Sexual Freedom Coalition
La Sexual Freedom Coalition o SFC (Coalició per la llibertat sexual) és una coalició de grups i organisacions fundada en 1996 que advoca per la reforma de la llegislació britànica en matèria de sexualitat.[1] La SFC és altament inclusiva en matèria de discapacitat, i els seus events servixen a sovint de recaptació per a The Outsiders,[1] un grup d'autoajuda per a persones en discapacitat fundat en 1979 per Tuppy Owens,[2] presidenta de la junta directiva de la SFC.
Història
Durant la década de 1980 es va desenrollar en ciutats com Londres una cultura de clubs, estils de vida bohemio i subcultures creatives que varen dur a l'esfera pública el cuestionamiento de nocions de lo que Matthew Waites descriu com la "fijetat" d'orientació sexual i pràctiques sexuals. L'ostracisme públic cap a certs comportaments sexuals, que al mateix temps varen ser associats en l'expansió de la per llavors recentment descoberta epidèmia del sida, va alcançar un cim en 1991 en el «Cas Spanner»,[3] en el qual quinze sadomasoquistes varen ser acusats d'assalt, a pesar de que tots ells havien consentit en la pràctica i que les seues lesions eren menys séries que les que es puguen donar en un partit de rugby. Cinc d'ells varen ser a presó.[3]
La situació va conduir a encesos debats i a la formació de grups de pressió com la Sexual Freedom Coalition de la doctora Tuppy Owens,[3] escritora, terapeuta i pionera en l'activisme per la llibertat sexual. Owens va fundar en 1979 un grup d'autoajuda per a persones en discapacitat que busquen parella, Outsiders.[2]
La Sexual Freedom Coalition es va formar en Londres, en abril de 1996, en resposta a lo que entenien com una «onada de repressió de l'Estat en el Regne Unit» que es manifestava en atacs als clubs d'intercanvi de parella i clubs fetichistes i en l'interrupció forçosa del dècim aniversari del Sex Maniac’s Charity Ball (Ball de Caritat de sexomaníacos). Es va organisar una marcha en Londres, que va partir del Soho i va terminar en el 10 de Downing Street, a on es va presentar una petició, «Sex Please We’re British» (Sexe per favor, som britànics) al llavors primer ministre.[4]
Objectius
La Sexual Freedom Coalition considera que Gran Bretanya té decenes de lleis que restringixen l'activitat sexual, algunes en centenars d'anys d'antiguetat, i que moltes es contradiuen entre sí. Encara que un bon número d'elles ya casi no s'apliquen, seguixen vigents i «un mai sap quan algú va a ser atrapat», situació que consideren «arbitrària i injusta».[5] Entre els temes que aborden estan l'orientació sexual, la pornografia, la prostitució,[6] el fetichisme, el sadomasoquisme o la sexualitat de persones en discapacitat. Fan campanya perqué «el plaer sexual siga tractat en serietat, els treballadors sexuals siguen respectats, les persones puguen fer, vore i gojar de tot lo que elegixquen, sempre i quan es tracte d'adults i siga consensual.»[7]
En 1998 Tuppy Owens, directora de la SFC, va participar en un debat sobre pornografia en l'Oxford University Union, a on va defendre els seus beneficis per a la societat: va sugerir que actua com una vàlvula de seguritat; és útil en teràpies sexuals, és educacional i enriquix la vida sexual.[8]
Referències
- ↑ 1,0 1,1 Kaufman, Miriam (2010). The Ultimate Guide to Sex and Disability: For All of Us Who Live with Disabilities, Chronic Pain, and Illness, ReadHowYouWant.com, pp. 487-488. ISBN 9781458767912.
- ↑ 2,0 2,1 Agravat, Pravin (2010). A Guide to Sexual and Erectile Dysfunction in Men (en anglés), Troubador Publishing, p. 73. ISBN 9781848764859.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 Trudy Barber (2010). «Stephanie Is Wired: Who Shall Turn Him On?», LGBT identity & online new mija, Routledge, p. 247. ISBN 9780415998666.
- ↑ «History» (en anglés). Sexual Freedom Coalition. Consultat el 17 de decembre de 2011.
- ↑ «Brittish Sex Laws» (en anglés). Sexual Freedom Coalition. Consultat el 17 de decembre de 2011.
- ↑ David E. Lowes (2006). The Anti-Capitalist Dictionary, Zed Books, p. 216. ISBN 9781842776834.
- ↑ «About» (en anglés). Sexual Freedom Coalition. Consultat el 17 de decembre de 2011.
- ↑ Stephen Maddison (2010). «Online Obscenity and Myths of Freedon: Dangerous Images, Child Porn, and Neoliberalism», Porn.com, Peter Lang, p. 19. ISBN 9781433102073.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Sexual Freedom Coalition» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.