Saprolegnia

Saprolegnia

El gènero Saprolegnia pertany a la classe Oomycetes, divisió en la qual la majoria de les espècies són saprofitas o parasitoides. Les característiques comunes per a les seues espècies són presentar zoosporas en flagelos barbulados i plans, sent el flagelle anterior barbulado i el posterior pla. Saprolegnia va ser prou temps considerat un fonc, pero fa poc per un consens es va crear un nou regne, separant-ho aixina del Regne Fungi i insertant-ho en el nou regne, el Regne Chromista, el qual està molt més prop de les algues que dels foncs. Este Regne està representat ademés per les algues pardas i les diatomeas. La confusió que existia era degut a que Saprolegnia conté característiques dels foncs com la presència d'hifes, i la constitució de micelio inclús creixent en mijos de cultius per a foncs. Aixina i tot existixen problemes en la classificació d'esta divisió, ya que internacionalment existixen molts científics que inclús la consideren en el Regne Protista. L'importància de treballar en Saprolegnia és la seua condició de paràsit en peixos com la trucha i els salmónidos, sent el causant de grans pèrdues econòmiques, considerada aixina una molesta plaga per a les empreses salmoneras. De fet l'importància és tal que s'han fet estudis del genoma de Saprolegnia des del seu ADN mitocondrial fins a la seqüenciació de les seues genés.

Morfologia i classificació

• Saprolegnia pertany a la classe Oomycetes, divisió en la qual la majoria de les espècies són saprofitas o parasitoides. Les característiques comunes per a les seues espècies són presentar zoosporos en flagelos barbulados i plans, sent el flagelle anterior barbulado i el posterior pla.

Saprolegnia es troba en l'orde Saprolegniales i pertany finalment a la Família Saprolegniaceae la qual té com a característiques generals un micelio cenocítico molt ramificado, una paret celular principalment de glucanos, també de celulosa en la qual apareixen septos per a separar els òrguens reproductors.

Els zoosporangios són llarcs i cilíndrics, terminals, de diàmetro alguna cosa major que la hifa que els origina

El gènero Saprolegnia es presenta formant una estructura algodonosa, i un micelio poc organisat. En el micelio apareixen zoosporocistos que presenten un tabic, i en l'interior s'organisen multitut de zoosporas biflageladas que busquen activament un atre hoste.

Les zoosporas es dividixen en 2 tipos

• zoosporas primàries: en forma de pera, flagelos apicales
• zoosporas secundàries: reniformes, flagelos laterals dirigits en sentits oposts, insertos en una regata lateral profunda.

Gametangios en general terminals, a voltes intercalares, en oogonio esfèric en una o vàries oósferas uninucleadas i branques anteridiógeneas allargades, plurinucleadas, originades en la mateixa hifa del oogonio o en una atra hifa del mateix o distint micelio.

Hàbitat

El gènero Saprolegnia, es troba principalment distribuït en ambients aquàtics, pot ser tant saprofito com parasitoide, alimentant-se aixina de cèlules mortes o parasitando a peixos com la trucha i el salmón, instalant-se aixina en els seus agallas. Este últim cas és cridat micosis.

Saprolegnia és tolerant a grans rancs de temperatura des de 3 a 33 °C, es troba preferentment en l'aigua, encara que també pot habitar en sol humit, El seu ranc de tolerància a la sal salinitat relativa d'aproximadament 1,75% de ClNa, no soportant aixina concentracions iguals o superiors a 3,5% de ClNa.