Salvia officinalis subsp. lavandulifolia
 |
Esta pàgina de desambiguació enumera artículs que tenen títuls similars. |
Sàlvia officinalis subsp. lavandulifolia, coneguda comunament com a sàlvia d'Espanya, sàlvia de full estret, sàlvia espanyola o sàlvia menor, és una subespecie de planta herbácea perenne de Sàlvia officinalis que pertany a la família de les lamiáceas.
Descripció
[editar | editar còdic]És un arbust perenne, aromàtic, de baixa estatura (30-50 cm). Les fulls són pecioladas, elíptiques o lanceoladas (unes 3-4 voltes més llargues que amples), en els nervis prou marcats, grisáceas sobretot en el envés. La inflorescència presenta numerosos verticilos de florés de corola violácea i cáliz en cinc dents més o menys iguals, sense pèls glandulosos.[1]
Distribució i hàbitat
[editar | editar còdic]L'àrea de distribució nativa d'esta subespecie s'estén des del centre i est d'Espanya, fins al sur de França. Creix principalment en el bioma templat.[1]
Es troba en sol rocós en xaraés, en el romer, la Lavandula lanata, i en la Genista cinerea.[1]
Taxonomia
[editar | editar còdic]L'espècie va ser descrita inicialment com a Sàlvia lavandulifolia va ser descrita per Martin Vahl i publicat en Enumeratio Plantarum . . . 1: 222, en 1804, actualment, és tant un sinònim com el basónimo d'esta;[2] i ulteriormente seria degradada a subespecie de Sàlvia officinalis per Helmut Gams en Illustrierte Flora von Mittel-Europa 5(4): 2482, en 1927.[3]
Etimologia
[editar | editar còdic]Vejau: Sàlvia
Vejau: Sàlvia officinalis
lavandulifolia: epítet que combina el nom del gènero Lavandula i el vocablo llatí folia; "full"; pròpiament que significa "en fulls de Lavandula", referint-se a la similitut en l'apariència concreta dels fulls de la planta en les espècies de susodicho gènero.[4]
Noms comuns
[editar | editar còdic]- Castellà: blanquilla, camamirla, espliego, espliego blanc, jalvia, madreselva, manisielva, manisierva, manisilva, camamirla amarga, camamirla burrera, mariselva, mariserva, marisielva, marisierva, marisilva, menta, sàlvia, sàlvia comuna, sàlvia d'Aragó, sàlvia d'Espanya, sàlvia de full d'espliego, sàlvia de full estret, sàlvia de fulls d'espliego, sàlvia de fulls estrets, sàlvia de la Alcarria, sàlvia espanyola, sàlvia fina, sàlvia fina de full estret, sàlvia fina de fulls estrets, sàlvia menor, llacor, selmia, selva, sielva, sielva albal, sielva blanca, sielva parda, sielva rastrera, siervo, siervo albal, siervo blanca, siervo parda, siervo rastrera.[5][6]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 1,2 Clebsch, Betsy; Barner, {{{nom2}}} (2003). [1] (en en), Timber Press, p. 198. ISBN 978-0-88192-560-9.
- ↑ «Sàlvia lavandulifolia» (en en). Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultat el 2012-12-08.
- ↑ «Sàlvia officinalis subsp. lavandulifolia» (en en). International Plant Names Index. Consultat el 2025-06-04.
- ↑ «Etimologia dei nomi botanici i micologici (requerix busca interna)» (en it). Acta Plantarum. Scheda IPFI. Consultat el 2025-06-04.
- ↑ «Sàlvia lavandulifolia». Real Jardí Botànic: Proyecte Anthos (requerix busca interna). Consultat el 2010-04-15.
- ↑ «Sàlvia lavandulifolia subsp. lavandulifolia». Real Jardí Botànic: Proyecte Anthos (requerix busca interna). Consultat el 2025-06-04.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]- Sàlvia lavandulifolia en Herbario virtual
- Este artícul conté una traducció derivada de «Salvia officinalis subsp. lavandulifolia» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.