Setonix brachyurus

quokka (Setonix brachyurus)

El quokka (Setonix brachyurus, /ˈkwɒkə/) és un chicotet macropódido del tamany d'un gat domèstic. És l'únic membre del gènero Setonix. De la mateixa manera que atres marsupials de la família dels macrópodos, com els cangurs i els ualabíes,), el quokka és herbívor i principalment nocturn. Els quokkas es troben en les illes més chicotetes front a la costa de l'Austràlia Occidental, particularment en la Illa Rottnest. També existixen poblacions aïllades i disperses en boscs i brezals costers entre Perth i Albany. Una chicoteta colónia habita en un àrea protegida de la Reserva Natural Two Peoples Bay, a on coexistix en el Potorous tridactylus de Gilbert. Este marsupial es troba en crític perille d'extinció i apareix en la llista roja de l'UICN com a espècie vulnerable.

Un quokka pesa 2,5 a 5,0 kg (5,5 a 11 lliures) i medix de 40 a 54 cm (16 a 21 polzades) de llarc, en una coa de 25 a 30 cm de llarc (9,8 a 12 polzades), que és prou talla per a un Macropodidae. Este animal té una constitució robusta, pates atrasseres ben desenrollades, orelles redonejades i un cap curt i ampla. El seu sistema múscul esquelètic es va adaptar originalment per a la saltación bípeda terrestre, pero a lo llarc de la seua evolució, el seu sistema s'ha construït per a la locomoció arbòrea. Podem comparar-ho en un chicotet cangur, encara que este és capaç de trepar arbres chicotets i arbusts de fins a 1,5 m. El seu pelage asprós és d'un color marró grisáceo, i inclús beige en alguns casos. Se sap que el quokka viu un promig de 10 anys. Els quokkas són animals nocturns; dormen durant el dia en una planta anomenada Acanthocarpus preissii, usant els mechons de les plantes per a protegir-se i amagar-se.

Els quokkas tenen un sistema de emparellament promiscuo. Despuix d'un més de gestació, les femelles donen a llum a un sol bebé. Les femelles poden donar a llum dos voltes a l'any i produir al voltant de 17 crío durant la seua vida. La críes viu en la bossa de la seua mare durant sis mesos. Una volta que ix de la bossa, la críes depén de la seua mare per a obtindre llet durant dos mesos i al voltant dels huit mesos despuix del naiximent deixa de dependre de la seua mare. Les femelles maduren sexualment despuix d'aproximadament 18 mesos. Quan una quokka femella en la críes en la seua bossa és perseguida per un depredador, pot deixar caure la críes al sol; est produïx sorolls que poden servir per a atraure l'atenció del depredador, mentres que la mare escapa.

Etimologia

La paraula "quokka" deriva originalment d'una paraula en noongar, que provablement era gwaga. Hui, els noongar es referixen a ells com ban-gup, bungeup i quak -a. En 1658, el mariner holandés Samuel Volckertzoon va escriure que hi havia vist "un gat salvage" en l'illa. En 1696, l'explorador holandés Willem de Vlamingh els va confondre en rates jagantes i va rebatejar l'illa de Wadjemup com a 't Eylandt 't Rottenest, que significa "l'illa del niu de rates", en holandés.

Ecologia

Quan els Europeus varen aplegar a Austràlia, varen dur noves espècies de potencials predadores per a pobres Quokkas. Açò va recolzar per un canvi de l'ambient natural dels Quokkas i des de paisage obert varen traslladar a les illes i els boscs. En la naturalea es troben en una part chicoteta i llimitada del suroest d'Austràlia Occidental. Un grup gran de Quokkas viu en l'Illa de Rottnest i una població més chicoteta en illa prop d'Albany. Acanthocarpus, boscs de eucaliptos i pals de sanc són llocs més favorits per a descans. També són coneguts per trepar als arbres.

Característiques

És un chicotet cangur del tamany d'un gat domèstic. Com uns atres marsupials de la família Macropodiae (com els cangurs), el quokka és herbívor i principalment nocturn. Es pot trobar en algunes chicotetes illes de la costa d'Austràlia Occidental; en particular, en l'illa de Rottnest, just al costat de Perth, i en l'illa de Bald, prop d'Albany. Existix una chicoteta colónia continental en l'àrea protegida Two Peoples Bay, a on conviu en Potorous gilbertii. No s'han descrit subespècies. És reconegut per ser un marsupial en característiques especials de la seua gènero, com el seu alt grau de sociabilitat. En ocasions ho descriuen com "l'animal més feliç del món", per les traces facials i les expressions facials d'alguns #espècimen.

Quokka

Dieta

Com la majoria dels macrópodos, els quokkas s'alimenten de molts tipos de vegetació, com a herbes, juncs i fulls. Un estudi va revelar que la Guichenotia ledifolia, una chicoteta espècie d'arbust de la família de les malvàcees, és un dels aliments favorits dels quokkas.

