Sentència Kolpak

La Sentència Kolpak va ser dictada pel Tribunal de Justícia de l'Unió Europea el 8 de maig de 2003 en favor de Maroš Kolpak, jugador de balonmà eslovaco. Va declarar que els ciutadans dels països que han firmat l'Acort d'Associació en l'Unió Europea, tenen el mateix dret a la llibertat de treball i circulació en l'Unió Europea (UE) com els ciutadans de la mateixa. Aixina les restriccions impostes a la seua dret al treball (com les quotes establiment de llímits al número de tals jugadors estrangers en els equips deportius) són considerats illegals baix la llegislació comunitària. Les accions llegals en Alemània varen assentar precedent per al deport professional en l'Unió Europa, que han tingut un gran alcanç.

Decisió del Tribunal

El Tribunal de Justícia del Cas Bosman en 1995 havia declarat que, de conformitat en les Tractats de Roma sobre la llibertat de circulació dels treballadors, cap resident en l'Unió Europea, pot llimitar-se treballar en una atra part de l'UE per la seua nacionalitat. Per eixemple, un futboliste alemà deu tindre les mateixes possibilitats de jugar que un grec ya que abdós països són membres de l'UE.

Maroš Kolpak va ser un jugador de balonmà eslovaco, que residia i treballava llegalment en Alemània. Ell jugava en el TSV Baden Östringen, equip alemà de la segona divisió de balonmà des de 1997. La Federació Alemana de Balonmà tenia una regla (artícul 15) que prohibia als seus clubs membres tindre en les seues plantilles a més de 2 jugadors extracomunitaris. En eixe moment, Eslovàquia no era encara membre de l'Unió Europea (el seu adheriment a l'UE va ser en maig de 2004), i per lo tant la sentència Bosman no s'aplicava als seus ciutadans. No obstant Eslovàquia tenia ya un Acort d'Associació en l'Unió Europea.

Kolpak va ser expulsat pel seu club en 2000 perque no tenia plaça lliure en haver ya dos jugadors extracomunitaris. Kolpak va impugnar a la Federació Alemana de Balonmà, alegant que l'artícul 15, tractant-ho diferent als ciutadans alemans, coloca una restricció illegal de la seua llibertat de circulació dels treballadors. La Federació Alemana de Balonmà va sostindre que l'igualtat de tracte solament s'aplicava als ciutadans de països de l'Unió Europea (segons la Sentència Bosman) i no als ciutadans no comunitaris. El cas va ser transferit al tribunal superior alemà, Oberlandesgericht, i el Tribunal de Justícia de l'Unió Europea, per a determinar si l'Acort d'Associació entre Eslovàquia i l'Unió Europea, otorga l'igualtat de drets per als treballadors eslovacos que residien i treballaven llegalment en l'UE. El Tribunal va fallar a favor de Kolpak.

Aixina, la Sentència Kolpak declara que els ciutadans de països en Acort d'Associació en l'UE, i que eixercixen llegalment una activitat en un país de la mateixa, tenen els mateixos drets a treballar com a ciutadans de l'UE, i no pot tindre restriccions de cap tipo. Entre eixos països figuren Estats d'Àfrica, del Carib i del Pacífic, com per eixemple Suràfrica, Jamaica o Zimbabue.

Vore també

• Cas Bosman