. És l'equivalent al alvé olo de mamífer perque fa intercanvi gaseós, als sacs aéreus a on s'almagasena.
Els sacs aéreus compensen el tamany chicotet del pulmó. Més de la mitat de l'aparat respiratori no és pulmó. Hi ha impar (els més craneals: cervical [1], clavicular [1]) i parells (toràcics craneals [2], toràcics cabals [2] i abdominals [2]). Participen en la mecànica respiratòria. També neumatizan a l'animal i disminuïxen la densitat de l'animal per a poder volar. L'animal és semblat a un globo i s'infiltra en les estructures òssees i les neumatiza. El sac aéreu cervical aplega fins a l'occipital: engloba les vèrtebres cervicals. Els sacs aéreus abdominals penetren entre els arcs de les vèrtebres i emeten divertículs cap al fèmur. Solament neumatizan ossos llarcs.
La mecànica respiratòria, com no hi ha diafragma, té solament una cavitat celómica. Els sacs són molt importants en l'inspiració i espiraació. En l'inspiració hi ha una dilatació de la cavitat celómica per l'eixamplada de les costellas i de la cavitat abdominal i dins dels sacs aéreus. Els sacs aéreus craneals són els impar: clavicular i cervical. El restant són sacs aéreus cabals. Es forma el buit en els sacs aéreus i hi ha una entrada forçada d'aire. Els bronquis primaris recorren tot el pulmó i van als sacs abdominals. Gran part de l'aire inspirat va directament pel bronqui primari al sac aéreu cabal.
Els sacs aéreus cabals tenen més pressió negativa. Els cabals estan conectats al bronqui primari. El sac aéreu craneal retira l'aire que queda en els conductes aéreus i parènquima pulmonar en el cicle respiratori anterior. En inspiració, tot l'aire va als sacs aéreus cabals i l'aire del pulmó del cicle anterior és arreplegat pel sac aéreu craneal.
En l'espiraació hi ha un tancament de les costelles i prensa abdominal i s'expulsa l'aire dels sacs aéreus. Els sacs aéreus craneals expulsen l'aire arreplegat del parènquima pulmonar. Del sac aéreu cabal partix va a l'exterior sense utilisar i part va al parènquima pulmonar per a fer intercanvis.
Vore també
Referències
- ↑ «syringe (n.)» (en anglés). Online Etymology Dictionary [Diccionari online d'etimologia]. Consultat el 10 de juny de 2017.
- ↑ Terres, J. K. (1980). The Audubon Society Encyclopedia of North American Birds (en anglés), New York, NY: Knopf, p. 995. ISBN 0-394-46651-9.
- ↑ «Direct observation of syringeal muscle function in songbirds and a parrot».The Journal of Experimental Biology [La revista de biologia experimental].205(Pt 1)
- 25-35.ISSN 0022-0949.
- ↑ «Contributions to birdsong from the left and right sides of the intact syrinx».Nature.347(6292)
- 473-477.ISSN 0028-0836.doi:10.1038/347473a0.
- ↑ «siringe». RAE.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Siringe» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.