Sen Melville
El sen Melville forma part del archipèlec de Terra del Fòc ubicat en la regió austral de Chile. Pertany al sector que per al seu estudi s'ha denominat com de les illes del NO.[Nota 1]
Administrativamente pertany a la Regió de Magallanes i Antàrtica Chilena, província de Magallanes, comuna de Punta Arenes.
Des de fa aproximadament 6000 anys les seues costes varen ser habitades pel poble kawésqar. Al començament del XXI este poble havia segut pràcticament extinguit per l'acció de l'home blanc.[1]
Ubicació
Es troba en el sector de les illes del NO de l'archipèlec de Terra del Fòc front a la costa oceànica de l'illa Santa Inés i des del punt de vista orogràfic en el sector de la zona cordillerana o insular.
En la part oriental d'este sector s'alcen els següents picos culminants, utilisables com a punts de reconeiximent i referència: Els cims de l'illa Kempe, entre les quals hi ha tres picachos ben notables; les de l'illa Fúria, altes i dentellades; el mont Skyring de 914 metros en l'illa Skyring i per fi el mont Sant Pablo que s'alça sobre l'illa London pertanyent al grup Camden.[2]
Està situat en mig de les illes Magill; ho rodegen pel nort les illa Kempe, Mortimer i Bynoe, per l'est l'illa Adelaida i pel sur les illes Skyring, Fúria i atres més menudes.
Tanca moltes illes menors i roques. El mont Skyring que s'alça en l'illa del mateix nom és particularment notable i útil com a punt de referència. En el seu costat S'hi ha vàries caletas i fondeaderos.[3]
Història
Les seues costes varen ser recorregudes pels kawésqar des de fa més de 6000 anys fins a mediats del XX. Al començament del XXI este poble havia segut pràcticament extinguit per l'acció de l'home blanc.
A fins del XVIII, a partir de l'any 1788 varen començar a aplegar a la zona els balleneros, els loberos i caçadors de foques anglesos i nortamericanes i finalment els chilotes.[4]
Les següents expedicions varen efectuar treballs hidrogràfics en el sector del sen Melville:
- 1774 - James Cook en decembre, va recórrer i va alçar sectors de la costa oceànica de l'archipèlec de Terra del Fòc des del cap Desijada fins a la Cap d'Hornos. HMS Resolution . Segon viage. Expedició anglesa.
- 1829 - Robert Fitz Roy en el primer viage del HMS Beagle. Expedició anglesa.[5]
El 3 de març de 1827 el comandant Pringle Stokes en el HMS Beagle va fondejar en Plaja Parda i va ser informat per nàufrecs del veler lobero Prince of Saxe Cobourg que la nau havia naufragat en l'illa Fúria i que la seua tripulació necessitava auxili. Pringle Stokes al sendemà va navegar fins a port Gallant a on va deixar fondejada la nau i ell en dos embarcacions de dèu vogues va recórrer el canal Bàrbara va alcançar l'illa Fúria en dos dies; va rescatar al capità i tripulació i va retornar a port Gallant i finalment va aplegar a port de la Fam el 9 de març.[6]
El 17 d'abril de 1829 el tinent Skyring del HMS Beagle va ser embarcat en comissió en la goleta Adelaide. Va prendre el mando i va salpar des de port de la Fam a alçar els canals Magdalena i Bàrbara en instruccions de retrobar-se en el Beagle en port Gallant. El 21 de maig va pujar al cim del mont Skyring en l'illa del mateix nom i va deixar un memorial en els noms dels oficials que participaven en la comissió. El 9 de juny va fondejar de tornada en port Gallant i es va reincorporar al Beagle.[7]
El comandant Robert Fitz Roy en el HMS Beagle va efectuar treballs hidrogràfics en este sector entre el 14 i el 25 de giner de 1830. El 14 va fondejar en caleta Nort. El 15 va enviar a oficials a treballar en les illes propenques al cap Kempe i en la costa de la baïa Hope. El 18 va tindre contacte en natius en els que va intercanviar bens. El 19 per primera volta va vore una canoa fueguina navegant la vela. Eixe mateix dia va pujar al cim del mont Skyring duent un compàs i va comprovar que este era afectat per una forta atracció local degut a que hi havia molta pirita de ferro en l'illa i despuix li varen informar que lo mateix succeïa en les illes propenques. El 20 va pujar novament al mont Skyring i en un teodolit va obtindre excelents demarcació al mont Sarmiento i atres punts notables. El 21 varen caçar i varen peixcar en abundància: oques, cormoranes, ànets. El 22 va examinar la baïa Fúria i va ordenar traure la fusta i tornells que anaren aprovechables dels restants del naufragat schooner Saxe Cobourg. El 25 de giner va salpar a baïa Fúria i després va continuar cap a les illes Fúria del Weste rodejant l'illa Noir. Fitz Roy va llamentar no tindre un geòlec a bordo que haguera obtingut més coneiximent dels minerals d'estes illes i va resoldre que "si alguna volta tinguera que tornar a estos llocs tractaria de tindre en ell una persona calificada per a examinar la terra mentres ell i els seus oficials es dedicarien a l'hidrografia." [8]
Des de fins de decembre de 1914 fins al 14 de febrer de 1915 la travessia alemana SMS Dresden (1908) va estar en este sector, amagat de les naus angleses que ho perseguien, en espera de ser aprovisionado de carbó i víveres per a continuar cap a l'oceà Pacífic.[9]
Vore també
Notes
- ↑ Durant molts anys, fins a començos del sigle XX, es va considerar que les illes del grup del NW de l'archipèlec de Terra del Fòc eren només dos grans illes: l'illa Santa Inés i l'illa Clarence, puix no s'havien explorat completament ni alçat els canals Còrdova després Òbriga i Acwalisnan
Referències
- ↑ Chapman, 2012, pp. 29-30-31.
- ↑ Institut Hidrogràfic, 1958, p. 87.
- ↑ Institut Hidrogràfic, 1958, pp. 90,91.
- ↑ Chapman, 2012, pp. 88-100.
- ↑ Institut Hidrogràfic, 1958, pp. 5-6-8-9-10-11-12.
- ↑ King, 1839, pp. 65-80.
- ↑ King, 1839, pp. 251-257.
- ↑ King, 1839, pp. 381-386.
- ↑ «http://www.nautilus.cl/yatechonos/historia.htm». Archivat des de l'original, el 15 d'abril de 2016. Consultat el 13 de juliol de 2016.
Bibliografia utilisada
- Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
- Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
- Institut Hidrogràfic, Armada de Chile (1958). Rumb de la Costa de Chile Volum V, 4 edició (en espanyol), Institut Hidrogràfic de l'Armada.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Seno Melville» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.