Servosistema

El servosistema (de servo- + sistema) o servomecanisme és un sistema el funcionament del qual està regit per les desviacions entre el seu comportament efectiu o instantàneu i el seu comportament prescrit. Estos sistemes, tant si són d'una com de vàries variables, poden ser tancats o d'anell i de reacció o de retroacción.

Es pot parlar de servosistema (servomecanismes) i de sistema regulat (reguladors). Com a eixemples de servomecanismes d'una sola variable poden citar-se el potenciómetro registrador, el problema del qual consistix en conseguir que els desplaçaments d'una ploma registradora siguen proporcionals a les variacions d'una tensió elèctrica contínua a registrar. Un atre eixemple és l'amplificador hidràulic de pistón lliure i el regulador elèctric de velocitat; en estos casos l'alimentació de l'servosistema és per una font exterior d'energia i es diuen servomecanismes d'acció indirecta.

Aquells als que el propi sistema proporciona la font d'energia (Per eixemple, la vàlvula de seguritat, el presóstato i el fre de gramòfon) són cridats d'acció directa. Com a eixemples de servomecanismes de vàries variables es poden citar el regulador d'un grup electrógeno, la regulació d'un motor d'aviació, el reproductor electrònic cridat duplicatrón amprat en màquines-ferramentes, etc.

Una atra classificació dels servosistema distinguix els de tipo analògic, com els descrits fins ara en el sentit de que el seu funcionament està regit per les variacions de magnitut físiques, tensions elèctriques, desplaçaments mecànics, etc., els de mando numèric, la naturalea del qual està determinada per la manera per mig de la qual el programa de treball es traduïx en órdens que l'equip deurà eixecutar i la manera per mig de la qual la magnitut o magnituts resultants de l'eixecució de les órdens són medides a fi de ser comparades en les mateixes.

Els servosistema es poden classificar en llineals i no llineals els primers són aquells el comportament dinàmic dels quals està descrit per sistemes d'equacions diferencials llineals de coeficient constants o per certes classes d'equacions en derivades principalment llineals. (No cal confondre la linealidad en la continuïtat; per eixemple, un orgue de mida de característiques parabòliques constituïx un element de funcionament continu, pero no llineal, ya que no posseïx la propietat llineal de superposició de causes que actue sobre ell simultaneámente, no s'obté superponent els efectes de cada una d'estes actuant aisladamente.

Per a l'estudi dels servosistema es recorre a un método fundat en l'estudi dels sistemes llineals en règim permanent sinusoidal. Constituïx el verdader règim clàssic d'estos sistemes posat que la sinuoide és l'única funció la forma de la qual no modifica un sistema llineal.

Bibliografia

• Círcul de llectors. Diccionari enciclopèdic VOX. Editorial Lewis22