Santuari de Ise

Erro al crear miniatura:

Santuari de Ise

   

Vista del Santuari Principal de Naikū, la zona més sagrada del Santuari de Ise. El seu accés és restringit, i solament és possible observar-ho a certa distància despuix d'una tanca.

El Santuari de Ise (伊勢神宮, Ise-jingū^?), també conegut com el Gran Santuari de Ise (伊勢大神宮, Ise-Daijingū^?) i oficialment com El Santuari (神宮, Jingū^?), és el santuari Shintō més important de Japó, considerat el lloc més sagrat d'esta religió. Es localisa en la ciutat d'Ise, en el centre de la prefectura de Mie, en la regió central-sur del país. La zona en la que s'ubica el santuari forma part del parc nacional Ise-Shima, que inclou ademés atres llocs sagrats i històrics, com Meoto Iwa i el Saiku (residència imperial durant l'era Heian). El Santuari és mencionat en els dos llibres més antics de Japó, el Kojiki i el Nihonshoki, escrits al començament de el VIII, en els que es menciona que la fundació llegendària del Santuari va ser realisada en l'any 4 a. C., per la princesa Yamatohime-no-mikoto, filla del Emperador Suinin.

El Santuari de Ise es compon de dos santuaris principals: el Santuari Interior (内宮, Naikū^?) i el Santuari Exterior (外宮, Gekū^?), situat a uns sis quilómetros al noroest del primer. Ademés, estos dos complexos posseïxen uns cent vintitrés santuaris subordinats de diverses categories, noventa y uno en Naikū i treinta y dos en Gekū, sumant en total cent vinticinc santuaris. El complex de Naikū està dedicat a l'adoració d'Amaterasu Ōmikami, la deesa Shintō del Sol i antepassada de la Família Imperial de Japó, per lo que està baix el conte i la protecció d'esta, concretament del Sum Sacerdot i de la Suma Sacerdot, descendents abdós del Emperador de Japó. El complex de Gekū està dedicat a l'adoració de Toyouke no Ōmikami, deesa dels cereals, el vestit, l'aliment, la vivenda, l'agricultura i l'indústria. Posseïx un estil arquitectònic arcaic conegut com Shinmeizukuri, representatiu d'un autèntic estil japonés, que reflectix l'estil Shintō tardà, previ a l'arribada del budisme a Japó en el VI i que és comuna a tota la prefectura de Ise.

En el Santuari de Ise hi ha ademés un bosc en arbres sagrats i distintes zones a on s'elaboren productes que són utilisats com ofrenas sagrades: un camp d'arròs, una salina, un hort, factories tradicionals de seda, cànem i alfarería, llocs de secat de peix, etc. També posseïx algunes àrees culturals com una biblioteca i tres museus, aixina com atres edificacions anexes. Dins del Santuari tenen lloc una gran cantitat de cerimònies religioses diàries basades en els cicles agrícoles, indispensables en l'economia japonesa tradicional. Estes activitats estan organisades per una jerarquia eclesiàstica que és l'encarregada de manejar els elements sagrats que són usats com a ofrenes: aigua, fòc, aliments, seda, fusta, música i dansa, etc. Tots els anys, creents procedents de tot el país acodixen en pelegrinage al Santuari, fet conegut com O-Ise-Mairi, ya que, segons la tradició, els practicants del Shintō deuen acodir al santuari a lo manco una volta en la seua vida. Primer ho fan al Gekū per a posteriorment peregrinar al Naikū, a pesar de que este sector és accessible solament en ocasions especials. Els santuaris principals de cada complex no són accessibles al públic i solament poden ser vists certa distància, des de darrere d'unes tanques.

Erro al crear miniatura:

Mapa de la prefectura de Ise, mostrant l'àrea que comprén tots els santuaris i establiments subordinats al Santuari de Ise.

Orige mitològic i religiós

Artícul principal → Shintō.

La religió Shintō (神道, Shintō^? lliteralment, camí dels deus) és considerada la religió nativa de Japó i es basa principalment en l'influència i harmonia constant d'una pléyade de huit millons de deïtats que controlen la naturalea i l'esperit de tot lo que rodeja: montanyes, boscs, rius, mars, plantes, animals i inclusivament el clima; estes deïtats són conegudes com kami (神, 'kami'^?).

