Sarracenia flava

Erro al crear miniatura:

Sarracenia flava (Sarracenia flava)

Sarracenia flava, coneguda comunament com a planta carnívora groga, és una planta carnívora de la família de les Sarraceniaceae. Com les demés Sarraceniaceae, és nativa de la costa este d'Estats Units i els seus eixemplars s'estenen des del sur d'Alabama, passant per la Florida i Geòrgia, fins a les planures costeres de #Virginia i Carolina de Sur.

Descripció

La planta carnívora groga atrapa insectes utilisant un full enrollada, que és d'un color vibrant, i que forma un tubo vertical fins a de un metro d'altura (encara que 50 cm de llongitut és lo usual). El full té forma de gerra o tubo que en la part superior forma una tapa o opèrcul, lo que evita que la pluja entre a la gerra i diluïxca les secrecions digestives existents en el seu interior.

Com atres plantes del gènero Sarracenia, la planta carnívora groga atrau als insectes en els seus vibrants colors (groc i roig comunament) i després els atrapa en el opèrcul, un full localisat en el centre de la planta. L'opèrcul també es pot eixamplar per a formar una tapa (especialment en temporades plujoses) per a evitar l'excés aigua en la planta i la dilució de les enzimes digestives. Algunes tenen una capa de pèls curts i rígits que apunten cap a avall per a guiar a l'insecte que es posa en la part superior de la planta. També solen tindre patrons com els de les flors, en marques d'antocianinas (particularment S. flava var. rugelii i S. flava var. ornata), estos la fan més atractiva als seus possibles preses.

L'obertura de la planta es flexiona per a formar un "roll de néctar" o peristoma, la superfície del qual està tachonada de glándulas secretoras de néctar. Ademés del sucre, el néctar d'esta planta conté alcaloide cicutina (una toxina que també es troba en les conium), este ajuda a intoxicar a les seues víctimes. Els assuts que entren al tubo difícilment ixen, puix la secrecions cerosa i suaus que est conté fa que els insectes perguen l'equilibri i caiguen al fondo (a on una combinació de líquit digestiu, agents humectantes i pèls impossibilitaren el seu escape). S'ha descobert que alguns insectes grans (com les avespes) en algunes ocasions han conseguit escapar de l'interior d'esta planta, mastegant i obrint-se pas a través del tubo.

En primavera la planta produïx grans flors simètriques, de pétals grocs que pengen de la planta en forma de paraigües. El estigma de la flor es troba en les puntes. Els insectes polinisadors generalment ingressen a la flor des de dalt, forçant el seu camí cap a la cavitat entre els pétals i el "paraigües", depositant el polen que duen en els estigmes quan entren. Els polinisadors generalment ixen de la flor, havent segut espolvoreado en el propi polen de la planta, este sistema unidireccional ajuda a assegurar la polinisació creuada. A finals del estiu i el autumne, la planta deixa de produir fulls carnívors i, en canvi, produïx filodios no carnívors. Esta és provablement una adaptació als baixos nivells de llum i l'escassea d'insectes durant els mesos d'hivern.

La planta és fàcil de cultivar i és una de les plantes carnívores més populars en la horticultura. Esta es hibrida fàcilment en atres membres del gènero Sarracenia. Les atres espècies d'estes són fàcilment trobades en la naturalea i també són popular entre els coleccionistes.

Taxonomia

Sarracenia Flava va ser descrita per Carlos Lineo i publicada en Species Plantarum en 1753.

Etimologia

• Sarracenia: nom genèric dau en honor del mege francés Michel Sarrasin, una naturalista i coleccionista de plantes en Quebec. Hi ha una atra versió, que no obstant, sosté que el nom d'esta planta deriva de Jean Antoine Sarrasin, qui era traductor de les obres de Dioscórides.
• flava: epítet d'orige llatí que significa "groguenc" o de "de color groc".

Sinonímia

• Sarracenia gronovii var. flava (L.), per Alphonso Wood.