Salvadora persica
L'arbre espalme de dents (Salvadora persica) és una planta pertanyent a la família de les salvadoràcees, cridada aixina pel seu us estés com pal de mastegar. És coneguda també pels noms d'arbust de sal, arbre de la mostaça o arbre de l'arac.
Extensió
La planta creix des d'Àfrica, a on és present en casi tots els països, fins a l'Índia. Salvadora persica abunda en llocs secs, en sols arenencs o sálicos. En l'Índia apareix fins als 500 metros superior del nivell mig de la mar i en Tanzània fins als 1800 metros.
Descripció
Es tracta d'arbusts o chicotets arbres en corfa blanquecina, branques estovades, fulles ovales rígides i carnosas, de 4 a 5 cm de llarcs. La cutícula dels fulls és molt grossa. Són construïdes de forma isolateral i contenen estomas en abdós cares del full. Tenen teixit que almagasena aigua.
Les frutas pisiformes són comestibles, redonejades i contenen una sola llavor.
Us
El seu nom es referix al fet de que els seus brots, raïls i branques són usades tradicionalment per a l'higiene dental. Són tallats i després mastegats fins que finalment estan suficientment deshilachados per a que puguen servir com a raspall. Ademés de servir per al llavat dental poden ser usats per al massage de les genives o la llengua. Entre les costums islámicas abans de realisar l'oració a Deu, és recomanable la netea oral en este raspall, al com es referix com Miswak o Siwak, segons el hadith arreplegat per Bujari i Muslim:
- "Baix l'autoritat d'Abu Hurayrah (que Deu estiga complagut en ell), qui va reportar que el Profeta (que la pau i les bendicions de Deu siguen sobre ell) va dir: 'Si no fora perque no vaig voler fer les coses difícils per al meu poble, els hauria ordenat usar el siwak a l'hora de cada oració'".[1]
La Planta conté minerals, filaments, proteïnes i substàncies inhibidores de la germinació. Especialment depòsits de cristals de bassanit que soporten el conte de les dents. La fusta conté una proporció elevada de Flúor, de 8 a 22 ppm.
La pasta de dents d'Ayurveda contenen substàncies d'esta espècie.
Les fulles i la corfa contenen trimetilamína. Les llavors són riques en olis i #àcit orgànics
Ecologia
L'arbre servix com a aliment per a gèneros de palometas (Lepidoptera): Charaxes hansali, Colotis phisadia, Colotis vestalis, Nepheronia buquetii.
Taxonomia
Salvadora persica va ser descrita per Carlos Linneo i publicat en Species Plantarum 1: 122, en l'any 1753.[2]
Vore també
Referències
- ↑ al-Bujari, 2/299 i Muslim, 1/151]
- ↑ Salvadora persica en Tròpics
- ↑ Salvadora persica en PlantList
Bibliografia
- AFPD. 2008. African Flowering Plants Database - Base de Donnees dones Plantes a Fleurs D'Afrique.
- Gibbs Russell, G. I., W. G. Welman, I. Reitief, K. L. Immelman, G. Germishuizen, B. J. Pienaar, M. v. Wyk & A. Nicholas. 1987. List of species of southern African plants. Mem. Bot. Surv. S. Africa 2(1–2): 1–152(pt. 1), 1–270(pt. 2).
- Nasir, I. & S. I. Ali (eds). 1980-2005. Fl. Pakistan Univ. of Karachi, Karachi.
Enllaços externs
Wikispecies té un artícul sobre Salvadora persica.- descripció pharmacológica (anglés/english)
- estudi del seu efecte (alemà/deutsch)
- Este artícul conté una traducció derivada de «Salvadora persica» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.