En l'antiguetat, Japó va subsistir principalment en la producció d'arròs. Ya que els kami tenen control sobre la naturalea, els antics habitants varen decidir establir una harmonia respectuosa en estes deïtats, en la finalitat de tindre bones collites cada any. Per a conseguir els seus objectius varen procedir a la construcció de llocs sagrats i l'elaboració de suntuosas cerimònies, que tenien com a fi satisfer als kami; en conseqüència, les comunitats devien treballar de manera unificada en la finalitat de tindre prosperitat econòmica i alimentària.

En haver una influència determinant de cada kami es va començar a desenrollar la mitologia japonesa, continguda de primera mà en els llibres Kojiki (古事記, 'Kojiki'^? lliteralment, Cròniques antigues) escrita en 712 i el Nihonshoki (日本書紀, 'Nihonshoki'^? lliteralment, Cròniques de Japó) escrita en 720; considerats els llibres més antics de Japó. En estos llibres, es relata en varis capítuls l'era llegendària i mítica de la creació del cel i la terra, el naiximent de Japó i de diverses deïtats; i la seua descendència en diverses persones, sobretot en l'Emperador de Japó.

Relació en Amaterasu Ōmikami

Amaterasu Ōmikami, deesa del sol, eixint de la cova celestial i tornant la llum al cel i la terra.

Artícul principal → Amaterasu Ōmikami.

Amaterasu Ōmikami (天照大御神, Amaterasu Ōmikami^?), deesa del Sol, va ser filla dels deus Izanagi i Izanami, creadors del cel i la terra, i pares de la majoria dels kami. Va ser germana de Tsukiyomi, deu de la nit i de Susanoo, deu del mar.

Per orde dels seus pares, ella va governar el cel (Takama no Hara); pero Susanoo, celós per la decisió dels seus pares, va ascendir al cel i va cometre actes escandalosos com destruir el camp d'arròs i la tejeduría celestial. Amaterasu, enujada per l'acció va decidir amagar-se en la cova celestial cridada Ama no Iwato.

Açò va dur com a conseqüència l'arribada de l'obscuritat perpètua en el cel i la terra i la sossobra en abdós móns. La miríade dels kami es va reunir en la finalitat de que la deesa abandonara la cova; en esta reunió varen elaborar l'Espill Sagrat (Yata no Kagami) i ho varen posicionar en l'entrada de la cova; esta acció seria acompanyada en un alegre festival i l'eixecució d'una dansa i música sagrada cridada kagura. En açò, Amaterasu va decidir eixir de la cova i tant el cel com la terra varen tornar a allumenar-se. Despuix de l'incident, Susanoo va ser expulsat del cel i exiliat a la terra d'Izumo.

Amaterasu és considerada la deïtat central, mes no l'única, de la religió Shintō; ya que posseïx una gran influència sobre la naturalea i el harmonia en entre el cel i la terra; pero no és considerada omnipotent o absoluta dins de la pléyade dels kami.

Relació en l'Emperador de Japó

Erro al crear miniatura:

l'Emperador Jinmu, primer Emperador de Japó i descendent de Amaterasu. Legendariamente, tots els emperadors de Japó tenen descendència en la deesa del sol.

Artícul principal → Emperador de Japó.

A diferència d'algunes mitologia com la grega, la mitologia japonesa conecta a diversos kami com ancestros de molts clans i famílies influents en l'història japonesa, incloent la Família Imperial.

Segons el mit, Okuninushi-no-kami, descendent de Susanoo, va unificar totes les regions de Izumo i va establir una nació anomenada (Ashihara-no-Nakatsukuni), l'Antic Japó. Amaterasu, va decidir enviar la seua descendència a esta nació en la finalitat de governar-ho; Okuninushi li va concedir la sobirania a la deesa i esta va enviar al seu net, Ninigi-no-mikoto, a l'actual illa de Kyushu com a nou governant. Per a llegitimar la seua sobirania, Amaterasu li va enviar a Ninigi els Tesors Sagrats de Japó i arròs diví del cel. També durant el descens de Ninigi, varen aplegar atres kami i els seus descendents.