Als visitants de l'illa de Rottnest se'ls prohibix donar menjar als quokkas, en part perque l'ingesta de "menjar humà", com les creïlles fregides, pot causar deshidratació i desnutrición i perjudicar la seua salut. A pesar de la relativa falta d'aigua dolça en l'illa de Rottnest, els quokkas tenen grans necessitats del líquit, que satisfan principalment menjant vegetació. En el continent, els quokkas solament viuen en zones en 600 mm (24 polzades) o més de pluja a l'any. Masteguen el seu birla alimentícia de forma similar a les vaques.^{cita requerida}

Interacció humana

Els quokkas no solen témer als humans i s'acosten a ells, sobretot l'illa Rottnest, a on abunden. Encara que els quokkas són amistosos, hi ha unes poques dotzenes de casos anuals de quokkas en les que mosseguen a persones, especialment als chiquets. Hi ha restriccions sobre l'alimentació. És illegal que els membres del públic manipulen als animals de qualsevol manera, i es desaconsella especialment l'alimentació, particularment en "menjar humà", ya que poden emmalaltir-se fàcilment. L'Autoritat de Rottnest Island pot emetre un avís d'infracció en una multa de 300 dólars per tal infracció. La pena màxima per crueltat animal és una multa de $50 000 i una sentència de presó de cinc anys. Ademés de les restriccions sobre les interaccions humanes en Quokkas, s'ha provat que són potencialment amoladors per als humans en les seues altes taxes d'infecció per salmonella, especialment en la calor de l'estiu. Açò ha segut provat i experimentat per científics que han realisat anàlisis de sanc en Quokkas salvages en l'illa Rottnest.

Els quokkas també es poden observar en varis zoològics i parcs de vida selvada d'Austràlia, inclós Perth Zoo, el zoològic de Taronga, Wild Life Sydney, i el zoològic de #Adelaida. L'interacció física generalment no està permesa sense el permís explícit del personal de supervisió.

El comportament del quokka en resposta a l'interacció humana s'ha examinat en entorns de zoològics. Un breu estudi va indicar que quedaven menys animals visibles en els camins dels visitants quan el recint era un entorn obert o transitable. Açò pugues deure's a que els quokkas varen adquirir un comportament d'estalvi als visitants, lo que, segons els autors, té implicacions per al maneig de l'estrés en la seua exhibició al públic.

Població

En el moment de la colonisació britànica, el quokka estava molt estés i era abundant, i la seua distribució comprenia un àrea d'aproximadament 41 200 km² (15 900 milles quadrades) del suroest d'Austràlia Occidental, incloses les dos illes costeres, Bald i Rottnest. Per a 1992, al cap d'una gran disminució de la població en el sigle XX, la distribució del quokka en el continent s'havia reduït en més del 50 % a un àrea d'aproximadament 17 800 km² (6900 milles quadrades).

A pesar de ser numerós en les illes chicotetes de la costa, el quokka es classifica com a vulnerable. En el continent, a on està amenaçat per espècies depredadores introduïdes com a rabosots rojos, gats i gossos, requerix una densa coberta vegetal com a refugi. La tala de Clearfell, el desenroll agrícola i l'expansió de vivendes han reduït el seu hàbitat, lo que contribuïx a la disminució de l'espècie, de la mateixa manera que la tala i crema dels pantans restants. Ademés, els quokkas solen tindre una ventrada d'un i crían en èxit una críes cada any. Encara que es aparean constantment, generalment un dia despuix del naiximent de les cries, el chicotet tamany de la ventrada, junt en l'espai restringit i els depredadors amenaçants, contribuïx a l'escassea de l'espècie en el continent.

S'estima que 4000 quokkas viuen en el continent, i casi totes les poblacions del continent són grups de menys de 50, encara que un grup decreixent de més de 700 ocorre en el bosc del sur entre Nannup i Dinamarca. En 2015, un extens incendi forestal prop de Northcliffe casi va erradicar una de les poblacions locals del continent, i s'estima que va morir el 90 % dels 500 quokkas.

En 2007, la població de quokka en Rottnest Island es calculava entre 8000 i 12 000. Les serps són l'únic depredador del quokka en l'illa. La població en Bald Island, més menuda, a on el quokka no té depredadors, és de 600 a 1 000. Al final de l'estiu i durant l'autumne, es produïx una disminució estacional de quokkas en l'illa Rottnest, a on la pèrdua de vegetació i la reducció de l'aigua superficial disponible poden provocar l'inanició.

Esta espècie va experimentar la disminució més significativa des de 1930 fins a la década de 1990, quan la seua distribució es va reduir a més de la mitat (de Tores et al., 2007). El quokka va disminuir notablement en la seua abundància i distribució a principis de la década de 1930, i esta tendència ha continuat fins al dia de hui. La seua presència en el continent ha disminuït fins a tal punt que solament es troben en chicotets grups en les xares que rodegen Perth.

Enllaços externs

• Wikispecies té un artícul sobre Setonix brachyurus.

Commons

• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Setonix brachyurus.