La serra d'Alcaparaín (provablement del àrap, els dos cims) és una formació montanyosa de la cordillera Penibética, situada en la província de Màlaga, Andalusia, Espanya. Es tracta d'una de les serres més orientals de la Serranía de Ronda, que unixen la cordillera Antequerana en la serra de les Neus i que tanquen el Valle del Guadalhorce per l'oest. Té el seu punt més alt en el pico del Grajo o pico Valdivia en 1293 m s. n. m.

Junt en la veïna serra d'Aigües, la serra d'Alcaparaín va ser declarada Zona d'Especial Conservació (ZEC) en 2015 i abdós serres formen part de la Reserva de la Biosfera Intercontinental del Mediterràneu des de 2006.[1] La vegetació present és la típica del bosc mediterràneu: pi carrasco, pi piñonero, ginebrera, coscoja, jara i atres tipos de xara. Entre la fauna es troben la cabra montés i el rabosot.

Topografia i geologia

La serra d'Alcaparaín ocupa una extensió de 6500 ha dels térmens municipals d'Ardals, Carratraca i Casarabonela. Està situada en la Serranía de Ronda, entre la serra Prieta i la Serra d'Aigües. El cim és una replanell d'uns 1000 m s. n. m., sent les seues màximes altures el pico Valdivia i el cerro de la Canana en 1.186 m s. n. m. Mostra una litologia molt complexa en materials bàsics, silíceos i ultramáficos.[1]

Flora

En la ZEC de les serres d'Alcaparaín i Aigües destaquen vàries espècies vegetals tant per la seua singularitat com per la seua reduïda àrea de distribució, com Galium viridiflorum, catalogada en el Catàlec Andalús d'Espècies Amenaçades. Igualment es troben catalogades Armeria villosa subsp. carratracensi i Silene fernandezii. L'escassa distribució que presenten es deu principalment a l'adaptació al sol (edafoendemismes), generat a partir de peridotitas, les quals marquen unes condicions singulars que poques plantes toleren. Particularment, Armeria villosa subsp. carratracensi manté la seua població més important en la serra d'Aigües. Ademés d'estes, existixen atres espècies d'interés com Sarcocapnos baetica, Linaria clementei i Ophrys atlàntica, caracterisades per presentar distribucions restringides al sur de la península ibèrica i adaptades a ambients rupícoles. En este espai, la vegetació complix un paper molt important per a la regulació hidrològica de la zona per mig del control de l'erosió, la retenció de sediment i l'estabilisació dels sols.

Fauna

La situació geogràfica i el relleu d'estos espais caracterisen la configuració de les poblacions de fauna, destacant especialment la riquea de la avifauna rupícola. La ZEC de les serres d'Alcaparaín i Aigües constituïx un àrea de campeo i nidificació d'importants espècies com l'àguila real (Aquila chrysaetos), l'àguila-azor perdicera (Hieraaetus fasciatus), el falcó pelegrí (Falco peregrinus), el muçol real (Bubo bubo), la chova piquirroja (Pyrrhocorax pyrrhocorax) o la falcia real (Apus melba). Igualment destaca la presència de vàries espècies d'aus necrófagas, entre elles el buitre leonado (Gyps fulvus) i el alimoche (Neophron percnopterus).

Entre el restant de vertebrats, destaca el grup de mamífers, en la presència de la cabra montés (Capra pyrenaica hispanica), el gat montés (Felis silvestris) o la gineta (Genetta genetta). La dissolució de la calcàrea com a conseqüència del pas de l'aigua, genera gran cantitat de coves i cavitats, per lo que estes zones es presenten immillorables per a l'establiment d'espècies cavernícolas. Eixemple d'això és el cas de la Cova de la Murcielaguina, en la riera de les Cuevas, a on es localisa un refugi de quiròpters. Atres espècies visibles són el rabosot (Vulpes vulpes), conills (Oryctolagus cuniculus), llebres (Lepus granatensis i jabalís (Les seues scrofa)

La herpetofauna està caracterisada per mantindre una bona representació entre els reptils, destacant entre ells el galápago leproso (Mauremys leprosa). Entre els amfibis es troben sapillo pintojo meridional (Discoglossus jeanneae) i la salamandra (Salamandra salamandra longirostris), endemisme de les serres malaguenyes i gaditanes.

Referències

Bibliografia

Enllaços externs

Commons