Peristoma
La paraula peristoma deriva del grec peri, que significa 'entorn' o 'junt', i stoma, 'boca'. És el terme utilisat per a descriure vàries característiques anatòmiques que rodegen l'obertura d'un orgue o estructura en plantes, animals invertebrats, i verdets.
En verdets
El peristoma dels verdets és una obertura cializada en l'esporangi que permet la descàrrega gradual d'esporas, en lloc de lliberar-les totes al mateix temps.
La major part dels verdets produïxen una càpsula en una tapa (l'opèrcul) que es desprén quan les esporas de l'interior estan madures i llistes per a ser dispersades. L'obertura que es revela és cridada estoma (significa "boca") i està rodejada per un o dos peristomas. Cada peristoma és un anell de "dents" triangulars formats a partir dels restants de parets celulars. Generalment hi ha 16 dents en cada peristoma, separats un de l'atre i capaços de moure's per a tancar l'estoma, aixina com plegar-se per a obrir-ho. Esta articulació de les dents es denomina arthrodontous i es troba en el verdet de la subclasse Bryopsida. En atres grups de verdets, la càpsula està ben nematodontous en un opèrcul adjunt (com en el Polytrichopsida), o be s'obri per a dividir-se sense opèrcul o dents.
Hi ha dos subtipos de peristoma arthrodonto.[1] La primera es denomina haplolepidous i consta d'un sol círcul de 16 dents de peristoma. El segon tipo és el peristoma diplolepidous trobat en la subclasse Bryidae. En este tipo, hi ha dos anells de dents de peristoma —unendostoma intern (abreviatura de endoperistoma) i un exostoma. El endostoma és una membrana més delicada, i les seues dents estan alineades entre les dents de l'exostoma. Hi ha varis verdets en el Bryopsida que carixen de peristoma en les seues càpsules. Eixos verdets encara mantenen els mateixos patrons de divisió celular en el desenroll de la càpsula, pero les dents no es desenrollen plenament.
En plantes en trompetes
En plantes en trompetes, el peristoma és un anell de reflexos (o anell parcial) de teixit que rodeja l'entrada al tubo digestiu d'estes plantes. A sovint (per eixemple en Cephalotus) posseïx forts i dominants 'dents' que li ajuden a retindre l'assut. A sovint és esguitada en glàndules secretoras de néctar, d'ahí el seu nom popular, roll de néctar.
Referències
- ↑ Edwards, S. R. 1984. "Homologies and inter-relationships of moss peristomes", pàgines 658-695 in R. M. Schuster (Ed.) New Manual of Bryology. (Japó: The Hattori Botanical Laboratory). ISBN 4-938163-3045.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Peristoma» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.