Shemsu Hor

Els Shemsu Hor (egipcíac:Smsw Ḥr) eren els "seguidors de Horus". El concepte va evolucionar en el temps: s'ha cridat aixina a una série de reiés mítics que varen governar Egipte abans que els reis predinásticos.

Primerament eren criatures sobrenaturalés que varen acompanyar i varen protegir a Horus en les seues lluites contra Seth i varen ser honrades en els santuaris i temples de Horus. En texts funeraris, apareixen purificant als fallits en el seu viage al Més allà. Per açò, també es va donar eixe nom als sacerdots que s'ocupaven dels ritos funeraris. Horus, una volta vençut a Seth, va succeir al seu pare Osiris i posteriorment, deixaria el govern als reis mítics, que la tradició denominaria com Shemsu Hor.

Semidioses

Cripta del temple de Dendera.

Segons el Cànon Real de Torí, els Smsw Ḥr varen governar Egipte durant sis mil anys, entre el regnat dels deus i els primers faraons.

Manetón, historiador egipcíac de el III que va rebre l'encàrrec del faraó Ptolomeo II Filadelfo d'escriure el Història d'Egipte i que tenia accés a la biblioteca del temple de Ra en Heliópolis (en a on era sacerdot), va assegurar que varen governar Egipte al voltant de 6.000 anys, just despuix dels "semidioses i reis" d'époques anteriors. Abans que estos últims, havien dirigit el país els "deus". Lo únic que resta de la Aegyptíaka nos ha aplegat a través d'Eusebio de Cesarea. Despuix dels deus varen regnar els héroes durant 1.255 anys, als que varen seguir uns reis que varen governar 1.817 anys. Més vesprada varen governar 30 reis de Menfis els regnats dels quals sumen en total 1.790 anys. Els varen succeir dèu reis de Tis durant 350 anys, i despuix d'estos varen aplegar els Shemsu Hor, que varen regnar durant 5.813 anys. Despuix d'ells va aplegar el primer rei dinàstic, Menes, que va governar la Vall del Nilo des de l'any 3100 a. C.

Segons Jacqueline Moreira de l'Universitat de São Paulo, els Shemsu Hor podrien estar representats en la Paleta de Narmer, lo que segons ella sugerix que la paleta és molt anterior a Narmer, d'un periodo en que Egipte estava molt influenciat pel cult a Horus:

El nostre atre supòsit és que el faraó i els seus companyers són els que la tradició egipcíaca situa en un remot temps de la seua civilisació, els Shemsu Hor que varen eixercir un paper important en la configuració del país com a Imperi unit... en la Paleta estarien ben representats els Shemsu Hor en tres grups distints: un grup no-humà, els components del qual acompanyaven a Horus i tenen un paper clau en el viage dels morts, un segon grup que està lligat directament als antics governants, anteriors a la primera de les dinasties de faraons, i que es referixen també a la ciutat de Nejen (tradicionalment la llar original de Horus, que coincidix exactament en el lloc a on la Paleta va ser trobada) i un tercer grup de guerrers que han travat batalla en els seguidors de Seth.

Versions

En Les Ensenyances de Ptahhotep s'usa l'expressió Sms Hr, traduïda correctament com a seguidor de Horus, sent impossible que signifique companyer de Horus: El fill que escolta és un seguidor de Horus. En les inscripcions de la Tomba de Rejmira ocorre lo mateix: es diu: La teua boca està llavada, la teua natrón és la purificació dels deus, els seguidors de Horus: ací es referix als sacerdots encarregats dels ritos funeraris. En el Cànon Real de Torí s'ampra eixa expressió en relació en el passat llegendari com a nom comú dels reis que varen governar les Dos Terres despuix dels deus, pero no hi ha font acadèmica alguna que indique la traducció companyer de Horus.

En els Texts de les Piràmides també apareixen els Shemsu Hor, com a encarregats de la purificació del faraó en el Camp dels Juncs (TP 26, TP 921, TP 1245). Segons estos mateixos texts, Horus i Seth es varen enfrontar en els seus respectius seguidors en el Camp de la Lluita; El difunt faraó devia ajudar a Horus, convertint-se en Sms Hr, a recuperar el seu Ull. El professor Jorge Roberto Ogdon traduïx com a mensager de Horus.

Referències

Fonts

• Kinnaer, Jacques. «Turin Kinglist» (en anglés). Consultat el 28. 09. 2008.
• Bauval, Robert i Hancock, Graham (1996). Keeper of Genesis, Ed. Heinemann. ISBN 0434003026.
• Maneton. «Aegyptíaka». Archivat des d'el original, el 20 de novembre de 2008. Consultat el 28. 09. 2008.
• Moreira, Jacqueline. «Els jeroglifos de la Paleta de Narmer: hipòtesis d'interpretació» (en portugués). Estudos Llingüístics XXXIII. Consultat el 28. 09. 2008.
• Ptahhotep; traducció: Sánchez Rodríguez, Ángel. «Les ensenyances de Ptahhotep». Egiptomania.com. Consultat el 19 d'abril de 2009.
• Soria Trastoy, Teresa. «El Ritual de l'Obertura de la Boca i els Ulls en la capella de la Tomba de Rejmira». Egiptomania.com. Consultat el 19 d'abril de 2009.
• Ogdon, Jorge Roberto. «El barquero celestial en els Texts de les Piràmides, capítul 5». Archivat des d'el original, el 8 de decembre de 2015. Consultat el 19 d'abril de 2009.