Anar al contingut

Segon teorema de Minkowski

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

En matemàtiques, la segon teorema de Minkowski és un resultat en la geometria dels números sobre els valors presos per una norma en un látice i el volum de la seua cèlula fonamental.

Context

Siga K un cos tancat convexo centralmente simètric de volum positiu i finit en un espai Euclidià n-dimensional ℝn. El gauge[1] o funcional de Minkowski de distància[2][3] g respecte a K està definit per

g(x)=inf⁡{λ∈ℝ:x∈λK}.

Conversament, donada una norma g en ℝn, definim K com

K={x∈ℝn:g(x)≤1}.

Siga Γ un látice, o enreixat en ℝn. Els mínims successius de K o g en Γ estan definits dejanto que el k-ésimo mínim successiu λk siga l'ínfim dels números λ tal que λK conté k vectores linearment independents de Γ. Tenim 0 < λ1 ≤ λ2 ≤ ... ≤ λn < ∞.

Enunciat

Els mínims successius satisfan lo següent[4][5][6]

2nn!vol⁡(ℝn/Γ)≤λ1λ2⋯λnvol⁡(K)≤2nvol⁡(ℝn/Γ).


Referències

  1. ↑ Siegel (1989) p.6
  2. ↑ Cassels (1957) p.154
  3. ↑ Cassels (1971) p.103
  4. ↑ Cassels (1957) p.156
  5. ↑ Cassels (1971) p.203
  6. ↑ Siegel (1989) p.57