Savagnin
La savagnin o savagnin blanc és una varietat de raïm blanc en raïms de hollejo vert. Es cultiva principalment en la regió vinícola del Jura, en França, a on es convertix en vi groc i en va vindre de palla. Té un definit gust a anous.
Història
El història de savagnin és complicada, i no ajuda la seua genoma, prou inestable. El història escomença en l'antiga varietat traminer, raïm de pell verda documentada en el poble del Tirol meridional de Tramin des d'al voltant de l'any 1000 fins al XVI. El famós ampelógrafo Pierre Galet va pensar que la traminer era idèntica a la savagnin blanc de pell verda del Jura. Més recentment s'ha sugerit que la savagnin blanc va adquirir llaugeres diferències en la forma dels fulls i el seu contingut de geraniol[1] quan va creuar a l'atre costat dels Alps.
La frankisch d'Àustria, la gringet de Savoya, l'heida en Suïssa, la formentin de Hongria i la grumin de Bohèmia són molt semblades a la savagnin blanc i, provablement, són clons de la família traminer, si no la mateixa traminer. La viognier del vall del Ródano pot ser un parent alguna cosa més lluntà de la savagnin blanc.
En algun moment, be la traminer, be la savagnin blanc, mutaron a una forma en bayas de pell rosa, cridada traminer tinta o savagnin rose. Galet creïa que una mutació moscatell en la traminer tinto/savagnin rose va dur a l'extra-aromàtica gewürztraminer, encara que en Alemània estos noms són considerats sinònims.
En tots estos canvis genètics ocorrent en la regió que ha segut la llínea del front d'un mileni de guerres en Europa, no és sorprenent que les vinyes s'hagen denominat erròneament. Ya que el vi que es fa en gewürztraminer en Alemània és menys aromàtic que el d'Alsàcia, algunes de les vinyes alemanes pot ser que realment s'hagen identificat mal com savagnin rose. La vinya de Durbach en Baden defén el seu propi tipo de traminer tinto, cridada durbacher clevner (que no deu confondre's en la klevner, un sinònim austríac de la pinot blanc). Segons el història, en 1780 Carlos Federico de Baden va dur ceps des de Chiavenna, Itàlia, a mig camí entre Tramin i el Jura, que era conegut per als alemans com Cleven.
La klevener de Heiligenstein o heiligensteiner klevener que es va trobar al voltant de Heiligenstein en Alsàcia pot representar un lloc d'alvançada de les vinyes durbach. A sovint li les descriu com una forma menys aromàtica de la gewürztraminer, lo que s'assembla prou a la traminer tinto.
Les varietats aubin blanc i el raïm de Champany petit meslier són provablement el resultat d'un creuament entre gouais blanc i savagnin blanc.
Regions

França
La savagnin blanc es cultiva sobretot en el vinya del Jura. És famosa sobretot per ser l'única varietat permesa en els vins grocs de les AOC Château-Chalon i L'Étoile, elaborats de manera molt semblada al jerez fi, en una coberta de flors. La savagnin es mescla en la chardonnay per a fer un vi blanc sec convencional en les AOC L'Étoile i Côtes du Jura, el vi encapçalat Macvin du Jura i un vi espumoso cridat Crémant du Jura
També es mescla en el va vindre de palla de la AOC Côtes du Jura, un va vindre de darreria fet en raïms que es deixen secar sobre palla.
El gringet de Savoya és provablement savagnin blanc; s'usa per a fer va vindre espumoso i va vindre de taula.
Alemània
Com s'ha mencionat abans, Durbach alberga la traminer tinto més coneguda d'Alemània, i gran part de la seua cridada gewürztraminer pugues ben ser una traminer tinto confosa.
Suïssa
No és sorprenent que els Alps suïssos tinguen un raïm paregut a la traminet, cridada heida, doncumentada per volta primera en 1586.[2] El sinònim païen ("pagà") o paën possiblement aludix a un orige antic, precristiano. Visperterminen, Valais, té alguns de les vinyes a major altitut d'Europa, a on es fan, a partir de raïm heida, vins de taula i de darreria.
Referències
- ↑ [enllaç trencat]
- ↑ Office Cantonal De la Viticulture (July 2002). «La Collection De Cepages Et Porte-greffe Du Musee Valaisan De la Vigne Et Du Vin» (PDF). Musee Valaisan De la Vigne Et Du Vin. Archivat des de l'original, el 29 de setembre de 2007. Consultat el 28 d'agost de 2007.
- Robinson, Jancis Vines, Grapes & Wines Mitchell Beazley 1986 ISBN 1-85732-999-6
- Este artícul conté una traducció derivada de «Savagnin» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.