Sintashta
Sintashtá (rus: Синташта́) és un lloc arqueològic en l'óblast de Cheliábinsk, Rússia. Es tracta dels restants d'un assentament fortificado que data de l'Edat de Bronze, al voltant de l'any 2800-1600 a. C.[1] i és el tipo de lloc de la cultura de Sintashta. Ha segut caracterisat com a «centre industrial metalúrgic fortificado».[2]
Sintashtá es troba en l'estepa, a l'est dels monts Urales. El lloc deu el seu nom a l'adjacent riu Sintashtá, un afluent del Tobol. El curs canviant del riu a lo llarc del temps ha destruït la mitat del lloc, deixant arrere treinta y uno de les aproximadament cinquanta o xixanta cases de l'assentament.[3]
Descripció
[editar | editar còdic]L'assentament consistia en cases rectangulars dispostes en círcul de 140 m de diàmetro i rodejades per un mur de terra reforçat en fusta en torres de comportes i una profunda sanga en el seu exterior. Les fortificacions de Sintashtá i assentaments similars com Arkaim varen ser d'una escala sense precedents per a la regió esteparia. Hi ha evidències de que en totes les cases excavades s'estava portant a terme una metalúrgia de coure i bronze, de nou una intensitat sense precedents de producció metalúrgica per a l'estepa.[3] Els estils ceràmics de la cultura primitiva de la cultura de Abáshevo varen influir fortament en la ceràmica de Sintashtá.[4] Per l'assimilació de les tribus de la regió dels Urales, tals com la tomba de Pit, la catacumba, Poltavka i el nort de Abáshevo en el horisó de Novokumak, semblaria inexacto proporcionar a Sintashta una atribució purament ària.[5] En l'orige de Sintashta, la cultura de Abáshevo va eixercitar un paper important.[4]
S'han trobat cinc cementeris associats en el lloc, el major dels quals —conegut com Sintashtá mogila o SM— consistia en quaranta tombes. Alguns d'elles eren sepelis de carros, que produïen els carros més antics coneguts del món. Uns atres incloïen sacrificis de cavalls —fins a huit en una sola tomba—, vàries pedres, armes de coure i bronze, i adorns d'argent i or. El cementeri SM està cobert per un gran kurgán de data llaugerament posterior. S'ha notat que el tipo de sacrificis funeraris evidents en Sintashtá tenen fortes similituts en els rituals funeraris descrits en el Rigveda, un antic text religiós indi a sovint associat en el poble protoindoeuropeo.[3]
Datació
[editar | editar còdic]Les dates de radiocarbono de l'assentament i els cementeris comprenen més d'un mileni, lo que sugerix una ocupació anterior que pertany a la cultura de Poltavka. La majoria de les dates, no obstant, són al voltant del 2100-1800 a. C., lo que apunta a un periodo principal d'ocupació del lloc consistent en atres assentaments i cementeris de la cultura Sintashtá.[3]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Anthony, 2007, pp. 374–375.
- ↑ Anthony, 2007, p. 371.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 Anthony, 2007, pp. 371–375.
- ↑ 4,0 4,1 Anthony, 2007, p. 382.
- ↑ Elena E. Kuz'mina, The Origin of the Indo-Iranians, Volume 3, edited by J. P. Mallory, Brill NV, Leiden, 2007, p. 222
Bibliografia
[editar | editar còdic]- Anthony, David W. (2007). The Horse, the Wheel, and Language (en anglés), Princeton, NJ: Princeton University Press. ISBN 978-0-691-05887-0.
- Генинг, В. Ф. (1992). (en rus)Синташта: археологические памятники арийских племен Урало-Казахстанских степей (en rus), Chelyabinsk: Южно-Уральское книжное изд-во. ISBN 5-7688-0577-X.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Sintashta» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.