Saxofó subcontrabaix
El saxofó subcontrabaix és un tipo de saxofó que Adolphe Sax va patentar i va planejar construir pero que mai va aplegar a realisar. Sax va cridar a l'instrument que va idear saxofó bourdon (nom que rep el tubo més greu de l'orgue). Devia ser un instrument transpositor afinado en siPlantilla:Música, una octava per baix del registre del saxofó baix i dos per baix del saxofó tenor.
Fins a 1999 no es va construir cap saxofó subcontrabaix genuí i interpretable, encara que anteriorment es varen construir a lo manco dos saxofones jagantescs semblats únicament per a l'espectàcul. Encara que el més chicotet dels dos (construït a mitan dels anys 1960) fora capaç de produir tons musicals, en l'ajuda de l'obertura i el tancament dels seus almohadillas per l'absència de teclat en l'instrument, testics han declarat que era incapaç d'interpretar encara una escala simple.[1] En 1999, Benedikt Eppelsheim va construir un instrument cridat tubax, al que va denominar com "saxofó subcontrabaix" que va crear un gran revol entre els seguidors del jazz.
Referències
- ↑ «Subcontrabass Saxophones (?)» (en anglés). Consultat el 18 d'abril de 2009.