Anar al contingut

Chamaecyparis obtusa

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Chamaecyparis obtusa (Chamaecyparis obtusa)

Chamaecyparis obtusa, el fals ciprer hinoki,[1] en japonés 檜 o 桧, hinoki, és una espècie arbòrea de la família de les Cupresàcees, originària del centre de Japó.[2][3]




Descripció

És un arbre de creiximent llent que alcança 35 m d'alt en un tronc de fins a 1 m de diàmetro. La corfa és de color pardo rojós obscur. Les fulles són escamosas, 2-4 mm de llarc, redonejades en la punta (obtuses), verts per damunt, i verts per davall en una banda d'estomes blancs en la base de cada full de escama. Els cons són globosos, 8-12 mm de diàmetro, en 8-12 escates colocades en parells oposts. L'espècie emparentada en ella, fals ciprer sawara (Chamaecyparis pisifera) pugues fàcilment distinguir-se per tindre els àpiços dels fulls apuntats i uns cons més menuts.[2][3]

Un fals ciprer paregut que es troba en Taiwan és tractat per diferents botànics com una varietat d'esta espècie (com Chamaecyparis obtusa var. formosana) o com una espècie separada Chamaecyparis taiwanensis; diferix que té cons menors (6-9 mm diàmetro) en escates menors i els fulls en un àpiç molt més agut.[2][3]

Cultiu i usos

Es cultiva per la seua fusta de molt alta calitat en Japó, a on s'usa com a material per a construir palaus, temples, santuaris, teatres noh tradicionals, banys, #pala de tenis de taula i masu. La fusta té aroma a llima, d'un color pardo rosat clar, en un gra ric i dret i és molt resistent a la podrimenta.

Per eixemple, el temple d'Horyuji i el castell d'Osaka es varen construir en fusta de hinoki. El fals ciprer hinoki que creix en Kiso, usat per a construir el santuari de Ise, es diu 御神木 Go-Shin-boku "l'arbre a on va estar deu".

És també un popular arbre ornamental en parcs i jardins, tant en Japó com en atres llocs de clima templat incloent Europa occidental i parts de Norteamérica. Un gran número de cultivars han segut seleccionats per a plantar en els jardins, incloent formes nanes, formes en fulls grocs i formes en fullage dens. També es cultiva a sovint com bonsái.

El polen de hinoki, com el de sugi, és una de les causes principals de rinitis alèrgica en Japó.

Varietats de cultiu

S'han seleccionat més de 200 Varietats de cultiu, de tamany variat entre arbres tan grans com les espècies selvades fins a les plantes nanes de creiximent molt llent per baix dels 30 cm d'alt. Uns pocs dels més coneguts són:[4][5][6]

  • 'Crippsii' té una coronació verda dorada cònica i àmplia en una branca apical vigorosa, que creix fins a 15–20 m d'alt o més.
  • 'Flabelliformis' és una varietat nana en fulls vert clar.
  • 'Kosteri' és una varietat nana en fullage vert poma.
  • 'Lycopodioides' alcança fins a 19 m d'alt, en un fullage alguna cosa fasciado.
  • 'Minima' per baix de 10 cm despuix de 20 anys en fullage de vert mig.
  • 'Nana Aurea' té puntes dorades en les arracades i un to bronzejada en autumne.
  • 'Nana Gracilis' té arracades denses de chicotetes branques que produïxen efectes ricament texturados; a sovint se li cita com una forma nana pero ha alcançat els 11 m d'alt en cultiu en Gran Bretanya.
  • 'Nana Lutea' Una selecció compacta, de creiximent llent groc dorat que s'ha fet molt popular. Una opció groga a 'Nana gracilis'.
  • 'Spiralis' un arbre nano recte i rígit.
  • 'Tempelhof' que creix fins a 2–4 metros té fullage groc verdenc que es torna bronze en hivern.
  • 'Tetragona Aurea' creix fins a al voltant de 18 m d'alt, en una coronació estreta i una brancada irregular, els fulls escamosas en 4 files iguals i branques típicament coronades, verda i dorat.

Taxonomia

Chamaecyparis obtusa va ser descrita per (Siebold & Zucc.) Endl. i publicat en Synopsis Coniferarum 63. 1847.[7]

Etimologia

Chamaecyparis: nom genèric que deriva de les paraules gregues: khamai, que significa "terreny", i kuparissos per "ciprer".

obtusa: epítet llatío que significa "romo".[8]

Varietat acceptada
Sinonímia
  • Chamaecyparis acuta Beissn.
  • Chamaecyparis andelyensis Gordon
  • Chamaecyparis breviramea Maxim.
  • Chamaecyparis keteleri Standish ex Parl.
  • Chamaecyparis lycopodioides (Gordon) Sénécl.
  • Chamaecyparis pendula Maxim.
  • Chamaecyparis tsatsumi (Slavin) Slavin
  • Chamaepeuce obtusa (Siebold & Zucc.) Zucc. ex Gordon
  • Cupressus acuta Lavallée
  • Cupressus breviramea (Maxim.) F.Muell.
  • Cupressus pendens F.Muell.
  • Juniperus sanderi Mast.
  • Retinispora filicoides (Hartw. & Rümpler) Veitch ex Gordon
  • Retinispora fusinoki Zucc. ex Gordon
  • Retinispora lycopodioides Gordon
  • Retinispora monstrosa Carrière
  • Retinispora obtusa Siebold & Zucc.
  • Retinispora sanderi (Mast.) Sander
  • Retinispora tetragona R.Sm.
  • Shishindenia ericoides (Boehm. ex Beissn.) Makino ex Koidz.
  • Thuja obtusa (Siebold & Zucc.) Mast.[9]

Referències

  1. ↑ Nom vulgar preferit en castellà. Arbres: guia de camp; Johnson, Owen i More, David; traductor: Pijoan Rotger, Manuel, ed. Omega, 2006. ISBN 978-84-282-1400-1. Versió en espanyol de la Collins Tree Guide.
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 Farjon, A. (2005). Monograph of Cupressaceae and Sciadopitys. Royal Botanic Gardens, Kew. ISBN 1-84246-068-4
  3. ↑ 3,0 3,1 3,2 Rushforth, K. (1987). Conifers. Helm ISBN 0-7470-2801-X.
  4. ↑ Lewis, J. (1992). The International Conifer Register Part 3: The Cypresses. Royal Horticultural Society. Londres.
  5. ↑ Welch, H., & Haddow, G. (1993). The World Checklist of Conifers. Landsman's. ISBN 0-900513-09-8.
  6. ↑ Tree Register of the British Isles
  7. ↑ «Chamaecyparis obtusa». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultat el 30 de març de 2015.
  8. ↑ En Epítets Botànics
  9. ↑ «Chamaecyparis obtusa». The Plant List. Consultat el 30 de març de 2015.

Bibliografia

  1. Flora of China Editorial Committee. 1999. Flora of China (Cycadaceae through Fagaceae). 4: 1–453. In C. I. Wu, P. H. Raven & D. I. Hong (eds.) Fl. China. Science Press & Missouri Botanical Garden Press, Beijing & St. Louis.

Enllaços externs

Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Chamaecyparis_obtusa&oldid=1393915»