Anar al contingut

Serinus canària domestica

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Est artícul tracta sobre el canari domèstic o canari de gàbia. Per a saber sobre l'espècie selvada de la qual descendix el domèstic vore Serinus canària.


El canari domèstic (Serinus canària domestica)[1][2] és una subespecie desenrollada durant sigles de selecció en captivitat partint d'eixemplars del canari selvat o canari salvage (Serinus canària), una espècie d'au del orde paseriforme de la família dels fringílidos, endèmica de les illes Canàries, Azores i Madeira.[3][4]

És l'au domèstica criada com a animal de companyia més abundant del món junt en el periquito. A pesar d'açò, no es coneixen poblacions asilvestradas.

Història

[editar | editar còdic]
Canari llarguet blanc dominant.
Un mascle de cardenalito de Veneçola. Per mig de creus en esta espècie es va conseguir fixar els gens necessaris per a assimilar i metabolizar els carotenos (causants del lipocromo roig) en els canaris domèstics.

El canari domèstic va ser criat per primera volta en el XVII. Els eixemplars capturats en el seu hàbitat original varen ser duts a Europa per mariners espanyols. La seua crío es va fer molt popular en les corts dels reis europeus i els seus preus eren prohibitivos.[5][6] Els monges varen ser els que varen començar a criar-ho, i per a fer que el preu es mantinguera alt, solament venien eixemplars machos, que són els que canten. Finalment, alguns criadors italians varen obtindre femelles i varen ser capaces de reproduir-los per sí mateixos, per lo que es varen fer molt populars en tota Europa continental. En Anglaterra en un principi eren propietat solament de persones adinerades pero, en el temps, varen començar a ser criats també allí fent-se molt populars i sorgint moltes races a través de la cría selectiva.

Selecció artificial

[editar | editar còdic]
Canari factor roig.

Des de el XVII, i partint d'eixemplars selvats de plomall en color gris-parduzco en la part dorsal i groc-verdenc en la cara ventral, una prolongada i intensa selecció artificial dels criadors de tot lo món va redundar en la creació d'un significatiu número de races, les que, atenint-nos a l'objectiu per al qual varen ser seleccionades, els canaricultores les solen dividir en tres grans grups: canaris de vora, canaris de color, i canaris de forma. La pacient creua selectiva ha donat orige als colors vius coneguts hui en dia, entre els quals es troben el blanc pur, crema pàlit, pardo, àgata, dorat, groc lluent, taronja, taronja-verdoso, coure, roig, negre o mosaic negre-bruno, pastiç, opal, satiné, gris, topacio, ónix, cobalt, jaspi, etc. Per mig de la combinació d'estos colors, es generen els centenars de colors de plomalls possibles.

Canari en lipocromo roig intens.
Canari gibber italicus (giboso italià).
Canari en el seu niu.
Pichones de canari en el niu.
Canari motejat.
Canari jaspi.


Referències

[editar | editar còdic]
  1. ION, Index to Organism Names [1] archivat en Wayback Machine.
  2. Encyclopedia of life
  3. (maig de 2012).Ornitologia Pràctica.53
    3-11.Consultat el 2 de juliol de 2012.
  4. «artícul resumixen en pdf dels treballs en castellà». Archivat des d'el original, el 19 de maig de 2023. Consultat el 2 de juliol de 2012.
  5. (Maig de 2012).Ornitologia Pràctica.53
    3–11.Consultat el 2 de juliol de 2012.
  6. (1999).Mol. Biol. Evol..16:2–11Consultat el 6 de maig de 2013.