Satoyama
Satoyama (里山) és un terme japonés que s'aplica a la zona existent entre els tossals al peu de les montanyes, el piedemonte, i la planura cultivable. Lliteralment, sato (里) significa terra arable o gleba i terra humanisada, i yama (山) significa tossal o montanya. El satoyama ha segut desenrollat a lo llarc dels sigles com una zona d'agricultura i explotació forestal a chicoteta escala.
El concepte de satoyama té vàries definicions, La primera és la gestió dels boscs a través de les comunitats agrícoles locals. Durant l'era Edo, els fulls caiguts eren arreplegades per la comunitat per a fertilizar els camps d'arròs. La fusta s'usava per a la construcció, la cuina i com a llenya. Actualment, satoyama definix no solament a les comunitats forestals mixtes, sino a tot el paisage de l'entorn, un mosaic de boscs mixts, arrossars, praderies, corrents, estanys i embassaments de rec, els quals asseguren el nivell d'aigua dels arrossars i les granges de peixos.[1]
Població, propietat i us del terreny
El decliu de la població en els llogarets ha segut un factor determinant en la desaparició del satoyama del paisage japonés. El creiximent econòmic de Japó entre 1955 i 1975 va crear breches socials i econòmiques significatives entre les ciutats i els llogarets, lo que va conduir al despoblació de pobles de montanya, a on la vida era dificultada per les condicions naturals com a pendents pronunciades, esmonyides de terra i nevades. Els patrons de propietat també han segut un factor. La propietat compartida dels boscs de satoyama prop dels pobles ha segut comú des de principis del XIX.
Estos boscs varen ser talats per consideracions econòmiques i la necessitat de matèries per a construir cases. Degut a que els boscs propencs als pobles han segut talats, els boscs antics d'hui (incloent els boscs d'hages en elevació altes) a sovint es troben llunt dels llogarets. Els habitants usen la fusta dels seus boscs privats i les plantacions de coníferes com a combustible. En la década de 1960, els satoyama s'utilisaven com camps d'arròs, camps llaurats, cultius itinerants, zones de pastoreig, camps de palla, boscs secundaris per a obtindre combustible, i boscs de bambú jagant.[2]
Biodiversitat
Varis tipos d'hàbitat per a la vida selvada han segut proporcionats pel paisage de satoyama mixt com a resultat del sistema agrícola tradicional japonés, que també facilita el moviment de la fauna entre hàbitats. Els desplaçaments d'animals salvages pot ocórrer entre estanys, arrossars, pasturages, boscs, i també entre llogarets. Els estanys, embassaments i rieres, en particular, juguen un paper important en la supervivència d'espècies depenents de l'aigua tals com parots i luciérnagas, que en les primeres etapes del seu cicle vital duen un modo de vida subaquàtic.
Els arbres caducifolios com Quercus acutissima i Quercus serrata són plantats pels agricultors per a mantindre arbres de full caduc caducifolio.[3] La transformació en un bosc laurifolio és impedida pels grangers que tallen estos arbres per a obtindre llenya i carbó vegetal cada 15 a 20 anys. Moltes espècies vegetals i animals són capaços de viure en estos boscs caducifolios per les pràctiques tradicionals d'administració.
Vore també
Referències
- ↑ «Note's Satoyama and Satoumi». Globally Important Agricultural Heritage Systems (GIAHS). FAO. Consultat el 23 de giner de 2017.
- ↑ Fukamachi Katsue, Oku Hirokazu, and Nakashizuka Tohru (2001) The change of a satoyama landscape and its causality in Kamiseyama, Kyoto Prefecture, Japan between 1970 and 1995. Landscape Ecology 16: 703-71
- ↑ http://citeseerx.ist.psu.edu/viewdoc/download?doi=10.1.1.631.82&rep=rep1&type=pdf
- Este artícul conté una traducció derivada de «Satoyama» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.