Viognier
La viognier és un raïm blanc de la vall del Ródano, França.[1] Fòra de França, la viognier pot trobar-se en atres països europeus i en distints països d'Amèrica. En algunes regions vinícoles, la viognier és fermentada junt en el raïm tinto syrah, aportant color i buqué al vi.[2]
De la mateixa manera que la chardonnay, la viognier té potencial per a produir vins en cos i en caràcter suau. A diferència del chardonnay, el varietal de viognier té aromes més naturals, entre els quals estan nota sa bresquilla, pera, violetas i minerals. No obstant, estes notes aromàtiques poden desaparéixer si s'expon massa a l'oxigen durant la fermentació en barrica, una tècnica que requerix de habilitat per part del productor que treballe en esta varietat. La calitat potencial del vi de viognier depén també de la viticultura i del clima. El raïm requerix una estació de creiximent llarga i càlida, per a madurar per complet, pero un clima molt càlit pot fer que el raïm desenrolle alts nivells de sucres que donen lloc a un alt grau alcohòlic ans que estes notes aromàtiques es desenrollen. Esta vinya dona baixos rendiments de forma natural, lo que fa que siga un raïm menys rendable per a algunes vinyes.[2]
Història
[editar | editar còdic]L'orige de la viognier és desconegut. Es creu que és una vinya antiga. Possiblement es va originar en Dalmacia (en l'actual Croàcia) i, posteriorment, va ser duta al Ródano pels antics romans.[3] Una llegenda diu que l'emperador romà Probo va dur esta vinya al Ródano en el 281 d. C. Una atra llegenda diu que esta vinya va ser empacada en la syrah en un barco mercant que va anar pel Ródano en direcció a Beaujolais, i que va ser capturat per un grup de forajidos (coneguts com culs de piaux) prop de l'actual Condrieu.[4]
L'orige del nom viognier és obscur. Provablement provinga del nom de la ciutat francesa de Vienne, a on hi havia un lloc alvançat dels romans. Una atra llegenda diu que el nom prové de l'expressió romana via gehenne, que significa "carretera de la vall de l'Infern". Provablement, este nom anara en alusió a la dificultat de cultivar este raïm.[4]
Encara que viognier va ser molt comú, en 1965 el raïm estava casi extinta, ya que solament hi havia uns 8 acres en el nort del Ródano (dels 30 de tota la regió), que produïen solament 1900 litros de vi. La popularitat i el preu d'este vi varen aumentar, i el número de plantacions va aumentar. En l'actualitat el Ródano té 740 acres.[3] El decliu de la viognier en França va tindre mucho que ver en la filoxera de el XIX i en l'abandó de les vinyes despuix de l'I Guerra Mundial.
En 2004 l'anàlisis de ADN de l'Universitat de Califòrnia en Davis va demostrar que el raïm era una parent propenca de la varietat freisa, del Piemont, i que era prima de la varietat nebbiolo.[1]
Viticultura
[editar | editar còdic]La viognier pot ser una varietat difícil de cultivar perque és propensa al oídio. Dona rendiments baixos i impredictibles i els raïms deuen arreplegar-se solament quan estan completament madures. Quan es cull massa pronte, no ha desenrollat tots els seus aromes i sabors. Quan és collida massa vesprada, produïx un vi en textura aceitosa i poc aroma. Els productors de Condrieu solen collir els raïms en uns nivells de sucres que els permeten produir vins en un grau alcohòlic d'entorn al 13%.[5] Quan els raïms estan completament madures tenen un color groc obscur i produïxen un vi en un perfum fort i un alt grau d'alcohol.[1] El raïm preferix climes càlits i estacions de creiximent llargues, pero pot créixer també en àrees més fredes.
En França, el mistral té un efecte distintiu en el nort del Ródano. Este vent modera el clima mediterràneu de la regió, i gela les vinyes durant els mesos d'estiu.[5]
L'expert en vi Remington Norman ha identificat dos ceps de viognier: una del Vell Món, que és el habitual de Condrieu; i un atre cep del Nou Món, que es troba en la regió de Llenguadoc i en atres àrees. Encara que els dos ceps són de la mateixa varietat, produïxen vins clarament diferents.[4]
L'edat de la vinya té també un efecte en la calitat del vi produït. Les vinyes de viognier escomencen a alcançar la seua millor calitat despuix de 15-20 anys. En el Ródano, hi ha vinyes de, a lo manco, 70 anys d'antiguetat.[6]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 1,2 J. Robinson "The Oxford Companion to Wine", 3ª edició, pg 754 Oxford University Press 2006 ISBN 0-19-860990-6
- ↑ 2,0 2,1 Wine & Spirits Education Trust "Wine and Spirits: Understanding Wine Quality" pgs 6-9, 2ª edició revisada (2012), Londres, ISBN 9781905819157
- ↑ 3,0 3,1 Enjoying Viognier.com
- ↑ 4,0 4,1 4,2 O. Clarke Encyclopedia of Grapes pg 277 Harcourt Books 2001 ISBN 0-15-100714-4
- ↑ 5,0 5,1 Clarke, 2001, p. 278.
- ↑ Clarke, 2001, p. 279.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Viognier» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.