Posteriorment, el net de Ninigi va abandonar Kyushu i va aplegar a la regió de Yamato, en el centre de Japó. Fundaria l'actual nació de Japó i establiria la capital en Kashihara; proclamant-se com el primer Emperador de Japó, prenent el nom d'Emperador Jinmu.

Relació en els Tesors Sagrats

Artícul principal → Tesors Sagrats de Japó.

Els tres tesors imperials, considerats com a sagrats, consistixen en l'Espill Sagrat (Yata no Kagami), l'Espasa Sagrada (Ame no Murakumo no Tsurugi) i la Gema Sagrada (Yasakani no Magatama). Segons la religió Shintō, cada tesor posseïx una simbologia: l'honestitat, la valentia i el carinyo respectivament.

En el succés de l'eixida de Amaterasu de la cova celestial, el Yata no Kagami és el tesor que simbolisa a la deesa del sol. Quan Amaterasu li va donar este espill al seu net Ninigi-no-mikoto, li va dir: pensa que este espill sagrat no és més que yo mateixa, cuida-ho i adora-ho per sempre. Com Ninigi va ser predecessor dels emperadors de Japó, tots ells han adorat a Amaterasu Ōmikami com la seua deesa familiar, creent que ella mateixa es troba en l'espill.

Fundació

Segons el Kojiki i el Nihonshoki, l'adoració de Amaterasu es realisava originalment en el Palau Imperial, en Yamato. No obstant, durant el regnat del Emperador Sujin, dècim emperador de Japó (mediats de el I); el país va sofrir una série d'epidèmies i atres desastres naturals. Ya que es pensava que estes calamitats tenien un orige diví, en especial en la kami Amaterasu, l'emperador va assignar a la seua filla, la princesa Toyosukiirihime-no-mikoto, a que retirara a Amaterasu del Palau Imperial i que es buscara un nou lloc d'adoració; el nou lloc es localisaria en l'est de la conca de Nara.

Este lloc solament seria usat per un breu temps, ya que l'Emperador Suinin, emperador decimoprimero, va demanar a la seua filla, la princesa Yamatohime-no-mikoto, que buscara un lloc més plaenter que servira com a lloc permanent d'adoració a Amaterasu. La princesa va recórrer les províncies de Ōla meua i Mine, i en aplegar a la província de Ise va escoltar la veu de Amaterasu que dia: Yo desige viure per sempre ací en Ise, a on el vent dels kami bufa, el país es beneirà en els abundants recursos de les montanyes i de la mar.

Yamatohime-no-mikoto va decidir construir en el vigèsim sext any del regnat de l'Emperador Suinin un gran santuari en Ise, a on se celebrarien les cerimònies a Amaterasu de manera ininterrompuda. Este lloc seria el naiximent del Santuari Interior o Naikū i a la seua volta de tot l'actual complex del Santuari de Ise o Jingū.

L'establiment del Santuari Exterior o Gekū es va fer 500 anys despuix, a finals de el V. Segons la llegenda, Amaterasu es va aparéixer en un somi davant l'emperador Iūryaku, emperador vigèsim primer, i esta li va dir que no rebia de manera adequada els seus aliments, per lo que va demanar a l'emperador que cridara a Toyouke Ōmikami, deesa dels aliments, vestits i refugi, originària de la província de Tanba (actualment, nort de la prefectura de Kyoto), a que s'encarregara de la seua alimentació. Despuix d'este somi, l'emperador va erigir un lloc especial d'adoració i va dur a Toyouke a Ise, en a on es realisaria una cerimònia dos voltes al dia en la finalitat de que Amaterasu rebera apropiadament els seus aliments. Aixina, en el vigèsim segon any del regnat de l'Emperador Iūryaku es va fundar Gekū.

Bibliografia

• Taryo Obayashi i Yoshio Watanabe (1982). Ise und Izumo: die Schreine dones Schintoismus (en alemà), Friburgo de Brisgovia, Basilea, Viena.