Salm 149

El salm 149 és el centèsim quadragèsim nové salm del Llibre dels salms de la Bíblia. Es tracta d'un salm aleluyático [1] que fa part del Hallel final.[2] És també conegut pel seu íncipit segons la versió llatina: «Cantate Domine canticum novum».
El salm forma part habitual de les llitúrgies judeua, catòlica, luterana, anglicana i atres llitúrgies protestants. A sovint s'ha posat música, incloent una composició de quatre parts en alemà per Heinrich Schütz com a part del Salteri de Bach, i Salm 148, una composició per a veu i piano d'una adaptació anglesa escrita i composta per Leonard Bernstein en 1935, la seua primera obra conservada.
Antecedents i temes
[editar | editar còdic]El Salm 149 compartix la seua primera llínea en el Salm 98, conegut com Cantate Domine. Abdós salms demanen alabanza a Deu en la música i la dansa, perque Deu ha elegit al seu poble i li ha ajudat a la victòria. El Salm 149 també crida a estar preparats per a lluitar, en «espases esmolades en abdós costats en les seues mans». El final del salm ha segut interpretat de manera diferent pels comentaristes. Agustín de Hipona va escriure que la frase de l'espasa té un «significat místic», que dividix les coses temporals de les eternes. James L. Mays comenta: «Hi ha una dimensió escatológica, casi apocalíptica, en l'anticipació del salm d'una guerra dels fidels que resoldrà el conflicte dels regnes d'este món i el regne de Deu». Citant els versículs 5 i 6, el Talmud (Berakhot 5) diu que les alabanzas pronunciades pels piadosos en els seus llits es referixen a la recitació del Shema de l'hora de gitar-se. El Shemá és com una «espasa de doble tall» que pot destruir tant als dimonis interns com als externs i als esperits malignes.[3][4] Esta image d'una espasa de doble tall també es referix al poder de alabanza de Deu d'Israel, que els permet venjar-se de les nacions que els varen perseguir quan les nacions reben el seu castic al final dels dies.[5]
C. S. Rodd senyala que alguns escritors dividixen el salm en dos seccions, versículs 1-4 i 5-9 (com el disseny en la Nova Versió King James),[6] pero uns atres creen tres seccions, versículs 1-3, 4-6 i 7-9. El respal a una estructura de tres seccions «es veu principalment en la tríade d'infinitius en els versículs 7-9»,[7] a saber, «per a eixecutar venjança..., per a nugar als seus reis..., per a eixecutar juí...» en la Versió Regna-Valera.[8]
Text
[editar | editar còdic]La següent taula mostra el text en hebreu[9][10] del Salm en vocals, junt en el text en grec koiné de la Septuaginta[11] i la traducció a l'espanyol de la Bíblia del Rei Jacobo. Tinga en conte que el significat pot variar llaugerament entre estes versions, ya que la Septuaginta i el text masorético provenen de tradicions textuals diferents.[note 1] En la Septuaginta, este salm està numerat com a Salm 148.
| # | Hebreu | Espanyol | Grec |
|---|---|---|---|
| 1 | Plantilla:Script/Hebreu | Alabeu al Senyor. Canteu al Senyor un càntic nou, i el seu alabanza en la congregació dels sants. | ᾿Αλληλούϊα. - ΑΣΑΤΕ τῷ Κυρίῳ ᾆσμα καινόν, ἡ αἴνεσις αὐτοῦ ἐν ἐκκλησίᾳ ὁσίων. |
| 2 | Plantilla:Script/Hebreu | Que Israel es regocije en aquell que ho va crear; que els fills de Sion s'alegren en el seu Rei. | εὐφρανθήτω ᾿Ισραὴλ ἐπὶ τῷ ποιήσαντι αὐτόν, καὶ οἱ υἱοὶ Σιὼν ἀγαλλιάσθωσαν ἐπὶ τῷ βασιλεῖ αὐτῶν. |
