Shebaquía
La sh'bakía o shebaquía (en àrap, شّباكيّة shbākīa; en bereber, ⵛⴻⴱⴱⴰⵇⵢⴰ; en francés, chebakia), com es coneix en Marroc, o ben cridat griwesh (en àrap, كريوش; en francés, griouech) en Argèlia, o be mjarka (مخرقة) en algunes parts del nort marroquí, o chuparquía en Ceuta o chubarquía Melilla, és un popular dolç típic de la rebosteria magrebí, que s'elabora en una massa tallada en tires i doblades en forma de flor, fregida en oli fins a estar dorada i immediatament es banyen en mel calenta per varis minuts. D'esta manera tenen un aspecte lluent, moreno com l'àmbar i molt dolç.[1] Freqüentment es aromatiza en anís, canella, safrà, aigua d'azahar, etc. i es recobrixen en llavors de sésam. Les shbaquías es preparen en grans cantitats a l'inici del ramadà, i es consumixen (i regalen a sers volguts) durant l'iftar.[2] Durant este més, és típic servir shbaquías en cafens i restaurants, i també es venen en el carrer.
Etimologia

«Shebaquía» prové de la raïl ش ب ك, que vol dir ‘entrellaçar’, per la forma en que les tires de massa són endoblegades. Segons el lloc, reben noms diferents; en Rabat, es denominen mjarqa, en Fez es diuen griwesh, mentres que en Vaig salar es diuen qli, i en Uezán es diu el hlu. En el nort de Marroc, és més comú el nom de kwilech. En Argèlia, predomina el nom de griwesh.[3] El terme usat en Espanya, especialment en Ceuta i Melilla és «chubarquía», castellanisació.
Història
Encara que en l'actualitat, la shbaquía és un dolç imprescindible de la rebosteria de Marroc, el seu orige es remonta a l'arribada de centenars d'andalusíes (musulmans, pero també judeus sefarditas) que varen ser expulsats de la península ibèrica despuix de la reconquista.[3] La rebosteria andalusa també té predilecció per les masses dolces fregides, aixina com la gastronomia sefardí.
En última instància, la tècnica de fregir masses i banyar-les en mel va ser duta per famílies àraps i otomanes des del Orient Mig quan migraren cap a ponent, per lo que la shbaquía compartix moltes similituts en receptes orientals com el yalebi i el yaangiri d'Índia i Pakistan, o la زلابية zellabia àrap. Per eixemple, se sap que les zellabias eren una de les darreries predilectes d'Abu Nasr Saad, el rei de la Granada nazarita.[4]
Preparació
En un bol, es mesclen el sésam mòlt, la farina, la canella mòlta, el anís mòlt, la sal, el rent, el mástique (almáciga) i el rent. També els ingredients líquits: el vinagre, la manteca derretida i la yema.
A continuació es passa a amasar fins a fer una pasta, i es dividix en boles que posteriorment se seguixen amasando i es tallen en tires o quadros. Hi ha diferents maneres de doblar la massa. Quan ya es tenen totes les pastes, es frigen en abundant oli, es trauen de la freidora sense escurrir i es posen en un gorc en mel o almibre molt espés i calent per a que s'empapen be, quant més sucoses queden millor. Finalment, se li afigen llavors de sésam al gust.
Se sol acompanyar de té a la menta (atay).
Referències
- ↑ Newton (2012). google. es/books? id=Ae_Sou_-JiYC Moroccan Cookbook - Moroc Cuisine (en en), Springwood emedia, p. 94. ISBN 9781476075471.
- ↑ Sheen (2011). google. es/books? id=wIRmDwAAQBAJ Foods of Morocco (en en), Greenhaven Publishing LLC, p. 44. ISBN 9780737758658.
- ↑ 3,0 3,1 «yabiladi. com/articles/details/108534/chebakia-griouch-mkharqa-histoire-d-une. html Chebakia, griouch, mkharqa… histoire d’unix douceur qui a traversé els frontières» (en fr). Yabiladi. Consultat el 2021-04-18.
- ↑ «centerblog. net/86. html Zlabia, la confiserie avec unix histoire» (en fr). Mosaic. Consultat el 2021-04-18.
com/tipos-nombres-dulces-marroquies/ Tipos de dolços Marroquins
Vore també
- Rebosteria magrebí
- Cartellate, dolça similar italià
- Este artícul conté una traducció derivada de «Shebaquía» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.