Serra de Alcaparaín
La serra de Alcaparaín (provablement del àrap, els dos cims) és una formació montanyosa de la cordillera Penibética, situada en la província de Màlaga, Andalusia, Espanya. Es tracta d'una de les serres més orientals de la Serranía de Ronda, que unixen la cordillera Antequerana en la serra de les Neus i que tanquen el Valle del Guadalhorce per l'oest. Té el seu punt més alt en el pico del Grajo o pico Valdivia en 1293 m s. n. m.
Junt en la veïna serra d'Aigües, la serra de Alcaparaín va ser declarada Zona d'Especial Conservació (ZEC) en 2015 i abdós serres formen part de la Reserva de la Biosfera Intercontinental del Mediterràneu des de 2006.[1] La vegetació present és la típica del bosc mediterràneu: pi carrasco, pi piñonero, ginebrera, coscoja, jara i atres tipos de xara. Entre la fauna es troben la cabra montés i el rabosot.
Topografia i geologia
[editar | editar còdic]La serra de Alcaparaín ocupa una extensió de 6500 ha dels térmens municipals d'Ardales, Carratraca i Casarabonela. Està situada en la Serranía de Ronda, entre la serra Prieta i la Serra d'Aigües. El cim és una replanell d'uns 1000 m s. n. m., sent les seues màximes altures el pico Valdivia i el cerro de la Canana en 1.186 m s. n. m. Mostra una litologia molt complexa en materials bàsics, silíceos i ultramáficos.[1]
Flora
[editar | editar còdic]En la ZEC de les serres de Alcaparaín i Aigües destaquen vàries espècies vegetals tant per la seua singularitat com per la seua reduïda àrea de distribució, com Galium viridiflorum, catalogada en el Catàlec Andalús d'Espècies Amenaçades. Igualment es troben catalogades Armeria villosa subsp. carratracensi i Silene fernandezii. L'escassa distribució que presenten es deu principalment a l'adaptació al sol (edafoendemismos), generat a partir de peridotitas, les quals marquen unes condicions singulars que poques plantes toleren. Particularment, Armeria villosa subsp. carratracensi manté la seua població més important en la serra d'Aigües. Ademés d'estes, existixen atres espècies d'interés com Sarcocapnos baetica, Linaria clementei i Ophrys atlàntica, caracterisades per presentar distribucions restringides al sur de la península ibèrica i adaptades a ambients rupícoles. En este espai, la vegetació complix un paper molt important per a la regulació hidrològica de la zona per mig del control de la erosió, la retenció de sediment i l'estabilisació dels sols.
Referències
[editar | editar còdic]- Este artícul conté una traducció derivada de «Sierra de Alcaparaín» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.