| 3 | Plantilla:Script/Hebreu | Alaben el seu nom en danses; canten alabanzas a ell en panderetes i harpas. | αἰνεσάτωσαν τὸ ὄνομα αὐτοῦ ἐν χορῷ, ἐν τυμπάνῳ καὶ ψαλτηρίῳ ψαλάτωσαν αὐτῷ, |
| 4 | Plantilla:Script/Hebreu | Perque el Senyor es complau en el seu poble; adornarà als humils en la salvació. | ὅτι εὐδοκεῖ Κύριος ἐν τῷ λαῷ αὐτοῦ καὶ ὑψώσει πραεῖς ἐν σωτηρίᾳ. |
| 5 | Plantilla:Script/Hebreu | Que s'alegren els sants en la glòria; que canten en veu forta en els seus llits. | καυχήσονται ὅσιοι ἐν δόξῃ καὶ ἀγαλλιάσονται ἐπὶ τῶν κοιτῶν αὐτῶν. |
| 6 | Plantilla:Script/Hebreu | Que les alabanzas de Deu estiguen en la seua boca, i una espasa de doble tall en la seua mà; | αἱ ὑψώσεις τοῦ Θεοῦ ἐν τῷ λάρυγγι αὐτῶν, καὶ ῥομφαῖαι δίστομοι ἐν ταῖς χερσὶν αὐτῶν |
| 7 | Plantilla:Script/Hebreu | Per a eixecutar venjança sobre els pagans i castics sobre els pobles; | τοῦ ποιῆσαι ἐκδίκησιν ἐν τοῖς ἔθνεσιν, ἐλεγμοὺς ἐν τοῖς λαοῖς, |
| 8 | Plantilla:Script/Hebreu | Per a nugar als seus reis en cadenes, i als seus nobles en grilletes de ferro; | τοῦ δῆσαι τοὺς βασιλεῖς αὐτῶν ἐν πέδαις καὶ τοὺς ἐνδόξους αὐτῶν ἐν χειροπέδαις σιδηραῖς, |
| 9 | Plantilla:Script/Hebreu | Per a eixecutar sobre ells el juí escrit: este honor és de tots els seus sants. Alabeu al Senyor. | τοῦ ποιῆσαι ἐν αὐτοῖς κρῖμα ἔγγραπτον· δόξα αὕτη ἔσται πᾶσι τοῖς ὁσίοις αὐτοῦ. |
Notes
[editar | editar còdic]- ↑ Una traducció de 1917 de la Jewish Publication Society of America directament de l'hebreu a l'anglés realisada per la Jewish Publication Society es pot trobar ací o ací, i una traducció de 1844 directament de la Septuaginta per L. C. L. Brenton es pot trobar ací. Abdós traduccions són de domini públic.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Menchén Carrasco, 1997, p. 523.
- ↑ Aparicio Rodríguez, 2009, pp. 7-8.
- ↑ Morrison, Chanan (2017). «Salm 149: L'espasa de doble tall de Shema». Rav Kook Torah.
- ↑ Yaakov ibn Rabbi Chaviv (1999). Ein Yaakov: Les ensenyances ètiques i inspiradoras del Talmud, Jason Aronson, p. 6. ISBN 9781461628248.
- ↑ Abramowitz, Rabbi Jack (2018). «org/torah/nach/nach-yomi/psalms_chapter_149/ Salms - Capítul 149». Unió Ortodoxa.
- ↑ Plantilla:Bibleverse: NKJV
- ↑ Rodd, C. S., 18. Psalms in Barton, J. and Muddiman, J. (2001), The Oxford Bible Commentary [1] archivat en Wayback Machine., p. 404
- ↑ Plantilla:Bibleverse: KJV
- ↑ Mechon Mamre (ed.): «Salms – Capítul 149».
- ↑ Sefaria.org (ed.): «Salms 149 - JPS 1917».
- ↑ «Salm 149 - Septuaginta i traducció de la Septuaginta de Brenton». Ellopos. Consultat el 3 de març de 2025.
Bibliografia
[editar | editar còdic]- (1993) Salms II (Salms 73-150), Estella, p. 1668. ISBN 8471516683.
- Aparicio Rodríguez, A. (2009). Salms 107-150, Bilbao. ISBN 9788433022899.
- Dahood, M. (1973). Psalms II 51-100, 2ª edició, Nova York. ISBN 0385037597.
- Kraus, H.-J. (1995). Els Salms II. Salms 60-150. ISBN 8430112464.
- Menchén Carrasco (1997). «Escrits poètics», Comentari a l'Antic Testament II, Madrit. ISBN 9788481692136.
- «Interpretació agustiniana d'alguns salms difícils».Estudie agustiniano: Revista de l'Estudi Teològic Agustiniano de Valladolit.22
- 261-281.ISSN 0425340X.Consultat el 26-06-2023.
- Murphy, R. E. (1971). «Salms», Comentari Bíblic «Sant Jerónimo». ISBN 9788470571152.
- Ravasi, Gianfranco (1984). Il llibre dei Salmi. Commento i attualizzazione, Bolonya.
- (1998) Bíblia de Jerusalem, Bilbao.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Salmo 149» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.